27.10.2022 - 19:50
|
Actualització: 27.10.2022 - 22:14
Avui estàvem pendents de la decisió del Banc Central Europeu (BCE) sobre els tipus d’interès. Hi havia una certa expectació sobre la magnitud de la pujada, però la realitat és que la sorpresa ens l’ha donada una altra dada important: l’enquesta de població activa (EPA) del tercer trimestre, encara que el govern hi hagi tret importància. Però anem a pams, i comencem per dir que el BCE ha complert el guió esperat i ha apujat els seus tipus referencials d’un 0,75%, fins al 2%, que representen els màxims d’ençà del 2009.
A la conferència de premsa posterior de la presidenta de la institució, Christine Lagarde, tampoc hi ha hagut gaire sorpreses, almenys per als qui tenim una visió poc optimista del futur. “Podríem apujar tipus en unes quantes reunions més, però encara no s’ha definit.” “Ara com ara, no puc dir a quin ritme pujaran els tipus ni fins on.” “Hi ha una desacceleració econòmica clarament en marxa. D’altra banda, veiem fortalesa al mercat laboral i suport fiscal dels governs.” “Hem de fer el que hem de fer, el nostre mandat és l’estabilitat de preus.” Aquestes són algunes de les respostes que ha donat Lagarde, qüestionada en molts moments per les crítiques a la por d’un enduriment monetari excessiu per part del BCE: “No volem provocar una recessió, però hem d’encarar la realitat de la inflació i lluitar-hi. Continuarem fent-ho”, ha dit als periodistes.
Contundent i sense les ambigüitats més habituals d’altres vegades. Ha vist les orelles al llop i està disposada a anar fins on cregui adient. No hem d’oblidar que, a més dels problemes a la zona euro amb els preus, Lagarde té un ull mirant als americans, que ens porten avantatge en aquest terreny, la qual cosa vol dir que l’euro té una posició més feble davant el dòlar. Una altra cosa és si el seu equip serà prou fi en l’actuació per a evitar una recessió que amplifiqui els problemes de molts països de la zona.
Hi havia una certa reticència sobre quina seria la reacció de l’euríbor a un any, després de la decisió del BCE. Doncs ha mantingut la tendència a la baixa, i ja van quatre dies seguits, cosa que no havia passat des de fa moltes setmanes. Sembla que l’euríbor ha vist bé la reunió d’avui del BCE, però ja veurem com la paeix demà. De moment, l’índex de referència més utilitzat a les hipoteques variables de l’estat espanyol continua baixant, concretament, de 19 mil·lèsimes, fins al 2,671%, un nivell altíssim, i, fins i tot, hi ha qui pensa que podem ser davant un canvi de tendència. Aquests darrers quatre dies ha baixat de 107 mil·lèsimes, que no està gens malament. Però, personalment, crec que pensar així és molt agosarat.
El cas és que, quan només falten dos dies de cotització perquè acabi el mes, la mitjana prevista d’octubre (suposant que la resta de dies tanca com avui) és en aquest moment del 2,636%, una pujada brutal respecte dels valors de fa sis mesos i dotze i que afecta els qui han de renovar les hipoteques lligades a aquesta referència.
Però la gran notícia d’avui la tenim a l’EPA. Ha pujat l’ocupació i també ha pujat l’atur. Quan hi ha aquesta concatenació de registres vol dir que ha augmentat la població activa, és a dir, la gent disposada a treballar. De manera que els qui han entrat nous al mercat no troben feina i s’han d’apuntar a les llistes de l’atur. El fenomen ha succeït tant a Catalunya com a la resta de l’estat, si bé ha estat menys important a casa nostra.
Aquesta situació significa que el mercat laboral ja comença a sentir els efectes de la desacceleració de l’activitat econòmica. Hem de pensar que l’evolució de la feina respecte de la producció, tant quan puja com quan baixa, sempre porta un decalatge.
Vegem quina és l’explicació oficial de la Generalitat. Diu que, en termes intertrimestrals, la població activa ha pujat en 43.600 persones (+1,1%). Deixant de banda l’any 2020, per les particularitats lligades a la pandèmia de la covid-19, aquest creixement de població activa és el més destacat en un tercer trimestre d’ençà del 2007. Cal afegir que aquest augment de persones actives deriva, en bona part, d’un creixement de la població en edat de treballar. Cal retrotreure’s als anys previs a la crisi iniciada el 2008 per trobar augments de població similars. I la pujada de població, d’un 60%, s’explica per l’augment de població estrangera. Nous joves i més estrangers que entren al mercat de treball, aquesta és l’explicació oficial. Veurem els mesos vinents si això es confirma o és tan sols un argument per a sortir del pas. La realitat és que la creació d’ocupació (38.800 ocupats més; +1,1%) no ha pogut absorbir completament l’augment important de persones actives i l’atur ha crescut en 4.700 persones (+1,3%).
Com era d’esperar, la creació d’ocupació aquest trimestre s’ha concentrat en els serveis, amb 71.100 ocupats més (+2,7%), mentre que en la resta de sectors s’ha reduït el nombre d’ocupats: 15.700 menys a la construcció (-6,7%), 13.300 menys a la indústria (-2,2%) i 3.300 menys a l’agricultura (-6%). De totes maneres, no es pot deixar a banda que l’augment dels ocupats el tercer trimestre de l’any passat va ser de 62.000, davant els 38.800 d’enguany. Més espectacular és la situació si es mira des de la perspectiva de la desocupació. El tercer trimestre del 2021 va baixar en 52.000 persones i enguany ha pujat en gairebé 5.000, un fenomen que no és natural, estatísticament parlant. Diguem, per últim, que la taxa d’atur a Catalunya s’ha mantingut en el 9,31%, mentre que a l’estat ha pujat al 12,67%.
El secretari general de PIMEC, Josep Ginesta, ha valorat les dades de l’EPA amb “optimisme responsable” –podeu fer-ne la lectura que vulgueu– tenint en compte el comportament anormal d’aquest tercer trimestre en el qual “l’ocupació augmenta però menys que en anys anteriors, i l’atur creix, quan normalment es redueix en el tercer trimestre”. En aquest sentit, Ginesta diu: “Podríem dir que Catalunya resisteix i és resilient davant el creixement de l’ocupació, però preferim mantenir aquest optimisme responsable i demanar als governs i als parlaments que siguin proactius davant els símptomes d’alentiment del mercat del treball.” Dit això, ha reclamat que el pròxim pressupost de la Generalitat i el pressupost general de l’estat serveixin per a promoure polítiques públiques per a “salvar totes les empreses possibles i crear noves empreses que generin més llocs de treball i prosperitat per al país”. Tant de bo li facin cas.
També ha estat una sorpresa l’anàlisi que fa el director de la consultora Randstat Research, Valentin Bote, sobre les xifres estatals de l’EPA, en què destaca un fet singular: l’ocupació al sector públic. Explica que el nombre d’ocupats al sector públic ha augmentat en 52.000 persones el tercer trimestre del 2022, xifra que duplica l’augment de l’ocupació al sector privat (25.000). El nombre total d’ocupats al sector públic ha crescut fins a superar els 3,5 milions de persones, per primera vegada a la història. En només cinc anys, el sector públic ha guanyat mig milió de treballadors –a principi del 2017 el nombre d’ocupats era per sota dels 3 milions, en concret, 2,97 milions– i durant la crisi ocasionada per la pandèmia, ha engreixat la xifra d’ocupats en 253.000 persones, si es compara el nombre actual amb el de l’últim trimestre del 2021.
I on han anat? Doncs la proporció més gran dels ocupats del sector públic es localitza a les comunitats autònomes (2,07 milions), encara que no són ara mateix en rècord històric, un nivell que es va assolir el darrer trimestre del 2021. Les corporacions locals, amb 706.000 ocupats, sí que són en nivells de rècord i constitueixen la segona administració en dimensions, després d’haver augmentat en 41.000 el nombre d’ocupats durant la pandèmia. L’administració espanyola té 561.000 ocupats, un nivell força similar al del 2019. La resta fins a completar el total són, fonamentalment, ocupats en empreses públiques.
Un altre element destacable de l’ocupació pública actualment, diu Bote, és l’elevada temporalitat, que se situa en el 30,7% –al sector privat és del 17,5%–, una temporalitat que, a més, ha crescut de manera substancial durant els anys de pandèmia, perquè a final del 2019 se situava en un 27,8%, tres punts per sota del nivell actual.
Aquests són els dos punts principals en el món de l’economia que ens ha deixat el dia d’avui. No són bones notícies, ni l’una ni l’altra. Però és el que avui afecta l’entorn de cadascú de nosaltres. Uns més que uns altres, això sí.
