Torra presenta un recurs contra el segon judici per desobediència

La defensa del president de la Generalitat Quim Torra ha presentat un recurs de reforma contra la interlocutòria del jutjat d’instrucció 24, que el vol jutjar per possible desobediència. Al recurs, els lletrats denuncien que es vulnera la presumpció d’innocència de Torra i demanen el sobreseïment de la causa.

La defensa assenyala que, si bé la magistrada diu que no es poden fer “valoracions anticipades” just després afirma que la conducta de l’investigat “demostra indiciàriament una contumaç rebel·lia contra allò ordenat”. “Creiem que la valoració representa una clara valoració anticipada dels fets objecte de la present causa i afecten la imparcialitat de qui ha d’instruir des d’una perspectiva d’equidistància cap als fets”, argumenta la defensa, que diu que s’hauria de reunir els fets “tant favorables com desfavorables” per a l’investigat.

En aquest sentit, la defensa també diu que hi ha una clara vulneració del dret a la presumpció d’innocència, que ja es va cometre en la primera causa que es va obrir contra el president i per la qual va ser inhabilitat. En el recurs, també indiquen que l’escrit del jutjat obvia, en la seva cronologia dels fets, que Torra va recórrer contra l’ordre que l’obligava a treure la pancarta, de manera que que encara no era una ordre ferma, argumenta. Segons la defensa, aquesta omissió “desequilibra la investigació i fa perdre la imparcialitat”.

En aquest punt, els advocats diuen que és “evident” que Torra estava emparat en preceptes legals i constitucionals com el dret a recórrer. De fet, asseguren que aquest dret “es veu violentat si no anul·lat des del moment en què es planteja que la desobediència es produeix fins i tot estant recorregut el requeriment”. Així, la defensa critica que per denunciar la desobediència de Torra primer “s’hauria d’haver esperat que es produís” un cop s’hagués resolt el recurs que va presentar.

Al recurs s’argumenta que els fets pels quals s’acusa Torra queden emparats pel dret a la llibertat d’expressió, pel dret de participació política i d’exercici del càrrec representatiu i pel dret a la tutela judicial efectiva, que inclou el seu dret de presentar recurs.

La defensa també diu que pretendre sotmetre a un procés penal un càrrec públic per inhabilitar-lo novament per no haver despenjat una pancarta és “inaudit” i “una mostra de la voluntat de persecució política”. Els lletrats consideren que aquest fet és “mínim i irrellevant” i reiteren que està emparat per l’exercici dels drets fonamentals.