23.11.2024 - 21:40
“Som una empresa familiar, clàssica i tradicional. Fem el torró de tota la vida, el que concebem com a torró: Xixona i Alacant, crocant, torró a la pedra, crema cremada, massapà, amb fruit o sense, nata-nous i coco. El de festuc és el més nou. Però gairebé més de la meitat de la nostra venda és de Xixona, dur i tou, i de crema.”
Josep Planelles Torrent, amb la seva germana Laia i el seu cosí Marc, són avui al capdavant de Torrons Planelles Donat. Són els cognoms de dues famílies torronaires de Xixona que per Nadal venien com a firaires a vendre les seves produccions a la fira de productes nadalencs de Barcelona, que disposava les seves parades a la plaça Reial i a la Rambla. Els avantpassats dels Planelles ja hi venien l’any 1850. Però a final dels anys seixanta, l’Ajuntament de Barcelona va preferir de facilitar espais físics als firaires i els va permetre de col·locar-se en petits espais als portals d’escala. Els Planelles es van instal·lar en un del número 9 del carrer de Cucurulla, i els Donat, en un altre al número 25 del Portal de l’Àngel.
Encara avui són dues de les botigues de torró més emblemàtiques, i menudes, de la ciutat, propietat dels Planelles Donat. Perquè l’any 1954, Josep Planelles Picó i Maria Otília Donat Verdí, tots dos fills únics i avis dels propietaris actuals, es van casar. Van tenir tres fills: Josep, Antoni i Maria, tots tres vinculats al negoci, avui ja en edat de retirar-se. Però l’Antoni, a seixanta-set anys, ha triat una jubilació activa, és a dir, que compagina la seva pensió amb la continuació de la feina.
El trobem al portal del número 25 de Portal de l’Àngel, a tocar d’una de les dues botigues Planelles Donat, al número 27 del mateix carrer. Com és que dos establiments del mateix producte continuen oberts porta per porta? L’Antoni ens explica que hi ha clients que sempre han vingut a comprar el torró ací, “a la paradeta de l’escala” i, tot i saber que venen exactament el mateix que a la botiga més gran, a tocar, fins i tot arriben a fer una bona estona de cua per continuar enduent-se’l del portal. Són tradicions que passen d’avis a pares i de pares a fills, com el fet de comprar per Nadal sempre la mateixa mena de torró. L’Antoni ens parla també del massapà de Cadis, farcit de fruita, i de les figuretes de Toledo, tot fet per ells amb torró de Xixona. Els portals també els donen joc per separar, en temps d’estiu, els torrons dels gelats i l’orxata que també produeixen.
Tot el torró d’Alacant i de Xixona que ven Planelles Donat a les dues botigues (Portal de l’Àngel 7 i 27) i als dos portals (Portal de l’Àngel 25 i Cucurulla 9) el fan a Xixona, on formen part de la unió de diferents productors que comparteixen maquinària i treballen amb el certificat del Consell Regulador d’Origen Xixona, que garanteix les indicacions geogràfiques protegides del torró de Xixona i el torró d’Alacant. “L’ametlla, la produïm nosaltres en camps nostres i de productors alacantins veïns, i la mel és de melers de la mateixa zona”, explica Josep Planelles, torronaire de cinquena generació per part de l’avi Planelles i sisena per part de l’àvia Donat.
Tot allò que no és Xixona ni Alacant, ho produeixen en un obrador molt a prop de les botigues i portals on despatxen. És al carrer de Montsió, al costat del restaurant els Quatre Gats. Antoni Planelles, oncle d’en Josep i la Laia, recorda la seva infància, quan vivien al pis de sobre de l’obrador. “Al costat hi havia una botiga de queviures, i la família que la portava també vivia a dalt del negoci, igual que els de la lleteria que teníem a l’altre costat. Això passava a tot Ciutat Vella”, explica. Per a ell, no hi ha records d’infància sense torró, orxata i gelats. “Nosaltres, de petits, jugàvem entre sacs de xufa, fent castells. Qualsevol eina del negoci, la fèiem la nostra joguina”, comenta. I, de jugar a l’obrador, va passar a treballar-hi. “A la meva generació, el fill del fuster era fuster, igual que el metge, i a casa nostra, torroners.” Ell i els seus dos germans van néixer a Xixona, perquè aleshores passaven quatre mesos a Barcelona, per la campanya de Nadal, i la resta de l’any vivien allà.
96% de clients autòctons
La tradició de moltes famílies de comprar el torró per Nadal a les botigues de Planelles Donat ha fet arrelar en aquest comerç històric una important clientela local. “El turista, si de cas, compra més fora de temporada nadalenca”, explica la Laia, que atén al taulell a la botiga del costat del portal que regenta el seu oncle Antoni. Ella, el seu germà i el seu cosí, que ara són la nova generació al capdavant del negoci, també van créixer respirant la vida dels torronaires tothora. “Mai no hem sentit com una obligació dedicar-nos-hi, però ja amb setze o disset anys, vam compaginar els estudis amb la feina a les botigues, per donar un cop de mà als de casa.” Reconeix que, especialment per Nadal, tot era parlar de torró. “Però totes les anècdotes que s’explicaven les trobava sempre molt interessants”, diu. Després de treballar un temps en una altra empresa, la Laia va decidir d’incorporar-se al negoci familiar: “Vaig adonar-me que estava més a gust a casa”, confessa. Per ella, té un gran sentit mantenir la qualitat i la gamma més clàssica de torrons. “Aquesta és la nostra especialitat, i és el que no es menja la resta de l’any”, comenta. Fa una dotzena d’anys que despatxen, a més de les mides normals, una presentació quadrada, d’uns dos-cents grams de torró, que els funciona molt bé. Les famílies s’han fet petites.
Orxaters, de fa noranta-cinc anys
Com la majoria de torronaires, aquesta família no tanca mai per vacances. Fan temporada d’hivern, per Nadal, amb els torrons, i, de fa noranta-cinc anys, també d’estiu, amb orxata i gelats, dos productes també molt arrelats a Xixona. Ja dominaven la selecció qualitativa de les matèries primeres gràcies als torrons. El setembre és el mes de la collita de l’ametlla, i de novembre a gener cullen la xufla de la seva orxata, a Alboraia (Horta Nord).
De l’ametlla, que és la base dels seus torrons –el de Xixona és 69% ametlla marcona–, destaquen el seu elevat contingut en àcid oleic i quantitats significatives de vitamina E. La tenen com a aliment molt energètic i una bona font de fibra. Diuen que amb un consum moderat contribueixen a reduir el colesterol i són unes de les fonts no animals més riques en calci. En conclusió, doncs, suggereixen que una porció de torró el dia és un hàbit ben saludable.
Aquests dies l’activitat és gran. Després de collir l’ametlla jove, al setembre, trencar-la i pelar-la, de primers d’octubre ja és un continu de producció i repartiment, tant a Xixona com a l’obrador del carrer de Montsió. “El 26 i el 27 de desembre i el 2 i el 7 de gener també fem torró, però segons la venda que anem tenint d’aquell moment”, diu Josep Planelles. I explica que creuen moltíssim en la venda del torró de crema acabat de fer. A l’obrador de la Ciutat Vella, cada dia cremen les barres de torró de crema fent el cruixent de caramel i l’aroma de sucre cremat. “Els de Xixona i Alacant no tenen humitat interior i tenen una gran durabilitat, potser fins d’un any i mig, tot i que acostumem a posar-hi la data d’un any. Amb aquests no hi ha cap problema de conservació. Però el de crema, m’agradaria que els clients se’l mengessin només uns dies després d’haver-lo comprat, perquè és un valor afegit”, explica Planelles.
Del 2014 ençà, també venen per internet i envien torrons a l’estranger. Comenten que molts descendents d’ací o gent d’ací que viu fora són clients, per internet, o presencialment quan visiten Barcelona. “Sí que hi ha gent que menja torró tot l’any, però Nadal és el temps més important per a tothom, la nostra venda principal, i el públic majoritari és el local”, expliquen els qui el despatxen. “Cada any en sentim molts que ens diuen: ‘El meu avi ja venia aquí a comprar-los.’ I això és d’agrair. Nadal és una campanya molt bonica. Hi passem moltes hores, la feina és molt intensa, però és bonic tornar a veure cada any els clients. Sembla que no pugui ser, però només amb un cop l’any que els veiem, els coneixem. I molts busquen el mateix venedor de l’any anterior.”
Una trentena de treballadors recullen avui el llegat de les dues famílies firaires xixonenques que es van acabar establint en portals de la Ciutat Vella de Barcelona. Els Donat, firaires d’ençà del 1800, i els Planelles, d’ençà del 1850. Els Planelles es van establir al portal de Cucurulla l’any 1876, i els Donat, al del Portal de l’Àngel, l’any 1929, però després d’haver estat als carrers de Trafalgar i de Pelai. “Nosaltres vivim des de petits la il·lusió per aquest negoci. Passàvem moltes hores omplint bosses de confits”, recorda Josep Planelles Torrent. “Avui encara continuem sentint que portem un negoci de barri”, afegeix. Guarden l’essència de sempre, la part més autèntica d’aquell origen xixonenc i la gràcia de dos antics portals, petits comerços emblemàtics.
