Torra tanca el cicle electoral i reobre el clam per la unitat estratègica

Quim Torra ha volgut esvair qualsevol especulació sobre un avançament electoral immediat. Des del seu escó, durant la sessió de control al Parlament de Catalunya, ha argumentat que els darrers resultats electorals reforçaven el govern i ha anunciat una ronda de reunions amb els partits i les entitats compromesos amb el dret d‘autodeterminació per a recuperar la unitat estratègica perduda. L’objectiu: abordar plegats la resposta a la sentència contra els presos polítics i la resta d’acusats al Tribunal Suprem. ‘És important que tots plegats recuperem l’esperit de l’1-O i la unitat estratègica’, ha defensat. Potser per exemplificar que a l’executiu encara li queda corda, ha refermat que tornaria a reunir els partits per mirar d’aprovar el pressupost. JxCat i ERC no van poder tirar endavant el d’enguany per manca de suport, amb la CUP a anys llum i amb els comuns que no es van acostar prou al govern.

Es tanca un cicle electoral. ERC ha guanyat les espanyoles i les municipals. JxCat, les europees. L’avenç d’ERC és indiscutible, però la disputa per l’hegemonia no s’acabarà de dirimir fins a les pròximes eleccions catalanes. Ara, Torra ha volgut allunyar-les de qualsevol calendari imaginable. El president de la Generalitat ha llegit els resultats del 28-A i del 26-M com un aval a l’independentisme i, per tant, a tot l’executiu. ‘Com a govern em sento molt reforçat pel suport que ens ha donat la ciutadania’, ha dit. Torra s’ha referit als resultats de les europees, en què Carles Puigdemont va superar Oriol Junqueras, per remarcar que per primera vegada l’independentisme va arribar al 50% dels vots a Catalunya. Segons les dades del Ministeri d’Interior espanyol, el va vorejar, amb el 49,71%. Això hauria de tenir una conseqüència directa a Europa, segons Torra, que ha parafrasejat Joan Maragall per interpel·lar-la: ‘Escolta, Europa, un poble que vota una vegada i una altra per la llibertat, per la democràcia i per l’autodeterminació.’ I ha demanat si les institucions europees permetrien que Puigdemont i Junqueras fossin eurodiputats, tal com ho ha decidit la ciutadania.

Abans eren el Tribunal Constitucional i el Tribunal Suprem. Ara les instàncies internacionals també s’escolen en el debat parlamentari. L’esperat dictamen del Grup de Treball contra la Detenció Arbitrària de l’ONU sobre els presos polítics ha estat protagonista de la represa de l’activitat parlamentària després dels comicis. Torra ha advertit que la democràcia espanyola rebia ‘atacs severs’ d’organismes internacionals, mentre els independentistes demostraven una vegada i una altra la seva consistència en les eleccions. El president del grup parlamentari d’ERC, Sergi Sabrià, ha dit que l’ONU denunciava que la presó preventiva era injusta, desproporcionada i vulnerava els drets fonamentals, i ha exigit que els presos polítics fossin excarcerats immediatament. ‘Espanya serà un dels països que no compleixen les resolucions ONU?’, ha demanat.

Ciutadans li ha respost amb un cartell. Carlos Carrizosa ha heretat d’Inés Arrimadas la predilecció pel recurs de la imatge gràfica. Ha portat emmarcada una frase en castellà del Tribunal Europeu dels Drets Humans, que va refusar el recurs contra la suspensió del ple del parlament posterior a l’1-O: ‘La suspensió de la sessió del ple era necessària en una societat democràtica especialment per al manteniment de la seguretat pública, la defensa de l’ordre i la protecció dels drets i les llibertats dels altres’. Carrizosa li ha portat el quadre, ha dit, perquè el pengi a la paret del despatx a manera de recordatori. Ha afegit que li regalava el ganxo i que, si de cas, demanés un martell als d’Arran, a qui ha acusat de trencar els vidres de les seus de Ciutadans. Tot i que les parets es foraden amb un trepant.

Retorn a la quotidianitat. En aquest ple ha tornat, en part, la cortesia parlamentària que Miquel Iceta va enyorar quan els grups independentistes van tombar-lo per rellevar José Montilla com a senador per designació parlamentària. Però ho ha fet acompanyada de reivindicació. JxCat, ERC i la CUP han votat simbòlicament Carme Forcadell com a vice–presidenta segona de la mesa, en substitució de José María Espejo-Saavedra, que va renunciar a l’escó per acompanyar Inés Arrimadas al congrés espanyol. També ha estat un matí d’estrena per als nous diputats que han ocupat els escons que van deixar tots els qui han fet el salt a la política espanyola. De fet, la renúncia de Jordi Sànchez, Josep Rull i Jordi Turull, que no exercien el vot des que el Tribunal Suprem va ordenar-ne la suspensió, ha permès als grups independentistes de recuperar la majoria absoluta.

Les suspensions s’exporten i s’acumulen, i encara falta veure què passarà amb Puigdemont, Junqueras i Comín al Parlament Europeu. Junqueras, Sànchez, Rull i Turull ja van ser suspesos al congrés espanyol, i avui el senat ha fet igual amb Romeva, en aplicació de l’article 384 bis de la llei d’enjudiciament criminal. Suspensions sobre suspensions. Mentre la resta de cambres afronten les vulneracions dels drets dels diputats que ja va haver d’entomar la catalana, Torra ha afegit una cita al calendari parlamentari, perquè també hi ha més agendes que acompanyen els llaços grocs: hi haurà un ple monogràfic sobre l’emergència climàtica.