Totes les cares de la musa de Ramon Casas, en una exposició única

Un seguit d’obres inèdites de Ramon Casas, una retrospectiva que mostra l’evolució de la seva musa Júlia Peraire i el patrimoni al descobert del Cercle del Liceu, un espai habitualment tancat al gran públic. Aquests són els tres principals reclams de l’exposició ‘Júlia, el desig. Ramon Casas‘, que es pot veure fins al 20 de juliol al Cercle del Liceu de Barcelona. És una de les exposicions més destacades que es faran enguany per commemorar l’Any Ramon Casas i gira entorn d’una de les obres més conegudes del pintor, ‘La Sargantain‘.

Aquest quadre, que Casas va fer per al Cercle del Liceu el 1907, habitualment no s’exhibeix al públic perquè es tracta d’un club privat. És una de les obres més sensuals del pintor: s’hi mostra una jove de mirada i posat suggeridors amb un vestit de groc cridaner. La noia és Júlia Paraire, la principal musa de Casas. En aquell moment s’acabaven de conèixer i vivien una aventura apassionada. Però la relació entre Casas i Peraire s’acabà consolidant i ella ja no va deixar de ser la seva principal font d’inspiració.

Aquest és un altre dels punts interessants de l’exposició, que mostra per primera vegada totes les visions que l’artista va tenir de la seva dona durant els vint-i-cinc anys que va durar la relació. Al costat de la passió que desprèn ‘La Sargantain’, s’hi exhibeixen desenes de retrats de Júlia realitzats pel pintor entre 1907 i 1932. L’ardor dels primers anys dóna pas a una visió més esteticista, amb la imatge d’una dona burgesa que llueix pells i joies i que es cobreix el cap amb barrets bonics.

L’exposició presenta un bon reguitzell d’obres que generalment no són a disposició del públic, a les estances privades del Cercle, que mantenen encara un aire plenament modernista. Amb motiu de l’exposició, el públic podrà visitar excepcionalment la sala anomenada la Rotonda. Ramon Casas mateix la va decorar l’any 1902 amb fusta de caoba, vidrieres emplomades i dotze quadres de grans dimensions pintats per ell, que tenen la dona i la música per protagonistes.

Júlia Peraire: venedora de loteria, musa, amant i esposa de Ramon Casas
Quan Ramon Casas va conèixer Júlia Peraire, ell era un artista consagrat que passava de la quarantena i ella una noia de divuit anys que es guanyava la vida venent loteria dels cafès. L’atracció va ser immediata i ràpidament la jove es va convertir en la musa i l’amant de l’artista.

Però, més enllà del primer moment, Júlia Peraire va continuar inspirant Casas i la seva figura és recurrent durant la seva obra: trobem el seu cos nu en estudis, vestida de torera, en escenes de la vida quotidiana a Sitges, llegint al claustre de Sant Benet de Bages, on estiuejaven… Perquè, malgrat els recels familiars i socials que en un primer moment van deixar Júlia relegada en un segon pla, la parella es va acabar casant i van continuar treballant junts fins a la mort de Casas, el 1932.