Torna el servei militar obligatori?

El president de la República Francesa, Emmanuel Macron, va triar bé l’indret, divendres, per anunciar la reintroducció d’un servei obligatori per a tots els joves de l’estat. La base naval de Toló, a Occitània, és la més important de l’armada francesa i això li permetia una nova jugada ambigua: va anunciar un servei d’un mes obligatori per a tots els joves, que es va entendre que era militar, però no se sap si serà militar.

Era una promesa de campanya del candidat Macron que s’ha anat enverinant pel debat social que ha suscitat i que ell mateix havia d’aclarir. Ho va fer sense fer-ho. El govern estudiarà ara com implantar aquest ‘servei nacional’ que podria ser militar, però que es deixa la porta oberta que no ho sigui. De fet, el president va dir que el pressupost per a implantar-lo no recauria sobre l’exèrcit.

En l’estratègia de Macron ressona un dels dos arguments que hi ha al darrere de l’onada revisionista respecte del servei militar que sembla haver envaït Europa: el ‘patriotisme’. Una part de la classe política considera que els joves no tenen oportunitats d’assumir allò que ells consideren patriotisme i pretenen aconseguir-ho forçant-los un temps a fer un servei per a l’estat, no necessàriament militar. L’altre gran argument per a la recuperació del servei militar és la por de l’expansionisme rus, visible sobretot al Bàltic.

El servei militar a la Unió Europea
Entre els estats membres de la Unió Europea, hi ha avui una gran disparitat sobre el servei militar obligatori. Actualment, només ho és en vuit estats: Àustria, Dinamarca, Estònia, Grècia, Lituània, Finlàndia, Suècia i Xipre. Tot i això, a Dinamarca ho és només en teoria; en la pràctica, des de fa molts anys ningú no ha estat cridat a files, perquè sempre hi ha prou voluntaris per a cobrir les necessitats de l’exèrcit.

El darrer país a fer obligatori el servei militar ha estat Suècia, on ho és des del primer de gener. Quatre mil joves dels tretze mil nascuts el 1999 s’han d’incorporar a files per un període de dotze mesos, a parts iguals dones i homes. La decisió va ser aprovada al parlament el març del 2017 per un 70% dels vots, arran de l’augment de la tensió amb Rússia a la mar Bàltica. A Suècia els joves no havien de fer el soldat des del 2010.

Abans, el 2016, aquest mateix pas l’havia fet Lituània, per les mateixes raons. Lituània havia abolit el servei militar obligatori el 2008 i a l’hora de reinstaurar-lo s’ha trobat amb una sorpresa. Havia d’aconseguir uns quatre mil soldats cada any, però ha estat difícil perquè molts joves lituans s’han estimat més anar uns quants anys a l’estranger que no entrar a l’exèrcit. En canvi, hi ha hagut sempre un nombre important de voluntaris, encara que no arribessin a cobrir la quota demanada. Això ha reobert el debat sobre el servei i sobre el caràcter professional o no de l’exèrcit.

A part el bloc bàltic (Dinamarca, Estònia, Lituània, Finlàndia i Suècia), preocupat per Rússia, l’altre gran espai geogràfic amb servei obligatori el formen Grècia i Xipre pel seu enfrontament amb Turquia. De fet, Grècia és el país europeu que gasta més diners en defensa en relació amb el PIB, una política que no ha canviat amb el govern de Syriza. A Grècia, el servei militar és obligatori durant nou mesos per als homes i voluntari per a les dones. El dret d’objecció de consciència hi és reconegut, però el servei alternatiu és de vint-i-un mesos, en compte de nou.

A Àustria, el servei militar dura sis mesos i cada any hi van vint-i-dos mil joves. El 2013 els opositors al servei militar obligatori van perdre un referèndum per a eliminar-lo. Àustria no forma part de l’OTAN. De fet, resulta significatiu que la majoria de països de la Unió Europea amb servei militar obligatori són països de fora de l’OTAN: Àustria, Finlàndia, Suècia i Xipre.

El debat a Alemanya i França
El debat sobre la reintroducció del servei obligatori a Alemanya i França té més a veure amb la reafirmació de l’anomenat ‘patriotisme’ que no pas amb les amenaces de Rússia o Turquia. A Alemanya, el 2016, s’hi va viure un intens debat després de filtrar-se a la premsa els plans del govern de reintroduir el servei. La idea ha estat aparcada i no ha avançat gaire per l’oposició, sobretot, dels joves. Alemanya havia suspès el servei obligatori l’any 2011.

Macron ha obert ara aquest debat paral·lel a l’estat francès, sense deixar gaire clar si aquest mes que vol que els joves dediquin al servei serà militar o serà una altra cosa. Però, de moment, tant a Catalunya Nord com a la resta de l’estat la proposta ha estat rebuda amb escepticisme.