Torra manté el llaç groc a la façana del palau malgrat l’amenaça de la Junta Electoral espanyola

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit de mantenir el llaç groc i la pancarta per l’alliberament dels presos polítics i exiliats de la façana del Palau de la Generalitat malgrat l’amenaça de la Junta Electoral espanyola (JEC). Així ho ha compartit amb la resta de consellers durant l’última reunió del consell executiu actual, abans de la sortida anunciada d’Elsa Artadi i de Laura Borràs. Torra i els consellers han convingut que actuaran de la mateixa manera als edificis principals dels departaments, però entenen que els responsables d’altres edificis públics han de respondre amb llibertat si són requerits per la Junta Electoral espanyola. Els consellers no tenen cap ordre de Torra sobre com actuar, però han pactat de fer-ho de manera coordinada perquè no s’utilitzin les diferències per desgastar políticament el govern. A l’edifici dels serveis territorials d’Educació del Vallès, per exemple, han rebut una instrucció directa de la Junta Electoral.

Torra està en contacte amb el Síndic de Greuges, Rafael Ribó, i preveu de seguir les seves recomanacions encara que no hi estigui d’acord, segons la consellera de la Presidència, Elsa Artadi. Per això el president ha enviat una carta a la JEC demanant que suspengui el termini per retirar els llaços grocs a l’espera de les recomanacions del Síndic. Tanmateix, la junta ha refusat de concedir més temps i insisteix que ‘no pertoca suspendre el termini concedit’, que expira avui a les 18.00.

En la resposta, la junta electoral també diu que la seva resolució d’ahir, en el mateix sentit de demanar la retirada d’aquests símbols, és ‘substancialment idèntic’ a un altre remès a Torra el passat 11 de març, per la qual cosa ‘no és necessari’ fer més aclariments, com havia demanat el president. La junta electoral afegeix que l’escrit de Torra no identifica els edificis ni les raons jurídiques que demostrin ‘la impossibilitat’ del president de la Generalitat ‘d’exercir sobre ells allò que li va ser ordenat’, la retirada d’aquests símbols.

El president de la Generalitat, que sosté que la pancarta és un exercici de llibertat d’expressió, s’enfronta a possibles responsabilitats penals, que inclouen la inhabilitació. Aquestes responsabilitats podrien imposar-se després d’un procediment judicial, però la Junta Electoral espanyola també pot obrir-li abans un expedient sancionador, amb multes de 300 euros a 3.000 euros, a més de traslladar el cas a la fiscalia. Ciutadans i el PP, de fet, ja hi han denunciat el president de la Generalitat. El precedent més proper és el de Montse Venturós, batllessa de Berga, que va ser inhabilitada després d’haver-se negat a retirar l’estelada de la façana de l’ajuntament el 2015. Artadi ha dit que el govern no preveia pas, a hores d’ara, la inhabilitació del president de la Generalitat.

Ahir a la tarda, la Junta Electoral espanyola va donar a Torra una pròrroga de 24 hores perquè retirés els ‘símbols partidistes’ del Palau de la Generalitat i els edificis governamentals. El termini s’ha acabat a dos quarts de tres de la tarda. El govern ja va presentar al·legacions la setmana passada. Hi argumentava que el llaç groc no es podia relacionar amb cap partit polític en concret. La Junta ja havia donat aleshores un altre termini de quaranta-vuit hores al govern.

Un precedent, segons el síndic
El Síndic ja va avalar a l’informe anual del 2018 que les façanes públiques puguin lluir símbols ‘àmpliament acceptats per les majories polítiques’. En l’informe anual lliurat al Parlament fa unes setmanes el Síndic ja indicava que ‘les administracions públiques poden fer servir les façanes, balconades o altres elements exteriors dels seus edificis com a altaveus per exposar diversos símbols’ que s’identifiquin amb el suport per ‘la defensa dels drets fonamentals o de minories vulnerables’ i també ‘per difondre missatges amb càrrega ideològica àmpliament acceptats per majories polítiques’.