15.05.2019 - 10:31
|
Actualització: 15.05.2019 - 16:15
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha defensat davant el magistrat instructor del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) que no va fer cas de l’ordre de la Junta Electoral de retirar el llaç groc i la pancarta a favor dels presos polítics i exiliats per protegir la llibertat d’expressió. En la seva declaració, que ha durat uns 40 minuts, Torra també ha fet referència als drets civils i polítics per justificar la seva decisió. Segons fonts jurídiques, Torra ha estat ‘coherent’ amb allò expressat públicament. El president de la Generalitat ha respost a cinc preguntes del fiscal, però s’ha negat a respondre a l’acusació popular de Vox per ‘decència democràtica’.
Compareixença a palau
Torra ha comparegut a migdia al Palau de la Generalitat i ha denunciat l’ús partidista que fan el PP i Ciutadans de la Junta Electoral espanyola, per la presència d’alguns dels seus membres, com Andrés Betancor i Carlos Vidal, que han expressat obertament i pública una animadversió envers l’independentisme. ‘El president de la Generalitat no pot defallir mai en la conquesta de drets i llibertats, i si la democràcia espanyola no ho aguanta, en pagaré el preu que calgui.’ I ha afegit: ‘El llaç groc no és cap símbol de partit, és un símbol de llibertat, democràcia i justícia. Demanem a l’estat que deixi d’utilitzar les seves institucions i aparells de poder per a l’estratègia repressiva.’
▶ Compareixença íntegra del #president @QuimTorraiPla després de declarar al TSJC per haver mantingut la pancarta a favor dels exiliats i presos polítics al balcó del #Palau. pic.twitter.com/VUjjIjIlJW
— Govern. Generalitat (@govern) May 15, 2019
Torra ha arribat a l’Arc de Triomf de Barcelona a les deu del matí, on l’esperava una comitiva de suport formada per les direccions de l’ANC, Òmnium i l’AMI, a més de membres de Junts per Catalunya, ERC i la CUP. El president ha travessat l’arc i ha rebut el suport de centenars ciutadans concentrats. En tot moment, Torra ha anat acompanyat de la seva parella i els advocats Gonzalo Boye i Jaume Alonso-Cuevillas.
Poc després d’un quart d’onze, Torra ha superat el cordó dels Mossos d’Esquadra i ha pujat les escales del TSJC. El president ha agraït el suport dels concentrats i ha saludat els agents que custodiaven la porta del tribunal.
En un missatge a Twitter, el president havia reiterat que en la seva declaració acusaria l’estat espanyol d’haver entrat en una deriva autoritària, ja que mantenir les pancartes a favor dels presos polítics i exiliats, no era cap delicte. ‘Amb la llibertat d’expressió, fins a les últimes conseqüències’, ha reblat.
Aquest matí declararé davant el TSJC per haver mantingut la pancarta a favor dels exiliats i presos polítics al balcó del Palau de la Generalitat. Aniré a acusar l'estat d'aquesta deriva autoritària. Amb la llibertat d'expressió, fins a les últimes conseqüències.
— Quim Torra i Pla (@QuimTorraiPla) May 15, 2019
El TSJC l’havia citat a declarar per la querella de la Fiscalia Superior, que acusava Torra d’haver desatès el mandat de la Junta Electoral ‘conscientment i deliberadament’, mantenint ‘ni que fos de manera encoberta o simbòlica’ símbols i cartells ‘de la mateixa naturalesa ideològica i partidista, representativa únicament dels postulats d’una part de la societat’. Per un cas semblant, la batllessa de Berga, Montserrat Venturós, va ser inhabilitada.
Segons la querella de la fiscalia, Torra va ‘desatendre el mandat’ de la junta de manera ‘conscient i deliberada’, perquè va mantenir la simbologia, ni que fos de manera ‘encoberta’. De fet, la Junta Electoral ja va instar el 21 de març el conseller d’Interior a actuar, quan va constatar ‘l’existència d’una voluntat de desobeir’ per part de Torra. El canvi d’uns símbols per uns altres, va dir la junta, ‘no es pot entendre com un intent de compliment formal i no té cap altra finalitat que esquivar els requeriments emesos per aquesta junta’. Finalment, funcionaris de la Generalitat van despenjar la segona pancarta i Torra va fer-ne penjar una altra que feia referència als drets fonamentals d’opinió i expressió, recollits a la Declaració Universal dels Drets Humans, que va ser autoritzada per la Junta Electoral.
D’altra banda, Gonzalo Boye considera que l’ordre de la Junta Electoral espanyola era ‘il·legal i fins i tot prevaricadora’, ‘no era clara, sinó general’ i ‘obligava el president Torra a fer coses que no podia fer perquè la llei li ho prohibeix’. De fet, el president va presentar una querella contra la Junta Electoral per prevaricació.
