04.12.2020 - 21:50
|
Actualització: 05.12.2020 - 09:33
Fins fa ben poc, qualsevol viatger o ciutadà podia entrar lliurement a l’estat espanyol per un aeroport. Li feien un control de temperatura, un reconeixement visual i li feien omplir un qüestionari per si havia tingut símptomes. I cap a dins. No hi havia por d’importar contagis d’altres estats que tinguessin taxes de contagi més dolentes. El ministre espanyol, Salvador Illa, fins i tot defensava que el nombre de positius procedents de l’estranger només representava un 0,008% del total. Però una recomanació del Consell d’Europa ha fet canviar les coses des del 23 de novembre i els catalans residents a l’estranger es troben amb obstacles per a tornar per festes.
Ara la normativa exigeix una PCR negativa feta, a tot estirar, 72 hores abans per a entrar a l’estat espanyol si es ve d’alguns dels 37 països que tenen una alta incidència –consulteu-ne la llista ací. Altrament, el viatger s’exposa a una multa que pot anar dels 3.000 euros fins als 60.000 , atès que es pot considerar un delicte contra la salut pública.
El principal maldecap entre els catalans que viuen a l’estranger és trobar un lloc on fer una PCR dins el marge de les 72 hores i aconseguir els resultats abans d’envolar-se. En alguns casos, això és com fer quadrar els astres, perquè l’alta demanada ha fet que costi de trobar llocs on fer les PCR. Per exemple, a Anglaterra, la cadena Boots té saturat el servei i és gairebé impossible trobar-hi un forat. Ho sap bé la Maria, professora a Manchester, que després d’una intensa cerca finalment podrà fer-se la PCR en una clínica privada.
“Amb la meva parella vam passar hores buscant. Tothom vola en les mateixes dates i hi ha una saturació. Al final hem trobat una clínica. Si vols els resultats en 48 hores, has de pagar 150 lliures –166 euros–, i si els vols en 24 hores, 250”, explica per telèfon. Destaca la incertesa i l’estrès de tot el procés, perquè haurà de quadrar la seva jornada laboral per anar a fer-se la prova, posteriorment anar a recollir-ne els resultats i, finalment, volar. Tot en 72 hores. I tot això, amb la incertesa afegida que aquests dies les companyies reprogramen vols. Si això passa, la PCR pot deixar de tenir validesa i l’usuari pot haver de repetir la PCR: “Això ho haurien de finançar els governs, perquè és un requisit obligatori. No és just, o si de cas, podrien limitar el preu al sector privat”, afegeix la Maria.
250 euros per una PCR
De fet, el preu és un dels grans obstacles. L’Aroa viu a Swindon, a Anglaterra, i diu que ha trobat llocs on fan PCR per 248 lliures. Això sí, et garanteixen els resultats en 24 hores: “A això hi has d’afegir el vol i el tren. Són molts diners, i alguns no ens els podem permetre”, explica. Ella ha optat per una PCR més econòmica, però que serveix els resultats passats uns dies, fet que, segons diu, la farà patir fins a darrera hora.
Una alternativa era fer servir el servei ExpressTest de l’aeroport de Gatwick, que per seixanta lliures ofereixen una PCR als qui hi vagin amb cotxe. Però per això li calia llogar un cotxe, i el pressupost es disparava. Tanmateix, el servei no sembla que funcioni gaire bé. Alguns usuaris del grup de Facebook “Catalans a Londres” han tingut problemes amb aquest servei perquè no lliuren els resultats en la data promesa: “Algú ha pogut fer-se la PCR de Gatwick i ha rebut el resultat? Hi vaig anar fa 48 hores i no he rebut res i tinc dubtes que siguin seriosos. Tinc el vol demà i no trobo una alternativa per a fer PCR amb tan poc temps”, comentava una usuària a la cerca d’una ajuda.
El calvari de les PCR és tal que s’organitzen cotxes per desplaçar-se a Catalunya per carretera. Perquè el requisit de la PCR només s’exigeix a qui entra a l’estat espanyol per via aèria, és a dir, als aeroports. Al mateix grup de Facebook, de vuit mil membres, aquests dies és freqüent veure missatges d’usuaris oferint-se a ocupar una plaça als cotxes que s’organitzen des de les grans ciutats d’Anglaterra. Segons Via Michelin, el trajecte Londres-Barcelona per carretera té un preu estimat de 220 euros, incloent-hi benzina i peatges. Això sí, dura unes quinze hores, de manera que cal fer una nit entremig.
I després cal tornar, però això ja és una altra història. Perquè ni a Anglaterra ni enlloc del Regne Unit no cal acreditar una PCR en arribar a l’aeroport. Sí que cal fer una quarantena de catorze dies. O si es prefereix, fer-se una PCR passats els cinc primers dies per a retallar, si és el cas, el període d’aïllament.
Normes diferents a cada país
On ni tan sols demanen PCR és a països com França, Bèlgica i Suècia. Ho sap bé l’Arnau, que viu a Suècia amb la dona i les dues filles. Quan tornin no hauran de passar cap control, però a l’anada hauran de pagar una PCR de 165 euros. El que no sap és si el seu fill de només cinc mesos també se l’haurà de fer. S’ha dirigit a l’ambaixada espanyola i a la delegació catalana als Països Nòrdics, ubicada a Estocolm, però en cap dels dos llocs li ho poden confirmar. “És una incertesa i una incomoditat no saber què has de fer”, diu l’Arnau.
També parla d’incertesa la Lídia, des de Munic. Ella ho té tot lligat: vol el dia 18 i PCR dos dies abans per a complir amb la demanda d’Espanya. Però fins que no sigui a Barcelona no estarà tranquil·la, perquè no sap què farà si li anul·len el vol, com passa tan sovint aquests darrers dies. “Qui em pagarà la PCR, llavors? Ja sé que la companyia no”, es respon ella mateixa. La tornada, en el seu cas, seria com a Anglaterra, amb una quarantena obligada que podria retallar-se amb una altra PCR.
Així doncs, Europa ara mateix es mou amb una heterogeneïtat de criteris molt àmplia que dificulta la logística dels viatges. Per tot això, dimecres, el Centre Europeu pel Control i Prevenció de Malalties i l’Agència Europea per a la Seguretat Aèria van desaconsellar d’exigir una PCR o una quarantena als viatgers de zones epidemiològiques similars a la Unió Europea. Consideren que la mobilitat dins la Unió ara mateix no representa un “risc afegit significatiu”, atès que hi ha una transmissió “generalitzada”.
