09.01.2019 - 19:39
|
Actualització: 09.01.2019 - 23:11
El president de la Generalitat, Quim Torra, ha avisat ERC i el PDECat que si donen suport a Madrid al pressupost espanyol sense acord amb el seu executiu, hi haurà una crisi de govern. Ho ha dit en l’acte amb subscriptors de VilaWeb d’aquest vespre que ha omplert el vestíbul del CCCB i que ha estat moderat pel director del diari, Vicent Partal. Torra ha anat responent una selecció de les nombroses preguntes que els subscriptors havien enviat aquests últims dies. I responent-ne una que li demanava què faria si algun dels partits del govern aprovés el pressupost de Pedro Sánchez sense que ell hi estigués d’acord, Torra ha dit: ‘Si això passés, hi hauria una crisi de govern, certament.’ Ha insistit que l’independentisme no pot aprovar aquest pressupost si no hi ha un gest clar sobre l’autodeterminació, i que no hi haurà cap més xec en blanc al govern de Sánchez.
També s’ha referit al suport de l’independentisme a la moció de censura contra Rajoy. ‘En la moció de censura, només vam votar sí a un xec en blanc a Sánchez perquè ens va semblar que valia la pena d’intentar-ho, tenint en compte qui havia ficat gent a la presó i havia aplicat el 155, amb qui no hi havia cap opció de diàleg. Però des d’aleshores no hi ha xecs en blanc perquè continuem tenint presos polítics i exiliats i no hi ha cap proposta sobre l’autodeterminació. Ara mateix els drets civils conculcats se sumen a l’autodeterminació negada. No és un judici només als presos i als drets humans, sinó també a la democràcia i contra el dret d’autodeterminació. Per això demanem un gest en aquest terreny. Ho demana majoritàriament el poble de Catalunya. No preocupa un nou estatut o el pressupost espanyol, sinó l’autodeterminació, que és allò que manté presos polítics.’
Una posició contrària al pressupost de Sánchez no vol dir una renúncia al diàleg, ha dit el president. ‘Continuarem dialogant, intentarem que el govern espanyol segui amb nosaltres a dialogar.’ Però aquest és el problema que hi veu; la negativa de l’estat espanyol a dialogar sobre el dret d’autodeterminació. El problema –ha explicat– no és pas trobar un estat europeu que vulgui fer de mitjancer entre Catalunya i Espanya, ‘sinó que Espanya vulgui seure a parlar’.
Candidatures unitàries a les europees i a Barcelona
Un dels aspectes que ha remarcat Torra durant tot l’acte ha estat la necessitat de la unitat d’acció independentista ara que arriben moments decisius, tant per les convocatòries electorals del mes de maig com per l’inici imminent del judici contra els presos polítics a Madrid. Ha fet una crida a fomentar candidatures unitàries independentistes a les europees i a les municipals a Barcelona. ‘No renuncio a una candidatura unitària independentista a Barcelona’, ha dit Torra. I tot seguit ha afegit aquesta reflexió: ‘Cal que reflexionem. Imaginem què passa si aquella nit electoral guanyem un batlle independentista a Barcelona i guanyem unes eleccions europees amb un resultat extraordinari. Pensem on ens situaria a tots plegats, això, amb vista a la palanca i al momentum que volem que arribi. Això ens ho hem de tornar a perdre? Sento un punt d’indignació i faré tant com pugui perquè sigui així.’
Torra ha reconegut que també es demana per què no hi pot haver unitat dins l’independentisme en un moment com l’actual, però ha volgut defugir el pessimisme. ‘Tornem a tenir esperança de tirar endavant el procés.’ Cap on ha de portar? ‘Quin és el paper que sentiu que heu d’exercir com a president aquesta legislatura?’, li ha demanat una subscriptora. I ha respost: ‘Vaig deixar clar que l’objectiu era de restituir el govern legítim, perquè ens en sentim hereus. El dia més feliç de la meva vida política serà quan rebi el president Carles Puigdemont i m’hi abraci a Palau’.
Ha dit que per a poder fer això, i per a poder impulsar l’acció de govern, cal tenir presents les dificultats del context polític actual. ‘Recordem la situació, amb presos polítics i exiliats, una situació inèdita i complexa, amb l’impacte emocional que rep la societat catalana. I, en aquest context, jo intento seguir el mateix rumb que s’havia marcat Puigdemont, que era fer efectiva la República Catalana. Jo no surto d’aquí, aquest és el meu objectiu.’
Assistir al judici contra els presos
D’una altra banda, el president ha anunciat que tenia la intenció d’assistir al judici contra els presos polítics al Tribunal Suprem espanyol, que és una qüestió que ha de debatre amb el govern, i que també està disposat a participar en els actes de protesta i les mobilitzacions que es convoquin per a denunciar aquest judici polític.
Sobre el judici, Torra ha afirmat: ‘Serà un judici a favor del nostre dret d’autodeterminació.’ I ha dit que s’haurà de fer una defensa política a Madrid, ‘no pas defensant-se, sinó, com diu Jordi Cuixart, acusant l’estat’. La resposta a aquest judici haurà de venir, ha dit, de la mobilització ciutadana i de la defensa que facin els presos i els seus advocats a la sala del Suprem espanyol, però també dels representants polítics. La resposta a la sentència l’haurà de donar el parlament. Sobre això, ha anunciat que hi proposaria una proposició a favor de dret d’autodeterminació.
Defensa dels Mossos
Un dels aspectes més polèmics que ha hagut de gestionar el govern de Torra ha estat l’actuació dels Mossos d’Esquadra en actes de protesta contra manifestacions d’organitzacions i partits ultres. Torra ha declarat: ‘No pot haver-hi una actitud de xoc contra els Mossos, que són els que ens permeten de tenir seguretat per a tirar endavant la nostra vida privada, de poder treballar segurs. No compartiré mai que es trenquin els cordons policíacs. La no-violència vol dir moltes coses.’ Considera que una actitud diferent envers aquestes manifestacions les hauria minimitzades. Ara, ha recordat que ‘qualsevol actuació dels Mossos que no s’ajusti al protocol s’ha d’expedientar, i hi ha imatges que hem vist que ens ho han fet pensar.’
‘Que no falli mai la llengua’
Una de les darreres preguntes dels subscriptors ha estat si no es té massa poc en compte el component nacional, que també s’hauria de reivindicar, tant com la democràcia. ‘La història, la cultura, la llengua constitueixen el fet nacional de Catalunya i això és essencial per a entendre’ns i perquè el món ens entengui.’ I ha citat una frase de Pompeu Fabra, de la carta amb què va renunciar a ser membre de la RAE: ‘Va dir que sabia que si fallava, fallaria a la llengua, que si fallava a la llengua, fallaria tot. Aquesta és la idea: que si falla la llengua, falla tot. No hem de permetre que falli mai la llengua.’
Ací podeu recuperar el vídeo complet de l’acte.
