04.06.2019 - 01:50
El president de la Generalitat, Quim Torra, comença avui la ronda de contactes per acordar una resposta a la sentència del Tribunal Suprem, que se sabrà a la tardor. El president vol aconseguir la unitat estratègica de l’independentisme en el primer aniversari de mandat, del qual avui farà balanç. Entre rumors d’eleccions anticipades, Torra repassarà l’obra de govern després d’haver superat l’aplicació del 155 i explicarà mesures concretes, sobretot en l’àmbit social. Tot seguit es reunirà amb la presidenta de l’ANC, Elisenda Paluzie, i amb el vice-president d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri, per esbossar la resposta que caldrà donar a una sentència previsiblement contrària als dirigents independentistes.
Les primeres mesures del govern de Torra van tenir relació amb l’aixecament del 155, després de set mesos de suspensió d’autonomia. L’executiu va decidir de personar-se a les causes judicials obertes i crear el Comissionat del 155, encarregat d’avaluar l’impacte de l’aplicació de les mesures d’intervenció de l’autonomia. El mateix dia, l’executiu també va aprovar la creació de l’Oficina de Drets Civils i Polítics, encarregada de fer una diagnosi de l’estat de les llibertats i drets bàsics a Catalunya. Mesos després, l’executiu creà el Consell Assessor per a l’impuls d’un Fòrum Cívic i Social pel Debat Constituent que encapçala Lluís Llach. L’objectiu d’aquest fòrum és fomentar un debat ciutadà però no pas redactar una constitució catalana ni obrir un procés constituent.
Un mes després de la formació del govern, al juliol, JxCat i ERC van viure un xoc per la manca d’estratègia conjunta sobre com afrontar la suspensió dels diputats a la presó i a l’exili. Unes discrepàncies que, fins i tot, van originar la suspensió d’un ple al juliol. Les vacances d’estiu no van servir per a llimar les diferències, que van tornar a fer-se paleses a l’octubre. Al final, la fórmula aprovada per ERC va ser de designar substituts i no mantenir la delegació de vot. Una fórmula que JxCat va refusar d’aplicar als seus diputats, de manera que durant uns quants mesos l’independentisme no va tenir la majoria absoluta aconseguida a les urnes el 21-D. Les eleccions espanyoles i les suspensions dels diputats electes han permès de recuperar-la.
L’executiu de Torra va tenir tres canvis de consellers el primer any, tots relacionats amb les eleccions espanyoles o municipals. Al novembre, Ernest Maragall (ERC) va presentar la renúncia com a conseller d’Acció Exterior, Relacions Internacionals i Transparència per centrar-se en la cursa electoral per Barcelona i el va substituir Alfred Bosch. Més recentment, al març, dues conselleres de JxCat, la de la Presidència i portaveu del govern, Elsa Artadi, i la de Cultura, Laura Borràs, també van deixar l’executiu. La primera per presentar-se de número 2 del partit per Barcelona i la segona per anar també de número 2, a la llista de les eleccions espanyoles del 28 d’abril. Meritxell Budó es va posar al capdavant de Presidència i Mariàngela Vilallonga, a Cultura.
