01.06.2022 - 21:40
|
Actualització: 02.06.2022 - 11:57
És la tercera autora més venuda al món i feia anys que era impossible de llegir les aventures dels seus personatges en català. Agatha Christie, només superada en nombre de lectors per la Bíblia i per William Shakespeare, ja es pot tornar a llegir en la nostra llengua gràcies a l’editorial Columna, que ha reeditat dues de les seves obres més conegudes: Assassinat a l’Orient Express i Un cadàver a la biblioteca. Ahir van arribar a totes les llibreries del país. El dia 29 s’hi afegirà I aleshores no en quedarà cap, fins ara coneguda per Deu negrets, que és la novel·la d’intriga més llegida de la història.
L’Assassinat a l’Orient Express és un dels casos més famosos i coneguts a què s’ha d’encarar el detectiu Hercule Poirot. “En un indret aïllat de l’antiga Iugoslàvia –diu la sinopsi facilitada per l’editorial–, de matinada, una forta tempesta de neu talla la via per on circula l’Orient Express. Un dels seus passatgers, Samuel Edward Ratchett, ha estat assassinat mentre dormia i no sembla que hi hagi cap mòbil clar. El detectiu Hercule Poirot es troba davant d’un dels misteris més desconcertants de la seva carrera; ningú no ha entrat al tren ni n’ha sortit, ja que ha quedat atrapat per la tempesta de neu, o sigui que tots els passatgers del tren passen a ser sospitosos d’aquesta mort. Una víctima, dotze sospitosos i una ment privilegiada buscant la veritat.”
No tan coneguda però igualment entre les novel·les considerades interessants de la producció de Christie és Un cadàver a la biblioteca, presentada així: “Són les set del matí. El respectable coronel Bantry i la seva esposa es desperten espantats pels crits d’una minyona que assegura que ha trobat a la biblioteca el cadàver d’una noia molt maquillada i provocativament vestida, amb signes evidents d’haver estat estrangulada. Però qui és la desafortunada? Com ha arribat fins aquí? I quina connexió té amb el cadàver d’una altra noia que apareix més tard carbonitzat en una pedrera abandonada? Les xafarderies començaran ben aviat a escampar-se si no s’hi posa remei. I en aquest cas, el remei es diu Miss Marple, una adorable velleta que mai no deixaria d’ajudar una amiga que veu perillar la seva reputació…”
Amb la recuperació d’aquests dos títols tenim una mostra dels dos personatges principals que va crear Christie, dos personatges imprescindibles per a la història del gènere negre.
Novel·la d’intriga
Si provem de contextualitzar l’obra de Christie, la primera cosa que cal dir és que no s’ha de considerar novel·la negra, sinó “novel·la enigma”. És a dir, segueix la tradició començada per Edgar Allan Poe i continuada, per exemple, per Wilkie Collins i Sir Arthur Conan Doyle, pare de Sherlock Holmes. Són obres que sobretot volen resoldre el culpable d’un crim, molt més que no pas saber com és possible que en una societat es produeixi un crim, cosa que mira de respondre la novel·la negra.
Quant a les xifres, són totes extraordinàries: “Els seus llibres han venut més de mil milions d’exemplars en anglès i mil milions més en altres llengües. És l’autora més publicada de tots els temps, només superada per la Bíblia i Shakespeare. Va escriure seixanta-sis novel·les policíaques, cent cinquanta col·leccions de contes, més de vint obres de teatre i sis novel·les escrites sota el nom de Mary Westmacot”, informa l’editorial.
La primera novel·la d’Agatha Christie, El misteriós cas de Styles, va ser escrita cap al final de la Primera Guerra Mundial, durant la qual va servir al Destacament d’Ajuda Voluntària (VAD). Allà va crear Hercule Poirot, el detectiu belga destinat a convertir-se en el més popular de la ficció policíaca d’ençà de Sherlock Holmes. La novel·la fou publicada per Bodley Head el 1920.
L’any 1930 Christie va crear un altre detectiu. Ni ella mateixa no esperava que Miss Marple es convertiria en rival de Poirot, però Assassinat a la vicaria va ser tot un èxit i va afavorir el naixement d’un altre personatge carismàtic i inoblidable que es va guanyar el fervor del públic.
Un altre dels rècords de l’escriptora té a veure amb el teatre, perquè La ratera, del 1952, és encara avui –al cap de setanta anys– l’obra més representada de la història.
L’escriptora a Mallorca
Agatha Christie va voltar molt. Una part dels seus viatges els va aprofitar per ambientar les novel·les en escenaris de tot el món. El 1926 va desaparèixer onze dies i encara avui no s’han escatit ni els detalls ni els motius de la fugida. De les vacances que va passar als Països Catalans, n’hi ha, si més no, dues anècdotes curioses. Va anar de vacances a Mallorca entre el 1930 i el 1933, tot i que ningú no sap exactament en quin moment. Es va allotjar a Pollença, i hi ha dos hotels que es disputen el mèrit d’haver-la acollida: el Sis Pins i l’Illa d’Or. El cas és que Christie va ambientar una novel·la a l’hotel el Pi d’Or, cosa que sembla que era una fusió de tots dos. Tot un problema.
I precisament Problema a Pollença és el títol de la novel·la que Christie va escriure ambientada a Mallorca: una novel·la breu o un conte llarg que no pot figurar entre les millors de la seva producció. Els especialistes asseguren que de tot el gruix de producció de l’escriptora hi ha poques obres salvables. I l’ambientada a Mallorca és una de les especialment dolentes. A Mallorca, hi va tornar unes quantes vegades entre el 1955 i el 1960. En un d’aquests viatges, anant d’incògnit, es va enfadar molt perquè a peu de pista hi havia autoritats amb un ram de flors esperant-se. Però no era per a ella, sinó per a la turista un milió, una noia jove i ben plantada que van escollir aleatòriament sense fer gens de cabal de l’autora més llegida del món, que segurament ni tan sols reconegueren.
Christie va ser una autora que va arribar a casa nostra amb traduccions de les seves obres al castellà i al francès, força abundants i sovintejades. En canvi, va tenir una sort diferent en català. Ara la tornem a tenir a l’abast –si més no, una mostra de les peces més significatives– per a poder passar un estiu ple d’intriga amb la reina del crim.
