Torra desafia la Junta Electoral espanyola i manté la pancarta i els llaços grocs

El president de la Generalitat, Quim Torra, ha decidit de mantenir la pancarta i el llaç groc a la façana del Palau de la Generalitat contra la decisió de la Junta Electoral espanyola (JEC), que havia ordenat que els llaços grocs i les estelades fossin retirats d’edificis del govern abans de quaranta-vuit hores, un termini que es complia aquesta tarda.

Torra ha presentat un recurs contra la decisió de la Junta Electoral i ha denunciat un nou intent de vulneració de la llibertat d’expressió. En l’escrit, defensa la llibertat d’expressió dels funcionaris de la Generalitat, que han col·locat llaços grocs aquests últims mesos per demanar l’alliberament dels presos polítics.

El requeriment que em va fer la junta electoral és un nou intent de censura de la llibertat d'expressió per part de l’Estat espanyol. He respost amb aquestes consideracions:https://t.co/EUYof39lMD pic.twitter.com/7ykJr60ZFN

— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) March 13, 2019

Al recurs, Torra diu que el fet de retirar els llaços grocs va contra la neutralitat política, perquè fa temps que formacions que participen a les eleccions espanyoles han demanat la retirada d’aquest símbol dels espais públics. Així mateix, recorda que el parlament va refusar per més de dos terços dues proposicions de llei que instaven a prohibir els llaços grocs a l’espai públic i els edificis institucionals. ‘D’aquest rebuig es desprèn una postura clara del parlament a favor de la llibertat d’expressió a l’espai públic i les institucions’, diu. També recorda que el Parlament de Catalunya va aprovar el 2014 una resolució que definia l’estelada com un anhel de llibertat i que, per tant, no pot afirmar-se que sigui un símbol partidista.

A més, argumenta l’enorme dificultat de complir l’ordre de la JEC, que li demana de retirar estelades i llaços grocs absolutament de tots els edificis públics dependents de la Generalitat. ‘Com saben, existeix una multitud d’edificis públics a tot el territori de Catalunya, en els quals es presten serveis propis de la Generalitat que, d’una banda, no són propietat d’aquesta institució i, de l’altra, molts no són gestionats directament.’