Torra al·lega al Suprem que la JEC ‘usurpa’ funcions del parlament i dels tribunals

La defensa del president de la Generalitat, Quim Torra, ha al·legat en el seu recurs al Suprem que la Junta Electoral Central (JEC) ‘usurpa’ funcions del Parlament i dels tribunals perquè no és competent per retirar-li l’escó. D’una banda, argumenta que només pot actuar dintre del període electoral, i de l’altra, apunta que la seva funció mai és retirar la credencial, sinó decidir prèviament si un candidat és elegible o no. ‘És evident que qui ha resultat elegit no pot convertir-se en inelegible en relació amb un procés que ha conclòs’, diu el recurs, que demana la suspensió cautelar de la decisió per evitar un ‘dany irreparable’. Subratlla, a més, que encara s’ha de pronunciar el Suprem sobre la qüestió, i cita el reglament del Parlament, que preveu la retirada de l’escó quan hi hagi sentència ferma.

Segons el recurs, l’acord de la JEC confon ‘inelegibilitat i incompatibilitat’ de forma ‘interessada’. La defensa subratlla que la junta cita diferents sentències del Tribunal Constitucional, però sempre sobre persones que pretenien ser proclamades com a candidates en període electoral, però no sobre càrrecs ja proclamats electes un cop acabat el termini per a la interposició del corresponent recurs.

I és que el recurs constata que ‘només durant el període electoral, les juntes electorals estan habilitades legalment per apreciar si concorre en un determinat candidat una causa d’inelegibilitat prevista legalment en relació amb aquell concret procés electoral’. L’acord de la JEC, continua, és ‘completament absurd’ i ‘aberrantment antijurídic’, i constitueix una ‘vulneració grollera de l’ordenament jurídic’. ‘Tant com si al Parlament de Catalunya se li acudís declarar el cessament o deixar sense efecte el nomenament dels vocals de la Junta Electoral Central’, ha afegit.

Així, creu que amb aquesta decisió ‘estableix no només un perillós precedent’, sinó que a més envaeix competències d’una institució com el Parlament, sosté la defensa. ‘L’elecció dels diputats és l’objecte del dret electoral, però la pèrdua de la condició de diputat pertany a l’àmbit del dret parlamentari’, diu el recurs.

Però a més, remarca que ni tan sols es dona el supòsit que preveu el reglament del Parlament perquè Torra perdi la seva acta, ja que es parla de condemna d’inhabilitació imposada per una sentència judicial ferma, que no s’ha produït.

A més de queixar-se dels terminis que ha donat la JEC per a interposar recursos, denuncia una vulneració dels drets fonamentals de Torra, de la resta de diputats al Parlament i dels ciutadans que van votar JxCat. La defensa, que presentarà qüestions prejudicials davant del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, es queixa d’una vulneració del dret a la presumpció d’innocència, el dret a un procés amb totes les garanties i el dret a la doble instància penal.

La JEC no és imparcial

D’altra banda, el recurs també qüestiona la imparcialitat de la JEC, en especial de tres dels quatre membres que ja van actuar com a denunciants en la causa. Cita el cas del vocal Carlos Vidal i recorda piulades seves contràries a la decisió de la justícia alemanya sobre Carles Puigdemont.

A més del recurs sobre el fons de la qüestió, la defensa de Torra també argumenta la petició d’adopció per part del tribunal de mesures cautelaríssimes per suspendre l’execució de l’acord de la JEC. En l’escrit, s’assegura que executar la decisió provocaria un ‘dany irreparable’ al president, i remarca que la de la JEC no és una ‘resolució judicial’. ‘És un acte grollerament antijurídic, ja veurem si culpable, per part d’una autoritat que és manifestament incompetent per adoptar-lo’, afegeix.

La defensa del president considera que suspendre l’acord de la JEC no provocaria cap ‘pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, ni als drets fonamentals ni a les llibertats d’una altra persona’, sinó tot el contrari, ja que aplicar-ho ocasionaria ‘una pertorbació greu a un interès constitucionalment protegit, afectant els drets fonamentals de tots els ciutadans de Catalunya’.

A més, remarca que la JEC busca ‘una incidència absolutament crucial sobre la composició del Parlament’ i una ‘pertorbació al seu funcionament ordinari’ que, a més, és ‘indiscutible’ quan l’escó que es declararia vacant és el que ocupa el president de la Generalitat.

També al·lega que la denegació de la mesura cautelar vulneraria el dret a la igualtat, el de sufragi passiu, el de presumpció d’innocència, el de legalitat penal i el de tutela judicial efectiva. ‘Ens trobem davant d’un vici de nul·litat radical’, conclou, ‘davant d’una veritable via de fet per part de la JEC, que amenaça amb provocar un greu conflicte constitucional que obliga indefectiblement a l’adopció de les mesures cautelaríssimes’.