25.12.2018 - 11:06
|
Actualització: 25.12.2018 - 18:02
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha respost al discurs de Nadal de Felipe VI en una intervenció al cementiri de Montjuïc, en el tradicional homenatge a la tomba de Francesc Macià: ‘El conflicte és de democràcia i justícia.’ Ahir el monarca va mencionar sovint el mot ‘convivència’, però sense referir-se explícitament a Catalunya.
Torra ha afegit que encara espera que l’estat espanyol doni una resposta a la proposta catalana d’autodeterminació i ha reiterat que l’independentisme no aprovarà el pressupost del govern espanyol. Després de la reunió de dijous passat amb Pedro Sánchez, alguns mitjans havien suggerit la possibilitat que ERC i el PDECat obrissin la porta a votar els comptes.
‘Som republicans i la institució monàrquica ja no la considerem pròpia’, ha comentat. Torra ha afirmat que no tolerarà un altre 155 i ha demanat la desjudicialització de la política i la possibilitat d’exercir el dret d’autodeterminació, dues propostes que va transmetre a Sánchez a la reunió de Pedralbes.
També ha revelat que va lliurar-li una proposta d’acord democràtic de 21 punts que mostren el rebuig a la repressió, defensen la immersió lingüística, parlen de ‘desfranquitzar’ l’estat espanyol i aïllar del feixisme. El document defensava la necessitat de fer una ‘renovació democràtica’ a l’estat espanyol i incorporar-hi paràmetres d’ètica política.
Quant al dret d’autodeterminació de Catalunya, Torra ha confirmat que havia demanat l’actuació d’una comissió internacional que pogués fer de mediadora entre els governs català i espanyol. Amb tot, ha subratllat que ara el seu executiu espera una resposta.
Uns quants consellers del govern han acompanyat Torra a l’ofrena floral al president Macià, mort el 25 de desembre de 1933. Hi han estat Jordi Puigneró, Miquel Buch, Damià Calvet, Laura Borràs, Àngels Chacón, Josep Bargalló, Teresa Jordà i Alfred Bosch. La mesa del parlament, amb Roger Torrent al capdavant i les delegacions d’ERC, PDECat i Òmnium Cultural també hi han participat.
Torrent, sobre Felipe VI: ‘No té legitimitat’
El president del parlament, Roger Torrent, ha lamentat que l’estat espanyol només respongui al procés català amb repressió i considera que el rei espanyol personifica la ‘incapacitat crònica’ d’oferir-hi cap resposta. Ha dit que un monarca que avala la repressió contra una part de la població ‘no té legitimitat a Catalunya’. ‘El discurs del A por ellos i el d’ahir no fan més que reafirmar-nos en la necessitat de la República Catalana’, ha afirmat.
Quant a això, ha defensat que votar no divideix, sinó que és acceptar la violència i l’empresonament de dirigents polítics partint ‘de mentides’ i d’un ‘relat fals’ que fa perillar la concòrdia.
Torrent ha contraposat una monarquia que avala la violència i ‘obre les portes a l’extrema dreta’ a la República Catalana, on ‘mai més ningú’ hagi de passar el Nadal a la presó o a l’exili per les seves idees. ‘La repressió mai serà la solució i nosaltres som independentistes. No renunciarem mai als ideals del president Macià d’una Catalunya políticament lliure, econòmicament pròspera i socialment justa, i per això som republicans’, ha insistit, reafirmant un desig de llibertat, pau i justícia.
En aquest acte, que Torrent ha dit que era de ‘dignitat i memòria històrica’ per a encarar el futur, ha lamentat que el president del govern espanyol, Pedro Sánchez, ‘prefereixi parlar del passat’ i ha afirmat que, a Catalunya, el futur seran urnes i el sufragi amb l’objectiu de superar el règim del 78.
Els partits i Òmnium critiquen el rei
Segons el candidat d’ERC a la batllia de Barcelona, Ernest Maragall, el discurs del rei espanyol és ‘patriotisme buit’. Ha contrastat la dignitat del president Macià i els presos polítics amb aquest discurs i ha afegit que va veure ‘insensibilitat i fredor’ en les seves paraules. També ha criticat la ‘indignitat, duresa i crueltat’ de l’estat espanyol i el fet que Felipe VI parlés de convivència havent-hi presos polítics i exiliats.
Eduard Pujol (JxCat) ha lamentat que Felipe VI no hagi rectificat després del discurs del 3 d’octubre. Ha denunciat el seu ‘exercici de tossuderia’ per a ‘demostrar que és una institució superada, incapaç d’entendre què passa a la societat catalana’. Ha dit que Catalunya ja ha dit adeu al monarca i Espanya li ho dirà ‘qualsevol dia’. Sobre la insistència del rei a parlar de la convivència, ha comentat que va sentir ‘vergonya aliena’ atesa la situació dels presos polítics i dels exiliats. També ha criticat que els resultats del 21-D no haguessin estat respectats i que el canvi de govern espanyol no hagi aturat la repressió.
El president del PDECat, David Bonvehí, ha criticat les ‘paraules buides de contingut’ del discurs del rei espanyol. Ha recordat la figura del president Macià i ha afirmat que ‘després de 85 anys ens trobem igual, no hem pogut regenerar Espanya’. Segons ell, aquest és el motiu pel qual la majoria de catalans prefereixen un estat independent per poder viure en llibertat.
Al seu torn, Òmnium Cultural ha exigit a Felipe VI que demani disculpes pel discurs del 3 d’octubre. El vice-president, Marcel Mauri, ha reclamat al rei que escolti els grans consensos de Catalunya: ‘El 80% de la gent, que no vol repressió, que diu no als empresonaments i que vol exercir el dret d’autodeterminació.’ Segons Mauri, la monarquia encapçala ‘el pitjor de l’estat espanyol’, que ha definit com un règim vell i caduc que utilitza els poders per a ‘silenciar la dissidència i empresonar el que no li agrada i reprimir’.
Els comuns veuen un ‘canvi de to’
El primer tinent de batllia de Barcelona, Gerardo Pisarello, ha constatat un canvi de to en el discurs del rei, més allunyat de la ‘posició de la dreta’, que, a parer seu, havia marcat els darrers. Amb tot, ha recordat que l’aposta per la ‘concòrdia’ i el diàleg és la que hauria d’haver mantingut Felipe VI en el discurs del 3 d’octubre i que, per això, considera que la monarquia és una institució ‘incapaç’ d’afrontar els grans desafiaments polítics actuals. ‘Forma més part del passat que no pas del futur, és més part del problema que no pas de la solució’, ha comentat. ‘L’aposta de futur és republicana’, ha afegit.
També s’ha referit als presos polítics i exiliats independentistes assegurant que és una situació inadmissible del punt de vista jurídic, polític i humà. En aquesta línia, ha reiterat la seva solidaritat i ha exigit la desjudicialització del procés i l’aposta per solucions polítiques i democràtiques.
Sobre Macià, ha afirmat que va ‘cercar l’entesa entre republicans de Catalunya i d’Espanya’. Ha afegit que ‘això és més d’actualitat que mai’ i que l’entesa entre gent demòcrata, progressista i republicana a Catalunya i l’estat espanyol és ‘un dels grans reptes’ del 2019.