Torna el referèndum?

Aquest cap de setmana ha estat realment intens en termes polítics. Al País Valencià, el Bloc Nacionalista Valencià ha tornat a donar una lliçó de maduresa superant les dificultats internes amb molta generositat i visió de futur. A Menorca, Més ha decidit de no presentar-se al congrés espanyol amb Podem, malgrat la posició dels seus companys de Mallorca, i ha obert la porta a votar també la llista independentista de Sobirania per les Illes. I al Principat l’ANC dissabte i la CUP diumenge han acaparat tots els titulars informatius.

M’ha cridat molt l’atenció una coincidència, en aquest cas. Tant Jordi Sànchez en una entrevista a TV3 ahir com la CUP al comunicat final que va emetre recuperen la idea de fer un referèndum unilateral. Abans del final de la legislatura: per tant, l’any vinent, abans de l’estiu o després.

A les eleccions del 27-S el referèndum unilateral no apareixia per enlloc. De fet, aquells comicis ja s’havien configurat com uns comicis plebiscitaris i, per tant, no calia repetir un referèndum si aquella votació ja ho era. Ara, totes les coses que han passat després sembla que aconsellen de repensar aquesta possibilitat. Anem improvisant…

Personalment, no hi tinc res en contra, de la improvisació política. La dinàmica dels fets determina generalment que les coses s’hagen de moure per arribar als objectius que vols aconseguir. La CUP proposava de declarar la independència immediatament si el 27-S s’arribava al 50% dels vots, cosa que no es va aconseguir. I Junts pel Sí proposava una declaració d’independència al final del procés dels divuit mesos, que ara ha desaparegut i ha estat substituïda per l’aprovació de les tres lleis de desconnexió i la convocatòria del procés constituent.

La proposta de Junts pel Sí ens diuen que seria una mena de proclamació ‘de facto’ que, encara que no m’agrada especialment, reconec que podria funcionar, depenent sobretot de la reacció de l’estat espanyol. Tanmateix, aquesta proposta té un problema: que vincula la independència amb el procés constituent, i aquest camí, fins ara, no l’ha explorat ningú. Em sembla que la cosa més lògica seria primer proclamar la independència unilateralment, fer de seguida una constitució provisional que guie el procés mentrestant, i després redactar la constitució. (Us recomane que repasseu al respecte l’article que publicava ahir l’Andreu Barnils).

Ara apareix aquesta proposta de referèndum unilateral. Si significa que en cas de guanyar el sí es proclamaria la independència immediatament i després ja faríem el procés constituent, aleshores he de dir que em sembla una proposta interessant per a desblocar aquest punt mort on som després de no haver arribat al cinquanta per cent dels vots en les plebiscitària. I, ho de dir, perquè a més a més posaria a prova totes les costures de l’esquerra espanyola i dels sectors que representa, per dir-ho d’alguna manera, Ada Colau. Sembla que s’obre un nou debat, doncs…