Torra: ‘La negativa al diàleg no ens aturarà per avançar cap a la independència’

El govern de la Generalitat en bloc, conjuntament amb el president i ex-presidents del Parlament de Catalunya, ha comparegut al Palau de la Generalitat per a fer una declaració institucional contra la condemna dictada avui pel Tribunal Suprem. ‘La negativa de l’estat a iniciar un diàleg per a una solució democràtica del conflicte polític no ens aturarà en la determinació de construir un estat independent per al nostre país’, ha advertit el president de la Generalitat, Quim Torra. Des de la galeria gòtica, amb el soroll d’un helicòpter vigilant les mobilitzacions al carrer, Torra ha confirmat que serà al parlament on es vehicularà la resposta institucional a la sentència. El president hi compareixerà en els pròxims dies i el govern es reunirà demà, ha dit, de manera extraordinària. Avui no ho ha fet, segons fonts del govern, encara que els membres de l’executiu s’han traslladat a Palau per a la declaració institucional. Torra també ha anunciat que enviarà una carta al rei i al president espanyol en funcions, Pedro Sánchez, per a demanar-los una reunió per a abordar la crisi que s’obre a partir d’ara.

El govern ha buscat respondre amb la màxima solemnitat a la sentència, davant de ‘hora greu’ que implica un moment com aquest, amb un impacte encara incert sobre la política i la societat catalana. Amb una bandera catalana com a únic símbol visible, Torra ha comparegut acompanyat de Roger Torrent i dels membres independentistes de la mesa; de l’ex-president de la Generalitat Artur Mas i dels ex-presidents del parlament Ernest Benach, Núria de Gispert i Joan Rigol. Com estava previst, Torra formularà al parlament la seva proposta per a entomar les dures penes de presó als presos polítics mentre se succeeixen les mobilitzacions immediates al carrer. Serà en una compareixença específica que ja ha demanat a Torrent.

Per començar, Torra ha respost amb contundència verbal contra les condemnes. Ha definit la sentència com un ‘insult a la democràcia i un menyspreu a la societat catalana’, tenint en compte que els condemnats són líders polítics i civils que actuaven avalats pel programa electoral amb què es van presentar el 27-S. També ha titllat les penes d’injustes i antidemocràtiques, i les ha emmarcades en un judici polític que forma part d’una causa general contra el dret a l’autodeterminació de Catalunya i l’independentisme. El govern sosté que l’amenaça, la presó i el càstig no són cap solució. ‘L’ús del codi penal contra la voluntat popular és una herència de la dictadura, no un tret propi de la democràcia’, ha denunciat des del faristol, molt a prop del pati dels Tarongers on fa més de dos anys el govern de Carles Puigdemont i Oriol Junqueras va anunciar la data i la pregunta del referèndum de l’1-O.

Torra ha instit que l’autodeterminació està reconeguda en pactes i convencions en defensa dels drets civils i polítics, i ha criticat que malgrat això no hagi estat atesa la demanda catalana per a poder-la exercir per part del govern espanyol, que ha subscrit acords que en consagren el dret. En canvi, durant els últims temps Catalunya ha patit una involució democràtica i repressiva que ha afectat centenars de catalans i l’estat autonòmic s’ha recentralitzat, segons Torra. ‘Fer un referèndum no és cap delicte’, ha sentenciat. I encara hi ha afegit: ‘La nostra causa és una causa justa. L’hora és greu, en els dies que vindran, sapiguem donar el millor de nosaltres. Tornem a ser exemple al món del clam de justícia’.