31.08.2020 - 20:35
|
Actualització: 01.09.2020 - 00:12
TEMA DEL DIA
Campanya. Si algú esperava tornar de vacances amb les eleccions convocades, anava ben errat. I els qui havien començat la campanya electoral aquest estiu hauran d’aturar màquines o se’ls farà molt llarga. El president de la Generalitat, Quim Torra, encara no té data fixada al calendari per convocar eleccions tot i que el dia 17 de setembre ha de passar pel Tribunal Suprem espanyol, que probablement l’acabarà inhabilitant. Torra va sincronitzar el seu calendari amb el del president Carles Puigdemont en una llarga reunió que van tenir a Catalunya Nord i en què van decidir de convertir la inhabilitació en un ‘embat amb l’estat’ i fer de la lluita contra la pandèmia i la crisi econòmica la prioritat del començament del curs polític.
El full de ruta de Torra consisteix a convertir la seva inhabilitació en un acte de denúncia de la repressió espanyola i, com assegura el seu entorn, convocar eleccions forçat pel Suprem no és un embat contra l’estat, sinó deixar-li marcar el calendari. La intenció del president és fer coincidir la vista al Suprem amb el debat de política general al Parlament de Catalunya, que començaria el dia 16. L’endemà aniria a Madrid, tot i que no cal que hi sigui present, i el divendres 18 anunciaria la resposta al Suprem coincidint amb el debat. Si el Suprem acaba inhabilitant-lo, probablement a l’octubre, el parlament obriria un termini de dos mesos per a elegir un nou president. Torra ha demanat avui que cap partit independentista no presenti candidat per a acabar la legislatura, tot i que no ha pactat encara el seu pla amb ERC, com ha denunciat Marta Vilalta. Si finalment no hi ha cap candidat, l’estatut preveu l’autoconvocació d’eleccions al cap de cinquanta-quatre dies, cosa que situa la data després de Nadal, al començament del 2021.
Si Torra és inhabilitat, assumirà la presidència en funcions l’actual vice-president, Pere Aragonès. Una oportunitat per als republicans de promoure el seu candidat, no proclamat oficialment. Però això no preocupa pas Junts per Catalunya, perquè preveu una tardor conflictiva amb la gestió de la covid, que recau sobretot en les conselleries republicanes, especialment la de Salut, la de Treball i Afers Socials i també en la d’Ensenyament quan comenci el curs escolar al Principat, el 14 de setembre. Fer eleccions en temps de crisi perjudica el govern, però Junts interpreta que perjudicarà més el qui ha fet gala de la gestió, que és ERC. El conseller de Junts més desgastat és el d’Interior, Miquel Buch, que no ha entrat en la direcció del partit de Puigdemont.
Mentre Torra congela la legislatura, Junts guanya temps per acabar la refundació com a partit, ara ja sense el PDECat, amb les negociacions trencades després de saber-se que el partit de David Bonvehí havia registrat el 6 d’agost una demanda judicial contra el partit de Puigdemont per les sigles de la formació. Aquesta decisió ha desencadenat una allau de baixes del partit, començant per la del president a l’exili. Puigdemont no ha fet efectiva la baixa fins després de la conferència de premsa de Marc Solsona, portaveu del PDECat, que ha confirmat la presentació de la demanda judicial.
Junts per Catalunya havia fet arribar al PDECat que si retirava la demanda es podrien reprendre les converses per a incorporar membres del partit a la candidatura a les eleccions catalanes. Però l’executiva del PDECat ho ha refusat i ha fet irreversible la ruptura. Pocs minuts després, Puigdemont es donava de baixa, seguit dels consellers del govern i presoners polítics que encara mantenien el carnet del partit, amb l’excepció d’Àngels Chacon, probable candidata a la Generalitat pel PDECat. El partit de Bonvehí minimitza les baixes: diu que no superen el miler de militants, però no confirma que es presentarà a les eleccions tot sol. Una decisió que fa rodar el cap a la formació de Bonvehí, tenint en compte els precedents, especialment el d’Unió.
MÉS QÜESTIONS
Puig opta per la duresa per evitar el descontrol de la pandèmia. El govern valencià va gestionar la pandèmia del coronavirus de la primavera amb prou solvència per a deixar sense arguments l’oposició que volia criticar-ne la gestió. El govern del Botànic mantindrà les mesures sanitàries i les farà complir estrictament. I no li tremolarà la mà a l’hora de decretar confinaments territorials, com ha estat el cas de Benigànim, que restarà confinat catorze dies a causa de la situació epidemiològica de la població. El president de la Generalitat, Ximo Puig, decretarà nous confinaments per a evitar al màxim els contagis de covid-19, que no descarta que es puguin tornar a produir. Avui ha dit que el seu executiu aplicaria totes les mesures necessàries per a garantir la seguretat sanitària. Ha explicat que a Benigànim s’havia pres la decisió a causa de l’evolució que hi tenia la covid-19 i abans d’arribar a una situació de gravetat s’ha optat per evitar-hi el risc. Puig ha reconegut que el País Valencià encara travessa circumstàncies difícils però ha dit que calia mirar endavant amb esperança i optimisme, perquè els índexs de mortalitat han baixat i els ingressos als hospitals també.
El govern balear no descarta confinaments selectius. En la línia del govern valencià, el govern de Francina Armengol no descarta confinaments selectius de barris o municipis si la situació epidemiològica ho requereix ni tampoc imposar sancions per incompliment de la quarantena. La portaveu del govern, Pilar Costa, ho ha explicat després de la reunió de la presidenta amb tots els portaveus dels grups parlamentaris per coordinar les mesures contra la pandèmia i els seus efectes econòmics. La reunió es farà setmanalment per videoconferència. Aquesta vegada han parlat de com s’integren els cent rastrejadors que el govern ha sol·licitat a l’exèrcit d’Espanya. En aquests moments, a les Illes hi ha 190 rastrejadors i 30 més en formació. Durant la compareixença, Costa ha reiterat que el govern havia demanat a Madrid que els ERTO s’allarguin fins al març de l’any que ve. Per facilitar la conciliació familiar, també han reclamat una baixa o permís retribuït per als pares que hagin de quedar-se a casa en cas que els seus fills hagin de fer quarantena.
La línia de tren Perpinyà – Prada de Conflent es torna a obrir després de dos anys. La línia de tren entre Perpinyà i Prada torna a ser oberta després de dos anys d’interrupció. Es va tancar després de l’accident de Millars el desembre del 2017, quan un tren va envestir un autobús escolar en un pas a nivell. La reobertura s’ha fet per etapes: el 21 de maig es va posar en funcionament el tram Perpinyà-Illa, i la resta del viatge encara es feia amb autocar. Avui ja arriba a Prada i es calcula que a mitjan novembre arribarà a Vilafranca. A les 10 hores i 49 minuts el tren entrava a l’estació de la capital del Conflent, acollit amb aplaudiments per un centenar de persones i molts càrrecs municipals de Catalunya Nord.
Arrivée du train à Prades avec une cinquantaine de personnes sur le quai pour fêter le retour de la ligne Perpignan-Prades après presque 3 ans d'absence. Beaucoup d'émotion parmi les usagers qui attendaient ce moment avec impatience. pic.twitter.com/e1Wmd02Shi
— France Bleu Roussillon (@bleuroussillon) August 31, 2020
La UE subministrarà vaccins contra la covid-19 a Andorra. Tot i que no és un estat membre, Andorra rebrà vaccins contra la covid-19 de la Unió Europea. El ministre de Salut, Joan Martínez Benazet, ha explicat que la Unió Europea no deixaria al marge els països tercers petits i Andorra té garantida una quantitat de dosis del vaccí d’Oxford que servirà per a cobrir entre un 15% i un 30% de la població, segons les possibilitats de fabricació. Aquestes s’afegiran a les que provinguin del projecte Covax de l’Organització Mundial de la Salut (OMS), on participa Andorra, que li garantirà accés als vaccins quan siguin a punt abans d’acabar l’any, concretament a final de novembre, segons fonts del ministeri. Anant malament, hi haurà prou dosis per al 65% de la població, és a dir, que arribarà per al personal sanitari i persones de risc.
LA XIFRA
15 víctimes de la repressió franquista, 9 de les quals documentades, són cercades en una fossa de víctimes del franquisme descoberta a l’esplanada de l’església del cementiri de Bunyola (Mallorca). Hi pot haver víctimes de més municipis.
TAL DIA COM AVUI
El 31 d’agost de 1870 naixia la italiana Maria Montessori. Pedagoga, científica, metgessa, psiquiatra, filòsofa i feminista. Primera dona italiana que aconseguí el certificat de metgessa. Va impulsar el sistema educatiu conegut com a ‘mètode Montessori’, implantat a tot el món.
