28.06.2023 - 21:40
Després de deu anys, el col·lectiu Per l’Horta reprèn la Universitat d’Estiu, amb el lema “L’horta, ara més que mai”. Comença avui a la vesprada a Carpesa (Horta Nord) amb la presentació d’A hores d’ara, un arxiu digital que documenta les lluites històriques en defensa de l’horta de València d’aquestes darreres dècades. Les jornades continuaran amb conferències, tallers, concerts i pràctiques agroecològiques fins diumenge, 2 de juliol. Tenen l’objectiu principal d’atraure un públic jove per fomentar el relleu generacional al camp.
“És un curs que pot ser divertit, que té espais d’oci i distensió, en què es coneixeran les maneres de fer i tradicions de l’horta, però que també servirà per a reflexionar entorn d’una realitat que ens afecta. Això ho contaran historiadors i experts, però també persones que, malgrat que no tenen una titulació, són expertes en el seu camp. I per això es reivindica com una universitat popular”, explica Alba Mompó, treballadora de Per l’Horta.
Durant aquests dies, els participants assistiran a conferències sobre sobirania alimentària, compostatge i experiències d’uns altres projectes del mateix àmbit. També hi haurà tallers, com ara un per a aprendre a fer conserves amb productes de l’horta, i concerts nocturns gratuïts per a tothom. A més, es faran pràctiques agroecològiques amb un llaurador experimentat, i es podran continuar durant tot l’any, fins que arribe el moment de la collita.
Els desafiaments
La Universitat d’Estiu de Per l’Horta va nàixer el 2002 com un espai que pretenia visualitzar el potencial ambiental, social, econòmic i agrícola d’una horta que llavors perillava, amenaçada per la bambolla del ciment. Després de l’esclat de la crisi immobiliària, la situació va canviar i la universitat es va reinventar. S’hi reduïren els seminaris estiuencs i s’hi mantingué una jornada de debat, a més d’oferir una plataforma permanent de formació tot l’any.
Ara, en un context polític complicat i amb l’emergència climàtica damunt la taula, s’ha tornat a posar de manifest la necessitat d’aquest espai. Iniciatives com aquesta esdevenen una alternativa al model basat en la construcció desmesurada d’infrastructures. “Cal canviar la cultura política sobre el territori. I què caracteritza tots els governs, siguen de dretes o siguen d’esquerres? Doncs que estan absolutament a favor del creixement. El mite del creixement diu que si l’economia va endavant la gent està més contenta, i si l’economia creix, tant se val com cresca. Això sempre compta amb l’aquiescència i el vot a favor de la ciutadania. Per tant, lluitar contra el creixement és una tasca complicada, perquè la gent no ho entén”, diu Joan Olmos, enginyer de camins i amic de Per l’Horta. “El pensament crític no és malauradament a la universitat, ni a la Politècnica ni, exceptuant alguns casos, a la Universitat de València. Per tant, que hi haja una universitat d’estiu crítica és molt interessant”, afig.
“Es tracta de generar sinergies i fer xarxa entre els qui estem familiaritzats amb les qüestions ecologistes i de defensa del territori. Però també amb els qui són conscients que l’emergència climàtica ens afecta a tots i no volen continuar amb eixe model de creixement invasiu i depredador, i que volen apropar-se a l’horta i no saben com. És una manera de reflexionar cap on volem anar i ara som en un moment en què és totalment necessari. Ho vam dir abans de les eleccions, però ara, fins i tot, té més motius”, indica Mompó.
L’horta com a escenari
Carpesa forma part dels Pobles del Nord de València i té una estreta vinculació amb la terra. “Ja que parlem de l’horta i de la defensa de l’horta, no hi ha res millor que fer-ho en un poble de l’horta”, diu la treballadora del col·lectiu. I la localització no és casual. Durant les jornades, també hi haurà una part reivindicativa. Es farà una bicicletada de Carpesa a Godella, on s’explicaran alguns projectes de grans infrastructures que volien fer-se en la localitat i que es van aturar gràcies a la mobilització ciutadana, com ara una depuradora que s’hi volia instal·lar. També es visitaran espais amenaçats de la comarca.
El col·lectiu reivindica que l’horta de València és una de les més productives d’Europa, i temen que amb el nou govern del PP i Vox torne la febre de la urbanització, amb la consegüent destrucció de territori d’horta. Es demanen, com a reflexió: “Tenint una horta tan productiva, com és possible que hi haja gent que no tinga aliments de l’horta per a menjar?”
Pensant en l’any vinent
Enguany han volgut centrar-se en el jovent, perquè consideren que al camp hi cal un relleu generacional i gent nova que cultive la terra. Tanmateix, a Per l’Horta no són aliens a la realitat del sector. Són conscients que, actualment, bona part de la gent que hi treballa són immigrants, molts sense-papers, que tenen dificultats afegides. Pensant ja en la universitat d’estiu de l’any vinent, diuen: “És necessari tenir en compte la gent racialitzada que treballa en l’horta i poder, d’alguna manera, fer aliances amb altres col·lectius per a acompanyar-nos i reforçar-nos.”
