29.07.2019 - 12:30
|
Actualització: 29.07.2019 - 17:08
La Junta Electoral espanyola va multar amb 8.500 euros el president de la Generalitat Quim Torra per tres actuacions durant la campanya electoral del 28-A. En concret, la Junta Electoral va imposar-li una sanció de 3.000 euros per les pancartes i els llaços per la llibertat dels presos i exiliats polítics; una de 2.500 euros per la carta institucional als funcionaris per la Diada de Sant Jordi i una altra de 3.000 euros pel discurs de Sant Jordi als ciutadans, on també feia referència als presos i exiliats polítics. Segons que han informat fonts de l’entorn del president a VilaWeb, Torra no pensa pagar les multes perquè considera que l’empara el dret de la llibertat d’expressió. En primer lloc, informen, té previst de presentar un recurs contra totes tres resolucions.
A les tres resolucions, a les quals ha tingut accés VilaWeb, s’argumenta que Torra va violar l’article 50.2 de la LOREG perquè va ‘afavorir algunes de les formacions polítiques que es presentaven a les eleccions generals, amb el consegüent trencament del principi de neutralitat’.
A la carta als funcionaris per la Diada de Sant Jordi, Torra va qualificar de ‘nefast’ el 155 i va recordar l’absència del president Puigdemont i els consellers del seu govern que són amb ell a l’exili o a presó. Segons la Junta electoral, que actua pel recurs presentat per Ciutadans i el PSC, aquestes referències suposen ‘una descripció de la realitat que és valorativa i amb connotacions partidistes’.
En un sentit similar, Torra va dir al discurs de Sant Jordi que ‘després d’haver donat veu als ciutadans per a decidir el futur de Catalunya alguns dels membres de l’anterior govern són a presó o a l’exili a conseqüència de la repressió del Regne d’Espanya’ i que per això la Diada de Sant Jordi dels últims anys havia estat diferent i calia ‘demanar la llibertat’.
Segons la Junta, que en aquesta ocasió actuava només per un recurs de Ciutadans, en aquest cas s’ha tenir en compte que ‘cal tenir present la gran amplitud del missatge difós (aprofitant els diferents canals institucionals amb què compta la Generalitat de Catalunya i dirigint-se a la totalitat de l’electorat català)’.
Quim Torra ha estat processat pel Tribunal Superior de Justícia de Catalunya acusat per la fiscalia i el partit ultra Vox de desobediència per no haver fet cas precisament d’unes resolucions de la JEC que li ordenava de retirar la pancarta amb el llaç groc de la façana del Palau de la Generalitat. Aquest cas és pendent d’assenyalament de la data d’inici del judici.
Desestima la recusació de vocals
La Junta electoral també ha desestimat la recusació que Torra havia presentat contra quatre vocals de la Junta Electoral Central per manca de neutralitat. Al seu escrit, la Junta electoral ho justifica adduint que ‘la singular naturalesa de la JEC, que no admet la substitució dels vocals que la componen’ i defensa, a més les actuacions dels vocals recusats.
D’aquesta manera, la Junta electoral argumenta per exemple que els escrits del vocal Andrés Betancor contra el procés es van fer en l’exercici ‘de la seva llibertat d’expressió i de càtedra’. Segons la Junta electoral, aquests escrits no permeten concloure que hi ha ‘una enemistat manifesta’ amb Torra perquè ‘no s’acredita que hagi tingut una relació personal amb l’expedientat’.
El mateix amb el vocal Vidal Prado, que la Junta electoral admet que va fer missatges a Twitter contra el president Puigdemont però que entén que això no implica que tingui cap plantejament previ respecte a Torra. Pel que fa als vocals Ana Maria Ferrer i Luciano Varela, membres del tribunal al judici contra el procés, la Junta electoral assegura que cap dels dos ha participat en les deliberacions.
