22.12.2021 - 21:50
|
Actualització: 23.12.2021 - 20:52
El president del govern espanyol, Pedro Sánchez, va anunciar ahir de sorpresa que la màscara tornaria a ser d’ús obligatori al carrer. Avui es farà un consell de ministres a la Moncloa en què s’aprovarà un decret llei sobre aquesta mesura, que entrarà en vigor immediatament. Xim-pum.
Faig aquesta onomatopeia musical perquè Sánchez ho va comunicar, una vegada més i seguint el seu estil, abans d’escoltar els participants en la reunió que havia convocat, és a dir, els presidents de les Generalitats i el govern balear, el president basc, el gallec i els de les comunitats autònomes espanyoles.
És veritat que alguns –el president Ximo Puig, per exemple– havien demanat que es recuperàs aquesta obligatorietat. Però ni eren la majoria ni tampoc és aquesta, ara mateix, una demanda dels experts sanitaris.
I això va fer que el president Aragonès, molt molest amb la manera com havia anat la reunió, arribàs a dir ahir en una conferència de premsa que Sánchez havia imposat això de la màscara només “per a fer veure que pren decisions”, però alhora no fa cas de les demandes del govern de Catalunya o d’alguns altres. D’uns governs que, com que tenen les competències de salut a les seues mans, estan en contacte amb el terreny i reben una informació molt millor i més directa que no el govern espanyol.
L’espectacle ja el vam veure quan començà la pandèmia, amb aquell gest cesarista de Sánchez que consistia a centralitzar-ho tot i envoltar-se de generals i militars fent el torero. Els errors comesos aleshores van ser majúsculs i anem pel camí de repetir-los, cosa que tornarà a demostrar que l’estat autonòmic és una pura pantomima. Amb l’agreujant que, en aquesta qüestió, no parlem tan sols de política sinó de coses molt més grosses, importants i greus.
PS1. La situació és greu, però ahir vam saber una notícia que pot ser molt important: la variant òmicron, que a Sud-àfrica va pujar rapidíssimament, ara hi cau de manera encara més ràpida. Us ho expliquem ací.
PS 2. Diversos comentaris a l’editorial d’ahir em criticaven personalment partint de posicions que neguen la pandèmia, que proposen teories a les quals no he aconseguit de trobar cap fonament, per més que les he estudiades molt a fons, que recomanen mètodes de guariment desacreditats o que volen donar-me lliçons sobre com he de fer la meua feina. Responc ací, avui, perquè no vull que ningú s’enganye ni es puga malinterpretar el silenci. Aquests comentaris són en un espai obert de participació en què els subscriptors sempre poden i sempre podran expressar l’opinió que vulguen. Però, com a diari, quant als continguts que elaborem, VilaWeb té una responsabilitat amb el periodisme i per tant amb els fets. I per això hem mantingut i mantindrem sempre una posició critica quan calga i siga justificada, com la que jo expressava ahir. Però no inventarem coses que no són, ni ens farem ressò de mentides, per més populars que es puguen fer, ni especularem ni debatrem sobre realitats indemostrables, per més pressió que alguns lectors vulguen exercir sobre nosaltres. I, evidentment, no farem gens de cas de les amenaces. Perquè VilaWeb, d’ençà que començà, ha fet això i aquesta és una de les coses que ens fa ser això que som com a redacció, com a projecte. Diferents.