Als passadissos es mastegava el final de la legislatura

‘Allò que posa en risc el parlament i la continuïtat de les institucions és la retirada de la meva condició de diputat’, ha dit Quim Torra al faristol del parlament. A aquella hora, la mesa ja havia decidit de no qüestionar la decisió del secretari general de la cambra, Xavier Muro, d’emprendre els tràmits per a retirar-li l’escó, tal com va determinar la Junta Electoral espanyola. I poc després, Torra no podia exercir el seu dret de vot, JxCat renunciava també a votar i la majoria de grups decidia de suspendre un dels plens més agitats d’aquests últims temps. En principi, fins la setmana que ve, però ningú no gosa fer plans més enllà de demà, quan sis dels presos polítics tornaran a trepitjar el parlament per a comparèixer a la comissió d’investigació sobre l’aplicació del 155. Dimecres, el pressupost del govern hauria d’arribar a la cambra però ara mateix dos dies poden ser una eternitat. I després, la tramitació dels comptes és llarga, potser massa llarga si es precipita tot.

ERC no vol eleccions, prioritza l’aprovació del pressupost, però Torra té l’última paraula. Només una cosa sembla clara. Fonts de la presidència apuntaven que el president de la Generalitat no prendria cap decisió precipitada. D’entrada, ha volgut escoltar els seus. Per això s’ha reunit amb JxCat després del ple. Torra ha perdut formalment l’escó, però pot traçar un calendari electoral o esperar a la decisió definitiva del Tribunal Suprem espanyol, que ha de decidir encara si confirma la inhabilitació a què el va condemnar el Tribunal Superior de Justícia de Catalunya i el desallotja definitivament de palau.

La falta d’acord estratègic entre JxCat, ERC i la CUP ha esclatat un altre cop al parlament, aquesta vegada amb unes conseqüències més incertes que mai. Als passadissos es mastegava el final de la legislatura, com una conseqüència gairebé inevitable, encara que els socis de govern no asseguren voler-les obertament. El mandat penja del fil de la voluntat del president de la Generalitat, un editor que va acceptar de rellevar Carles Puigdemont per intentar d’aplicar el mandat del Primer d’Octubre i defensar la legitimitat del govern a l’exili i que ha vist com el parlament li retirava l’escó per ordre de la Junta Electoral sense haver estat condemnat judicialment per sentència ferma. Al rerefons de l’acatament pràctic a la JEC hi ha el desacord que condiciona la legislatura d’ençà del 30 de gener de 2018, amb l’intent frustrat d’investir Puigdemont. És el debat sobre el retorn a la desobediència i la discrepància sobre fins a quin punt l’independentisme podria mantenir-la contra les actuacions de l’estat espanyol per a limitar l’autonomia.

Concretament, JxCat volia que el parlament desobeís votant si es mantenia o no l’escó de Torra, i per tant desautoritzés la decisió del secretari general del parlament, amb el convenciment que una decisió política d’aquesta envergadura no la pot prendre un funcionari. Ha intentat que ho votés primer la mesa, però la resta de membres no ha avalat la votació de la proposta i la mesa, indirectament, ha abonat la decisió del secretari general del parlament de tramitar la retirada de l’escó del president. Després, ha demanat que ho fes el ple en una proposta de resolució, però no tenia prou suport per a alterar l’ordre del dia i sotmetre el text a votació. Finalment, tot i que JxCat havia entrat a registre la resolució, no ha proposat de debatre-la i ha decidit de no participar en cap de les altres votacions ordinàries que hi ha hagut avui si tampoc no hi podia votar el president.

Les votacions que hi ha hagut eren sobre el pressupost del parlament i més pressuposts relacionats, com el del Síndic de Greuges, la Sindicatura de Comptes o el Consell de Garanties Estatutàries. El resultat de la votació del pressupost del parlament ha estat una altra prova gràfica de l’extrem a què ha arribat la cambra: el projecte, que també havia enfrontat JxCat i ERC, ha estat finament tombat. Cap grup no hi ha votat a favor. El ple havia començat amb una denúncia i un advertiment. Torrent havia subratllat que el Suprem i la JEC havien ‘segrestat’ l’escó de Torra i havia constatat que no podrien comptabilitzar el seu vot.

JxCat volia que la cambra escenifiqués la seva sobirania, però ERC ha dit que no volia ‘simbolismes de curta volada’. El grup de Torrent i Sergi Sabrià ha refusat de desobeir sense haver tancat un acord sobre com mantenir el torcebraç amb l’estat espanyol a termini mitjà. ERC creu que hi ha en joc l’autonomia del parlament i, ara que ha obert una via de negociació amb el govern espanyol sobre el conflicte polític, prioritza que es pugui mantenir l’efectivitat de les votacions, com la que hauria de garantir l’aprovació del pressupost de la Generalitat, mentre que reconeix que ‘políticament’ Torra continua essent diputat. I és que, malgrat tot, ERC no dóna per perduda la batalla judicial per l’escó de Torra, tenint en compte que el parlament va presentar un recurs contenciós administratiu al Suprem qüestionant la competència de la JEC per a inhabilitar Torra com a diputat. Mentrestant, ha ofert a JxCat que Torra votés, encara que Torrent i els serveis jurídics de la cambra no haurien considerat vàlid el vot. Era la seva proposta per a conciliar que la pèrdua de l’escó de Torra no fos irreversible i que, alhora, no es posés en perill l’efectivitat de les votacions. Però JxCat no volia un camí del mig, i la reunió on l’han abordat per darrera vegada abans del ple –entre JxCat, ERC i la CUP– acabava sense cap acostament.

El xoc entre els socis de govern ha continuat, amb bescanvi d’acusacions. ERC culpa JxCat de fer perillar les institucions i JxCat respon que, si se cedeix amb l’escó de Torra, tampoc no li podran mantenir el càrrec com a president si continua l’atac a les institucions catalanes. És a dir, que és justament el fet de retirar-li l’escó que posa en risc la Generalitat. JxCat diu que això ho vol fer Cs, que fa dies que qualifica Torra d’ex-president. El PSC i els comuns no qüestionen que Torra es mantingui al capdavant del govern, tot i que han donat per vàlida la pèrdua de l’escó i que li han tornat a demanar eleccions anticipades. Els comuns li preguen, tanmateix, que el pressupost es pugui aprovar abans. La CUP també considera exhaurida la legislatura.

La imatge gràfica definitiva del punt de no-retorn entre JxCat i ERC ha estat el recompte d’aplaudiments a Torra. Els uns dempeus, els altres asseguts i amb posat seriós. Quan ha acabat d’intervenir al ple, tots els diputats i consellers de JxCat l’han aplaudit, mentre Pere Aragonès, els consellers i la majoria de diputats d’ERC s’han mantingut a les butaques. D’ERC, només l’integrant de Demòcrates, Toni Castellà, s’ha aixecat per a aplaudir, i alguns dels diputats del grup ho han fet asseguts, com Josep Maria Jové, Ruben Wagensberg i Núria Picas. També han aplaudit els diputats de la CUP.

El 4 de gener, el ple va ratificar l’escó de Torra, tot i la decisió de la JEC d’arrabassar-l’hi. El 27 de gener, la cambra ja no n’ha comptabilitzat el vot, una volta el Suprem va desestimar la petició de mesures cautelars perquè s’aturés la inhabilitació decretada per aquest òrgan administratiu. ‘El que vota el parlament, doncs, és resolutiu o simbòlic? Acceptarem que un òrgan administratiu ho pugui qüestionar?’, ha demanat Torra. La resposta, els fets.