Torra recusa el president del TSJC per la seva ‘flagrant falta d’imparcialitat’

‘És un cas flagrant de falta d’imparcialitat.’ Així s’expressa la defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, per a demanar la recusació del president del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), Jesús María Barrientos, en el judici que es farà el 25 i 26 de setembre per un suposat delicte de desobediència del president a les resolucions de la Junta Electoral espanyola sobre els llaços grocs.

Torra també ha demanat la recusació de la ponent del judici, Mercedes Armas, per haver participat en l’acte d’admissió a tràmit de la querella, cosa que ja denota, segons la defensa, un posicionament previ sobre els fets. Armas va ser la magistrada que va ordenar a les forces de seguretat d’impedir el referèndum de l’1-O ‘sense alterar la normal convivència ciutadana’. El tercer membre del tribunal que jutjarà Torra és el magistrat Joaquín Elías.

L’escrit, al qual ha pogut accedir VilaWeb, argumenta que Barrientos ‘ha pres posició sobre els presos polítics, sobre la suposada neutralitat dels espais públics, sobre els llaços grocs, sobre la resolució de la JEC i fins i tot sobre la ideologia i posicionament polític’ del president de la Generalitat. ‘És difícil d’imaginar una falta d’imparcialitat més gran que la que concorre en el recusat’, diu l’escrit.

La defensa aplega també mostres de declaracions de Barrientos que acrediten ‘que no tan sols té una posició política diametralment oposada’ a la de Torra, sinó que a més la manifesta, ‘tal com expressa la seva opinió sobre fets nuclears del present procediment, que són la base per a afirmar la seva absoluta falta d’imparcialitat objectiva i subjectiva’.

En les al·legacions, el recurs esmenta entre precedents i legislacions la jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH), que assenyala que la imparcialitat judicial se salvaguarda ‘també amb les aparences, perquè en aquest punt hi ha en joc la confiança dels ciutadans en l’administració de justícia i, per tant, un procés just requereix apartar tot indici de parcialitat que pugui afectar els tribunals’. Per això en el recurs es considera absolutament legítim que Barrientos tingui opinió política i ideologia, però recorda que ‘en una societat democràtica s’exigeix d’un jutge que aquesta opinió no es faci pública’. I ho rebla així: ‘El que s’espera en una societat democràtica és que els jutges no exterioritzin la seva visió de temes sobre els quals s’han de pronunciar després en un judici oral.’ A més, la defensa subratlla: ‘No tan sols s’ha perdut la imparcialitat obligada, sinó igualment la més mínima prudència’, perquè resultava evident que seria el TSJC que acabaria jutjant Torra si els fets pels quals és acusats de desobediència arribaven als jutjats.

La petició de recusació també recorda que Barrientos va abandonar un acte perquè el president del parlament havia parlat de presos polítics, i ironitza sobre si ara també abandonarà la sala quan se’n parli durant el judici, o bé ‘silenciarà o expulsarà els lletrats defensors’.

Torra ja va recusar el jutge instructor d’aquesta causa, però la seva petició va ser rebutjada.