01.09.2017 - 22:00
|
Actualització: 01.09.2017 - 23:46
Aquesta setmana entrant, el Parlament de Catalunya aprovarà la llei del referèndum i el mateix dia serà signada la convocatòria per a l’1 d’octubre. Les formacions independentistes han concentrat l’admissió de la llei, l’aprovació i la convocatòria perquè esperen una reacció imprevisible del govern espanyol.
Les lleis catalanes, tant la del referèndum com la llei de transitorietat jurídica i fundacional de la república, poden xocar amb la normativa de l’estat espanyol, de manera que ja ens demanem qui signarà el decret de convocatòria, que és el primer pas que farà la Generalitat. S’espera que, a més del president, el signin més membres del govern. Això evitaria la persecució d’un actor en concret i que, si es dugués a terme, es fes una repressió o inhabilitacions a gran escala.
El govern també s’encarregarà de dictar el decret de normes complementàries, que regula els models de papereta i de sobre de votació, les actes i la resta de material; la modalitat i els procediments; el començament i la durada de la campanya electoral; la dotació de recursos humans, el procediment d’acreditació de les organitzacions i l’administració electoral responsable.
La Sindicatura Electoral com a gran novetat
Un dels canvis més significatius respecte a les altres cites electorals és la creació de la Sindicatura Electoral, el màxim òrgan de control electoral, independent i imparcial, que té la missió de garantir la transparència i l’objectivitat del procés electoral. Aquest organisme substitueix la Junta Electoral de Catalunya, que depèn orgànicament de l’estat espanyol i de la Junta Electoral Central.
La sindicatura serà nomenada pel Parlament de Catalunya i formada per cinc experts (politòlegs o juristes) i sindicatures de tres membres repartides per les diferents demarcacions: Barcelona, Girona, Lleida, Tarragona i la Vall d’Aran. L’organisme és l’encarregat de validar el cens; validar els sobres i les butlletes de votació; validar el procés del vot dels residents a l’estranger; resoldre consultes, queixes, reclamacions i recursos; acreditar observadors internacionals; fer l’escrutini general; certificar els resultats electorals oficials i ordenar-ne la publicació oficial.
Una de les seves funcions és supervisar la campanya electoral i vetllar per la imparcialitat i el pluralisme dels mitjans de comunicació públics i privats durant la campanya. La llei del referèndum marca que les formacions polítiques representades al Parlament de Catalunya tenen dret de fer servir el 70% dels espais públics destinats a la campanya, repartits de manera proporcional segons el nombre d’escons. El 30% restant serà per a organitzacions interessades i es repartirà segons el nombre de signatures que presentin. El mateix repartiment es fa amb els espais informatius públics gratuïts.
Els agents electorals i coordinadors locals
En tots els processos electorals trobem la figura dels agents electorals, que garanteixen que s’obri el local electoral, reben les incidències que hi ha als col·legis i fan el recompte dels vots la nit electoral. El govern calcula que són necessaris uns 4.500 agents.
Normalment, s’obre una borsa que omplen els funcionaris i treballadors públics, ja que solen tenir els coneixements necessaris i acostumen a estar més preparats per a les tasques concretes. En el referèndum no hi ha cap canvi significatiu, més enllà de l’advertència del govern espanyol que la participació dels funcionaris pot tenir conseqüències laborals i judicials. Tanmateix, la Generalitat nega aquest fet i separa totalment la participació d’aquests funcionaris com a agents de la feina que tenen en l’administració catalana.
Tot i això, la Generalitat, per a assegurar-se que cap funcionari serà obligat o forçat a participar-hi, ha decidit d’anunciar la borsa públicament i amb antelació. Però, com en qualsevol cita electoral, s’hi poden inscriure voluntaris, siguin treballadors públics o no, que seran formats com a agents electorals per al referèndum.
També hi ha la figura del coordinador local. És designat per l’ajuntament i, habitualment, és el secretari de l’ajuntament, que és qui fa les funcions de supervisar la instal·lació dels equips de votació i tots els components i materials, verificar la presència dels integrants de la mesa, donar credencials i informar d’incidències. En el cas de Barcelona i Badalona, per un conveni amb la Generalitat, aquesta funció la fan els agents electorals. Per tant, en cas que un ajuntament es negués a col·laborar amb el referèndum, el govern podria assumir-ne les funcions i nomenar un coordinador local per mitjà de la borsa, com ja fa en la primera i la tercera ciutat del país.
El sorteig dels components de la mesa
En qualsevol cita electoral, les meses són integrades per un president i dos vocals, i cada membre té dos suplents. Per tant, amb 6.000 urnes serien necessaris 54.000 ciutadans (18.000 nomenats i 36.000 suplents). En cas que no es presentessin ni la persona elegida ni el suplent, el lloc l’ocuparia el primer votant que entrés al local.
Habitualment, el sorteig es fa entre vint-i-cinc dies i vint-i-nou després de la convocatòria, cosa que aquesta vegada no serà possible pels tempos del referèndum, i normalment és efectuat pels ajuntaments mitjançant el programa informàtic CONOCE, facilitat per l’Institut d’Estadística espanyol. La llei del referèndum (article 32.4) recull que serà l’administració electoral del govern que farà el sorteig i notificarà els resultats als nomenats. D’aquesta manera se substituiran els 948 municipis catalans, que no seran exposats a possibles actuacions del govern espanyol i la fiscalia.
Acudir a la mesa és obligatori, però, en aquest cas, s’ha assegurat que no se sancionarà ningú que no hi vulgui participar. En unes eleccions, habitualment, cada membre de la mesa rep una dieta de 62,61€.
El mateix nombre de col·legis electorals
La llei del referèndum (article 28.3) recull que a cada mesa hi voten un màxim de dos mil electors i un mínim de cinc-cents, tret dels casos dels municipis o nuclis aïllats que tenen una població més reduïda. Les xifres són les mateixes que en les eleccions.
Habitualment, els ajuntaments comuniquen al govern quins col·legis electorals proposen, encara que la Generalitat té el poder de canviar-los. En el cas del referèndum, els ajuntaments estan obligats a cedir al govern els locals usats habitualment, però en municipis com Lleida o Cornellà, que ja han dit que no cediran cap local, el govern pot habilitar locals alternatius de la seva propietat.
Les escoles públiques pertanyen a l’ajuntament, de manera que és necessària la col·laboració municipal, però, en canvi, sí que es poden habilitar espais com ara els instituts de secundària (sis-cents dels quals són propietat de la Generalitat), els centres d’atenció primària, que tanquen els diumenges, els casals cívics (per joves, gent gran, etc.), i algunes residències o albergs socials.
El govern espanyol, per a evitar el referèndum, també ha amenaçat de precintar els col·legis i, fins i tot, de controlar el Departament d’Ensenyament per a impedir-hi l’accés.
Qualsevol canvi serà notificat a les targetes censals que arribaran al domicili de cada català abans de l’1-O. També hi constarà l’espai de votació corresponent. Cal afegir que la targeta censal té un caràcter informatiu i no serveix en cap cas per a identificar-se a l’hora de votar.
També s’ha de solucionar el problema del previsible boicot de Correus en l’enviament de les targetes. Per tant, és possible que es faci ús de serveis de missatgeria alternatius. Un problema similar el trobem en el vot per correu, del qual segurament no es podrà fer ús en aquesta ocasió.
El cens sense col·laboració
Un dels punts calents, que marca la diferència amb el 9-N i pot marcar l’enfrontament amb l’estat espanyol, és l’ús del cens.
El govern no pot utilitzar l’habitual, el de l’Oficina del Cens, ja que depèn de l’INE, del Ministeri d’Economia espanyol. El cens es tanca dos mesos abans del referèndum o de les eleccions i es posa a disposició de les autoritats pertinents, però només es pot disposar de la llista (de residents i no residents amb dret a vot) amb l’aprovació del congrés i la rúbrica del govern espanyol i el rei.
La Generalitat té mecanismes per a aconseguir un cens. El 2014, el govern i l’IDESCAT van signar un acord per tal de cedir les dades del registre de població de Catalunya, que entre més dades incloïa noms, cognoms, edats, domicilis, nacionalitats, i números de DNI. Per tant, tècnicament, filtrant l’edat, la residència i la nacionalitat, ja es podria tenir un cens. Justament, aquest mecanisme és el que es volia fer servir el 9-N, de manera que l’acord continua vigent i té l’aval de l’Agència Catalana de Protecció de Dades. Però actualment la Generalitat no pot fer-les servir per a res més que no sigui l’anàlisi estadística de la població de Catalunya.
Una altra manera és que s’hagi tingut accés a l’Oficina del Cens, o s’hagi actualitzat a partir del cens electoral de les eleccions al parlament del 2015. El diputat de la CUP Benet Salellas ja va assenyalar a principi d’agost que el govern català tenia el cens electoral per a l’1-O i que havia estat confirmat posteriorment en diverses ocasions.
Un dels principals enfrontaments el trobem en el fet que la llei del referèndum definirà un nou marc legal en què la Generalitat estarà legitimada per a convocar un referèndum i crear un cens electoral propi, però per al govern espanyol el tractament de dades personals dels catalans per a una votació que no reconeix pot vulnerar la llei de protecció de dades, de manera que qualsevol pot impugnar la seva inclusió en el cens i, fins i tot, intentar impugnar el referèndum.
Pel que fa al vot exterior, podran votar els inscrits en el Registre de catalans i catalanes residents a l’exterior. Per a això, és necessari estar prèviament inscrit al Cens Electoral de Residents Absents (CERA). Els catalans no residents podran votar mitjançant el vot per correu en una de les onze oficines que té el govern a l’exterior.
Sis mil urnes preparades per a l’1-O
El president de la Generalitat, Carles Puigdemont, va dir fa una setmana en una entrevista al Financial Times que ja tenien sis mil urnes. La informació ja era coneguda des de final de juliol, encara que el govern no l’havia feta pública.
El maig es va començar el procés de la compra d’urnes, però el concurs va quedar desert per criteris tècnics i perquè es van fer pressions a les empreses, amb visites de la Guàrdia Civil i interrogatoris als fabricants.
Impedir tenir les urnes l’1-O ha estat un dels objectius dels contraris al referèndum. Tot i que Andalusia té urnes pròpies des del 2000, amb el mateix concurs, la fiscalia s’ha querellat contra la consellera Meritxell Borràs. L’ex-ministre Margallo ha proposat de destruir les urnes per a evitar el referèndum mentre que Margarita Robles, portaveu parlamentària del PSOE, ha suggerit de retirar-les el mateix dia de la votació.
Segons que van publicar diversos mitjans fa mesos, les urnes es guarden al consolat d’algun país estranger a Barcelona. En tot cas, hi haurà urnes convencionals, de moment, sense que s’hagi fet una despesa o una compra per via directa, tenint en compte que l’estat espanyol té intervingudes les despeses de la Generalitat, que controla setmanalment, factura per factura, i que l’interventor ha de certificar els pagaments que faci l’administració catalana. Justament, una de les despeses per a intentar demostrar la participació del govern en el 9-N és la del web informatiu, així que, de moment, l’entitat titular del web garanties.cat és el grup parlamentari de Junts pel Sí.
Pel que fa al material electoral, el març d’enguany el govern català va treure un concurs públic que va adjudicar a quatre empreses diferents materials per un període de quatre anys, per un preu de licitació de prop de 75.714,26€, que incloïen paperetes, sobres, impresos electorals i manuals d’instruccions per a membres de la taula. La Generalitat hi pot recórrer en cas d’haver-hi una cita electoral.
Per a les paperetes, les dues empreses homologades són Formsystem Documentos Inteligentes (amb seu a Madrid) i Impressions Transkrit (Pasaia, Guipúscoa), que també fan les instruccions per als membres de les meses. La pregunta que hi haurà a les paperetes és ‘Voleu que Catalunya sigui un estat independent en forma de república?’ i estarà escrita en català, castellà i occità.
Pel que fa als sobres electorals, trobem dues empreses, Tompla Industria Internacional del Sobre (amb seu a Madrid), i Domènech Mirabet (a l’Hospitalet de Llobregat), i per als impresos electorals, Formystem Documentos Inteligentes. El govern espanyol intentarà per tots els mitjans d’impedir que es faci cap comanda a les empreses i, per tant, el govern català ha de tenir estudiada la manera de fer-ho possible.
