Torna la Mancomunitat

TEMA DEL DIA
Centralisme. La decisió de Pedro Sánchez d’imposar la província com a base territorial del desconfinament és una decisió purament política, que va contra qualsevol criteri sanitari i científic. El doctor Trilla, que forma part del grup d’assessors del govern espanyol, ha insinuat que un dels qui va tenir la idea va ser el ministre de Transports, el valencià José Luís Ábalos, conegut per les posicions centralistes, que l’han dut a enfrontar-se directament amb el president Ximo Puig ara i adés. El president valencià, tot i ser del mateix partit que Pedro Sánchez, no ha dubtat a refusar el desconfinament provincial i ha reclamat que sigui per regions sanitàries, com també defensen Quim Torra i Francina Armengol. Les crítiques de Puig i Armengol contrasten una vegada més amb el silenci del PSC, que es limita a fer de claca de Sánchez. En totes les decisions que ha pres el govern del PSOE-Podem d’ençà que començà la crisi del coronavirus, la política ha passat per sobre de la ciència, la unitat d’Espanya per damunt de l’eficàcia sanitària. La provincialització del procés de retorn a la normalitat és un pas més en aquesta direcció, molt qüestionable del punt de vista sanitari però també amb una clara intencionalitat política.

De fa molts anys, el govern català ha anat invertint per desenvolupar coneixement i gestió a partir de regions sanitàries i àrees bàsiques de salut, que no es corresponen amb les províncies. Milers de professionals treballen en aquesta lògica, que ha estat clau en la lluita contra el coronavirus. Canviar el model ara implicarà una clara regressió i la decisió de fer-ho no obeeix a criteris sanitaris sinó polítics. Sánchez vol enterrar les comunitats autònomes com a institucions d’autogovern i, particularment, la Generalitat de Catalunya, aplicant una LOAPA sanitària. Les vol deixar sense capacitat de decisió, convertides en mers instruments de gestió administrativa. El govern del PSOE-Podem va començar la gestió de la pandèmia centralitzant les competències, segrestant a la Generalitat la possibilitat de gestionar la crisi, i la vol acabar menystenint-ne l’existència i imposant com a unitat territorial la província, un ens arnat que fa tornar Espanya, del punt de vista territorial, al 1833. Actualment la Generalitat de Catalunya gestiona administrativament quatre províncies, però no té cap competència per a decidir com superar la crisi del coronavirus. És com la Mancomunitat de Catalunya de començament del segle XX, una institució amb funcions purament administratives, però sense el finançament ni la inspiració que va tenir Enric Prat de la Riba per a modernitzar Catalunya entre el 1914 i el 1923 quan, ja presidida per Josep Puig i Cadafalch, va ser liquidada pel cop d’estat de Miguel Primo de Rivera.

Si abans de la crisi l’autonomia era una fórmula de govern que no satisfeia l’aspiració de la majoria de catalans, amb decisions com aquesta Sánchez no fa sinó ratificar les tesis independentistes. El govern del PSOE i Podem hauria de ser un gran defensor de les autonomies per plantar cara a l’independentisme, per fer creïble el seu missatge federalista o, en el cas de Podem, el de la plurinacionalitat de l’estat. Però imposant la província, Sánchez trenca el mapa de les autonomies pactat a la transició i aigualit pel PSOE amb la LOAPA després del cop d’estat del 1981 amb el cafè per a tothom. Després de la decisió d’imposar la província, hi havia d’haver hagut una reacció dels defensors de l’autonomia com a marc d’autogovern per Catalunya. Els qui defensaven l’autonomia per frenar l’independentisme haurien de criticar ara Sánchez, però opten per callar i demostren que no els importava l’autogovern sinó anar contra l’independentisme. L’autonomia l’han acabada defensant els independentistes que, a més, són acusats de ‘polititzar’ la crisi sanitària en manifests d’estómacs agraïts i d’intentar aprofitar la pandèmia per avançar cap a la independència.

L’executiu català ha optat per acatar totes les decisions del govern espanyol perquè considera que la prioritat ara és la solució de la crisi sanitària i, més enllà de la protesta formal, ha renunciat a la confrontació institucional amb el govern espanyol. El president Torra continua assistint a les reunions amb la resta de presidents autonòmics que es fan cada diumenge amb Sánchez, expressa la seva posició, que Sánchez desdenya políticament, però després aplica sanitàriament en nom del govern espanyol. I així, setmana rere setmana. Tot amb tot, el govern de Catalunya continua essent objectiu dels atacs de l’espanyolisme. És una estratègia de baixa intensitat que no obté cap mena de reconeixement del govern espanyol ni es tradueix en respecte. Al contrari, acaba impossibilitant l’existència d’un govern ‘efectiu’ i converteix la Generalitat en un mirall trencat de la Mancomunitat, sense la inspiració ni la visió de futur de Prat de la Riba.

MÉS QÜESTIONS
Ford Almussafes vol fer un nou ERTO esglaonat entre maig i juny. La crisi del coronavirus ha posat en una situació més delicada que la que ja tenia la planta de Ford a Almussafes. La direcció de l’empresa ha presentat als sindicats un nou expedient de regulació temporal d’ocupació (ERTO) per causes productives i organitzatives, que afectaria els treballadors de manera esglaonada: 2.700 treballadors a començament de maig, 1.500 a final de mes i gairebé 1.100 al juny. Coincidiria, doncs, amb les fases de retorn a l’activitat segons el protocol de seguretat en matèria de salut i prevenció establert per a evitar la propagació de la Covid-19 i amb la recuperació de la demanda. La fàbrica reprendrà l’activitat de la planta de vehicles dilluns que ve i la de motors obrirà dues setmanes més tard, el 18 de maig. Diumenge s’acaba l’ERTO per força major que va començar a aplicar-se a la majoria de la plantilla arran de la declaració de l’estat d’alarma per l’emergència sanitària. La previsió de la companyia és que hi haurà un descens de la producció d’uns 13.200 vehicles al maig, 3.200 al juny i 1.300 al juliol. En una reunió amb el comitè d’empresa, ha explicat la intenció d’aplicar el nou ERTO a partir del mateix dia en què es reprèn l’activitat, el 4 de maig. En aquest ajust són susceptibles d’entrar-hi 7.095 treballadors d’una plantilla de 7.211. Segons el president del comitè d’empresa i portaveu d’UGT, Carlos Faubel, aquestes mesures pretenen tornar gradualment a l’activitat, tant per a aconseguir un retorn segur com per a anar augmentat la producció conjuntament amb la demanda. Faubel s’ha mostrat disposat a signar l’ERTO a la reunió que es farà demà si es mantenen les condicions que en els últims pactats amb l’empresa.

El GOB demana al govern que la recuperació econòmica no se centri en el turisme i prou. El Grup Ornitològic Balear ha demanat al govern que presideix Francina Armengol que la recuperació econòmica de les Balears no se centri exclusivament en el turisme, sinó que vagi guiat per una idea més àmplia, que inclogui una transició ecològica i social. L’entitat s’ha reunit amb el conseller de Model Econòmic, Turisme i Treball, Iago Negueruela, per insistir en la necessitat que els espais de treball creat pel govern ampliïn el ventall de representació a sectors socials com ara l’ecologisme, el feminisme i l’agroecologia. Concretament ha traslladat al conseller la necessitat de garantir la màxima cobertura als treballadors afectats per la crisi i evitar els rescats i les mesures incentivadores a les grans empreses privades. També han reclamat mesures de decreixement del sector turístic i més control social i públic d’activitats econòmiques estratègiques. El GOB considera també que cal una revisió fiscal de l’impost de turisme sostenible i un pla de diversificació de sectors econòmics estratègics per a la provisió de necessitats essencials bàsiques.

Caldea presenta un ERTO que afectarà el 90% de la plantilla. Caldea ha estat la primera gran empresa andorrana a anunciar una suspensió temporal del contracte de treball per causes de força major. L’ERTO afectarà el 90% de la plantilla, uns 127 treballadors, i la decisió ha estat aprovada pel comitè d’empresa. La companyia mantindrà actiu un grup reduït de personal, bàsicament directius, serveis tècnics i administració, per garantir la reobertura. La decisió ha estat presa arran de la previsió de l’impacte que tindrà la crisi sanitària en el sector del turisme. L’objectiu és de garantir la subsistència i perdurabilitat de l’empresa i mantenir els llocs de feina. Caldea va tancar el dia 13 de març per prevenir la Covid-19 i aquests dies es treballarà per definir un pla de retorn a l’activitat a l’estiu, sempre que les autoritats sanitàries ho permetin i hi hagi les garanties d’higiene i seguretat màximes per a no propagar el coronavirus.

LA XIFRA
27 presos polítics d’arreu del món han signat una carta demanant protecció a l’ONU arran de la Covid-19. Entre ells hi ha tots els dirigents independentistes empresonats, però també noms com ara Julian Assange i els activistes del Sàhara Occidental Mahfouda Bamba Lefkir i Bachir Mahdar Khada.

TAL DIA COM AVUI
EL 29 d’abril de 1975 se signa l’alto-el-foc entre el Vietnam i els EUA. S’acaben així catorze anys de guerra i es confirma la dolorosa derrota nord-americana.