Espanya deixa la Generalitat de Catalunya sense president

La repressió espanyola no té aturador i torna a escapçar la Generalitat gairebé tres anys després de l’1-O. El Tribunal Suprem espanyol ha confirmat la pena d’inhabilitació d’un any i mig contra el president Quim Torra per haver defensat la llibertat d’expressió amb una pancarta al Palau de la Generalitat. El tribunal, que encapçalava Andrés Martínez Arrieta, només ha tardat deu dies a dictar sentència i, unànimement, ha fet seva la condemna per desobediència del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC). Així mateix, el Suprem també manté la multa de 30.000 euros.

D’aquesta manera, Quim Torra és el primer president de la Generalitat inhabilitat en l’exercici del càrrec i el tercer –de manera consecutiva– que és represaliat per la justícia espanyola. El primer fou Artur Mas, inhabilitat per la consulta del 9-N, i després Carles Puigdemont, exiliat a Bèlgica arran de l’1-O i la declaració unilateral d’independència del 27-O.

Consulteu la sentència:

Segons el Suprem, la pancarta per la llibertat dels presos i els exiliats no és una qüestió de llibertat d’expressió i drets fonamentals, tal com al·legava l’advocat Gonzalo Boye. Els jutges emmarquen la condemna al president Torra en el fet que va desobeir de manera ‘tossuda i obstinada’ les ordres dictades per la Junta Electoral espanyola (JEC), que exigia la retirada de la pancarta perquè considerava que vulnerava la neutralitat institucional durant la campanya electoral.

La sentència, de la qual ha estat ponent Juan Ramón Berdugo, diu que l’objecte del procés ‘no és analitzar la condemna del recurrent des de la perspectiva de la llibertat d’expressió’, sinó ‘la desobediència de les ordres reiterades d’un òrgan constitucional que té la funció de garantir la transparència dels processos electorals.’ Així mateix, els jutges consideren proporcionada la condemna del TSJC i defensen que la inhabilitació sigui especial, ja que si només fos per a ocupar el càrrec de president, consideren que seria ‘una burla al respecte que els ciutadans deuen al bon funcionament dels poders públics’.

D’una altra banda, el tribunal considera que el tracte inadequat del president del TSJC, Jesús Maria Barrientos, al president Torra durant el judici ‘en cap moment no es pot entendre com un signe de parcialitat ni d’avançament d’una decisió de condemna ja presa’. En aquest sentit, argumenta que el reglament d’honors, tractaments i protocol en actes judicials no s’aplica als judicis orals. ‘Tot acusat ha de ser tractat amb respecte, com així va ser, de manera que la queixa del recurrent és infundada’, conclou.

Què passarà ara?

L’encarregat d’executar la sentència és el TSJC. Així doncs, mentre el president Torra no en rebi cap notificació, manté les competències per a convocar eleccions. Tanmateix, aquesta possibilitat l’ha descartada de manera reiterada ell mateix. Una segona possibilitat és que la defensa del president presenti un recurs contra la sentència al TC i demani mesures cautelaríssimes per a continuar al capdavant de la Generalitat. De totes maneres, el tribunal pot acceptar el recurs sense aplicar les cautelars.

Finalment, la hipòtesi més factible és que Torra cessi el càrrec de president quan rebi la notificació del TSJC, el tribunal que el va condemnar inicialment. Quan el cessament es publiqui al DOGC i al BOE, el vice-president Pere Aragonès assumirà el càrrec interinament, però sense competències per a convocar eleccions ni nomenar i destituir consellers. L’activació del rellotge electoral dependrà del president del parlament, Roger Torrent, però les eleccions es farien al gener.