Torna la Tomatina de Bunyol després de dos anys de sequera

Tal com han fet unes altres festes populars i multitudinàries, després de dos anys d’absència, avui torna la Tomatina de Bunyol. Enguany, la festa de les tomacades commemora el setanta-cinquè aniversari d’ençà que els primers joves van decidir de subvertir l’ordre establert. El lema que l’ajuntament ha triat és ben contundent: “No te la pots perdre.”

L’organització de la festa ha mantingut el sistema de limitació de cabuda que va començar prou abans de la pandèmia per assegurar la seguretat dels participants. Els carrers del poble per on transcorre l’arruixada de tomaques són estrets i anys enrere s’havia arribat a posar en perill la integritat dels assistents. En total, hi podran participar vint mil persones que, com sol ser habitual, han arribat de tot el món a aquest poble de la comarca de la Foia de Bunyol. El poble té poc més de nou mil habitants.

Cent trenta mil quilos de tomaca pera

Bunyol s’ha fet mundialment famós perquè el darrer dimecres d’agost els carrers del centre es tenyeixen de roig. Enguany, els participants a la festa llançaran cent trenta mil quilos d’aquest producte, que ha de ser de la varietat pera i ha de ser en el punt just de maduració perquè faça com més suc millor.

Fins que no comence la festa, les tomaques han estat custodiades i dipositades en sis camions, en el municipi de la Llosa, a la comarca de la Plana Baixa. La càrrega dels remolcs s’ha convertit en un element més de la Tomatina i la regidora de festes de Bunyol, Maria Vallés, ha anat fins a la cooperativa Citrimed per supervisar que tot siga en ordre. Vallés ha explicat que la festa, com cada any, havia de consistir a llançar tomaques i amollar tota l’adrenalina. En aquest cas, tota l’acumulada en aquests dos anys de restriccions. La regidora ha dit que enguany es rebrien més visitants europeus que no pas dels països asiàtics, que eren els que fins a la pandèmia predominaven, perquè en certes parts del món aquestes restriccions continuen vigents. Segons que ha detallat, la inscripció d’italians ha augmentat molt aquestes darreres hores. També hi haurà assistents dels Països Baixos, el Regne Unit i Alemanya.

Quant al benefici econòmic que la festa declarada d’interès turístic deixarà als comptes municipals, la regidora ha dit que calculaven que serien uns dos milions d’euros.

Un guàrdia civil i un falangista, primeres víctimes de la Tomatina

L’origen de la Tomatina de Bunyol es remunta al 1945, quan un grup de joves va decidir de protestar contra les festes populars que consistien en gegants i cabuts i cucanyes. Les trobaven avorrides i poc excitants. I així és com van decidir d’ajuntar-se i llançar tomaques i més hortalisses contra la gent que passava pel carrer. A pesar de les protestes d’alguns veïns, les autoritats van tolerar aquella trapelleria d’uns joves amb ganes de gresca.

Fins al 1949. Aquell any, la víctima de la tomacada va ser un home que anava en moto. Es va enfadar i va anar a la caserna de la Guàrdia Civil espanyola a denunciar els fets. Els agents van voler demostrar qui tenia l’autoritat i van voler detenir els insurrectes de la festa, però ells també van ser víctimes dels colps de tomaca. Finalment, van detenir els joves per a escarmentar-los sense ser conscients que els convertien en herois. Després de passar unes hores al calabós, van eixir triomfants i ovacionats pels seus veïns. El seu gest de llançar tomaques contra els guàrdies va ser considerat d’una gran heroïcitat en aquells temps de grisor i uniformitat.

El llançament de tomaques a Bunyol encara va tenir un altre episodi sonat l’any 1956, quan un falangista prou conegut va anar a visitar l’ajuntament. Quan els joves el van reconèixer, també el van convertir en blanc de la punteria. Això va reblar el clau de la paciència del batlle franquista, que va decidir de prohibir el llançament de tomaques durant les festes, que continuaven tenint els gegants i els cabuts de protagonistes.

L’any següent, i com a protesta per la prohibició, a Bunyol van celebrar l’Enterrament de la Tomata. La cerimònia va tenir taüt, corones, flors i marxes fúnebres. Les planyívoles endolades van acompanyar el seguici. Tot el poble va participar d’aquell enterrament de la subversió, que va esdevenir en un acte encara més subversiu i festiu. A partir de l’any següent, l’ajuntament ja no es va veure amb cor de reprimir les ganes de festa dels joves de Bunyol.

El primer camió amb tomaques va entrar al poble l’any 1972, cosa que va donar a la Tomatina un plus de festa organitzada, encara no tan multitudinària com és ara. Anys més tard, va ser l’ajuntament mateix que la va incorporar al calendari festiu. La presència de televisions de tot el món que en testimoniaven la singularitat va començar a atraure visitants de tots els continents.