Tot esperant el judici: quatre anys de les agressions ultres del Nou d’Octubre

Avui fa quatre anys de les agressions perpetrades per un grup d’ultres d’extrema dreta contra els assistents a la manifestació del Nou d’Octubre de 2017. Els agressors, unes cinc-centes persones, van anar de manera organitzada a la plaça de Sant Agustí, que era el lloc del principi de la marxa, i la van blocar per a impossibilitar que començara a avançar. Això va originar molta tensió perquè la policia, que era ben present, no feia res per a impedir-ho.

La policia, impassible

Els violents van insultar, van provocar i van escridassar. També els van escopir i van trencar la taula en què els periodistes del diari la Jornada exposaven els exemplars que tenien a la venda. La policia espanyola deixava fer sense actuar.

Els ultres van augmentar el nivell de violència i van ser especialment agressius amb els periodistes. Tant redactors com fotògrafs i càmeres de televisió. Els van pegar, els van fer malbé el material. Els van insultar i els van amenaçar.

La resta, corredisses, vidres trencats, ferits, i el dret de manifestació conculcat. No debades, la capçalera de la manifestació va haver d’anar cap a l’estació del Nord perseguida pels violents. Alguns dels manifestants van rebre colps no solament dels ultres, sinó també de la policia espanyola.

Una dona amb una senyera

Irene Marsilla és fotògrafa del diari Las Provincias. Aquell dia cobria la manifestació i recorda que en un moment donat una dona s’hi va enfrontar de manera molt violenta. “No em va pegar perquè no va voler. No recorde les paraules exactes que em va dir, però l’agressivitat verbal va ser extraordinària”, diu. Marsilla no va denunciar l’agressora, que enarborava una senyera i anava en companyia d’una altra dona. A pesar dels crits, va mantenir la calma i ara reflexiona sobre el fet que en aquell moment no va ser conscient que era víctima d’una agressió ultra. Va ser més tard, quan va veure què havia passat a uns altres companys, com José Jordán, d’El País i molts més, quan va veure la dimensió d’allò que havia passat la vesprada del Nou d’Octubre, i que no havia estat un fet aïllat.

Recorda perfectament aquesta dona. De fet, recentment l’ha tornada a veure i a fotografiar en una manifestació que Vox va fer el dia de la cremada de les falles en protesta perquè la falla Pobla de Farnals-Duc de Gaeta no va voler cremar un ninot per respecte a les creences musulmanes.

Escampar la por

VilaWeb va informar dels fets que ocorrien a València i per a il·lustrar-ho va reproduir una piulada de la professora Dèlia Amorós. “D’això se’n diu fugir de l’extrema dreta. Uns correm, uns altres ens rebenten. Prou de dir que som el mateix”, va escriure per a acompanyar un vídeo en què es veien tot de corredisses.

D'això se'n diu fugir de l'extrema dreta. Uns correm, uns altres ens rebenten. Prou de dir que som el mateix.#9dOctubre #PaísValencia pic.twitter.com/LADmhb990I

— dèlia (@delia_amoros) October 9, 2017

En conversa telefònica, evoca com es va trobar amb les agressions i la por que va tenir. Recorda que va voler arribar a la manifestació en bicicleta i a l’avinguda de l’Oest va notar una mescla rara entre la remor de la manifestació i un silenci estrany. “De cop, vaig veure com si vinguera una columna com militar, com allò que veiem a les pel·lícules, i em vaig blocar. Vaig parar i em vaig posar en un cantó per a avisar a tot el món que coneixia perquè no anassen a la manifestació.” Amorós reconeix que va tenir molta por, que hi va romandre una mica més, però que se’n va anar a casa d’uns amics per a seguir a través de les xarxes què passava.

Una altra sensació que va fer pòsit en Dèlia Amorós d’aquesta situació és la ràbia. “En aquell moment, vaig tenir la sensació, vaig pensar, que si algú havia de fugir d’aquest país, jo puc. Sense cap drama. Vaig tenir molta por. A vegades, sobre el paper o en uns altres contexts diem que hem de ser valents, hem d’anar a tot, però jo en aquell moment vaig tenir la sensació que em jugava la vida, que ens pegarien, que és allò que va passar.”

Contra els periodistes

El periodista Miquel Ramos, que era a la manifestació, va ser agredit per tres individus. És un dels que s’ha presentat com a acusació particular. Explica a VilaWeb que una dona li va llançar una tassa de te calent a la cara, un home el va amenaçar de tallar-li el coll i un altre li va prendre el mòbil i el va destrossar. A pesar de tenir identificats tots tres agressors, la policia tan sols n’ha pogut localitzar dos.

Ramos, expert en el comportament d’aquests grups de l’extrema dreta, explica que la gent que feia part d’aquella contramanifestació conformava una mescla heterogènia de perfils. Hi havia ultres del València Club de Futbol, blavers i militants de l’extrema dreta. Però la major part dels imputats no tenen cap vinculació orgànica amb cap partit.

A l’espera del judici

Hi ha vint-i-vuit processats per aquells fets, però l’Audiència de València encara no ha fixat la data del judici. El jutge instructor va dictar acte de processament el mes de gener passat, després de l’estudi per part dels investigadors de més de mil dos-cents documents gràfics, entre vídeos i fotografies. En aquell acte, l’instructor reconeix que la manifestació que convoca la Comissió Nou d’Octubre és un acte familiar al qual acudeixen famílies de tot el territori. Per la data en què van passar els fets, el jutge parla d’un context polític determinat per la celebració del referèndum de Catalunya pocs dies abans.

La Comissió Nou d’Octubre, que és una de les acusacions particulars, és optimista tant perquè el judici es faça aviat, com perquè el resultat siga condemnatori.

Tant les acusacions particulars com la fiscalia ja han presentat els escrits, però falta que ho facen un parell d’advocats de la defensa. El dirigent ultra José Luis Roberto exerceix la defensa d’alguns dels acusats.

Els agressors s’enfronten a penes de cinc anys a onze de presó. A més, es demana la pena accessòria d’allunyament a una distància de tres-cents metres del domicili o del lloc de feina de les persones o entitats agredides. Els acusen de desordres públics, amenaces, danys, coaccions, lesions i de delictes contra els drets fonamentals i les llibertats públiques. S’inclou també el delicte d’odi i d’integració a grup criminal perquè les agressions es van fer organitzadament i prèviament havien estat convocades a través de les xarxes socials. També els acusen de discriminació ideològica i, en alguns casos, de reincidència.

La Comissió Nou d’Octubre descriu la importància i la visibilitat que tindrà aquest judici i l’inclouen dins el context actual d’una sensibilització especial i preocupació a Europa per l’emergència d’aquest nou feixisme.

L’actuació de la policia

La comissió sempre ha fet corresponsable d’aquelles agressions la delegació del govern espanyol a València. Acusen la policia de passivitat i de no haver complert amb el deure de protegir els participants en una manifestació comunicada.

Miquel Ramos també remarca que a l’any següent, a la manifestació del 2018, la policia va fer la seua feina i va encapsular els violents per a protegir el dret de manifestació, i que en aquest cas, els violents van atacar amb gas la policia.

Aquesta vesprada, pels carrers de València confluiran cinc manifestacions de colors polítics diferents. De l’extrema dreta a l’extrema esquerra. Ahir mateix, la delegació del govern espanyol feia pública una nota en què deia que enguany destinaria més de mil agents a garantir el dret de manifestació.