19.12.2017 - 22:00
|
Actualització: 19.12.2017 - 23:18
Que en aquesta última campanya electoral s’ha parlat poc de política és una obvietat. Que la cultura mai no ocupa grans espais a les campanyes electorals és una altra d’aquestes realitats inqüestionables. Per això mateix dilluns al vespre es va fer la primera nit pedroliana a la llibreria Ona, un punt de partida del que serà l’any Pedrolo durant el 2018 i que arrenca oficialment el 16 de gener, per bé que ja se n’han fet actes previs. La intenció era posar sobre la taula just abans de la campanya de Nadal algunes de les principals reedicions de les obres de l’escriptor. I ves per on, la coincidència ha fet que les últimes obres recuperades formin part de les més marcadament polítiques d’aquest autor tan prolífic, autor del long seller més important de la nostra literatura: el Mecanoscrit del segon origen. La idea era difondre i donar valor a més títols d’un autor que es troba, d’una banda, amb l’oblit de l’acadèmia i del públic i, d’una altra, amb l’estigma de ser enterrat per una sola obra, quan en realitat a Pedrolo no te l’acabes mai.
I de quines obres es va parlar dilluns al vespre? Doncs de la tetralogia La terra prohibida; de Milions d’ampolles buides i Acte de violència, i de Tocats pel foc. En el cas de La terra prohibida ha estat l’editorial Comanegra que ha recuperat els dos primers volums en un de sol i també l’editorial que oferirà als lectors la tercera i quarta parts en un sol volum el mes de setembre de l’any vinent. Pedrolo va escriure aquest conjunt d’obres essent perfectament conscient que no les podria publicar mai en vida del dictador Francisco Franco. Les portes del passat, La paraula dels botxins, Les fronteres interiors i La nit horitzontal formen un conjunt de més de mil pàgines escrites el 1957 i publicades a Laia el 1977 i 1978. La conjuntura que va dur a la desaparició de l’editorial ha fet que aquests llibres siguin dels més desconeguts de Pedrolo i venerats pels lectors gairebé com una obra de culte.
L’edició del primer volum es complementa amb un pròleg de Patrícia Gabancho, que amb tota probabilitat és una de les principals obres d’assaig que va lliurar poc abans de morir. El volum que arribarà als lectors al setembre tindrà un epíleg de Núria Cadenes, segons va explicar Jordi Puig, l’editor que s’ha enfrontat amb aquesta obra majúscula que finalment queda fixada per als lectors seixanta anys després del procés d’escriptura. ‘Tot i això, no perd gens ni mica de modernitat’, assegurà l’editor.
Per una altra banda, la comissària de l’Any Pedrolo, Anna Maria Villalonga, va dir: ‘Una de les feines pedagògiques que s’hauran de fer més ràpidament és explicar que Pedrolo és un autor de màxima qualitat literària. Independentment del missatge polític i social de la seva obra, el fet important és que és una obra molt ambiciosa i d’una gran qualitat literària: aquesta és la primera cosa que hem de deixar clara i que sovint no hi queda quan parlem d’aquesta mena d’autors.’
I si bé la tetralogia de La terra prohibida és l’obra políticament més ambiciosa de Pedrolo, no ho són pas poc les altres que centraren la primera nit pedroliana. Acte de violència, publicada originàriament el 1975, s’havia escrit el 1961. Pedrolo va enviar-ne l’original a la censura, però no la va passar. L’obra va guanyar el premi Prudenci Bertrana del 1968 i es pensava que, havent obtingut el guardó, es podria publicar, però va anar a caure a mans del mateix censor, que va dir que era impecablement ben escrita, però que contenia un missatge polític que podia destruir el règim. Acte de violència plantejava en definitiva una vaga general a ultrança contra un sistema tirànic. Una cosa semblant al 3 d’octubre passat, però amb conseqüències molt més demolidores, si més no a la novel·la. En aquest cas, el llibre l’ha publicat l’editorial valenciana Sembra Llibres, que també ha editat Milions d’ampolles buides. Aquest obra, publicada el 1976 a l’editorial Laia, però escrita el 1968, ens mostra una organització política que debat si cal emprar armes o no per a les intervencions següents. Per tant, Pedrolo hi conjuga els mecanismes de la novel·la negra amb la novel·la política per crear una de les seves obres més reeixides.
Tocats pel foc és un altre dels llibres de Pedrolo que han vist la llum quan encara no ha començat el centenari. Escrita el 1959, no es va poder editar fins el 1976, quan va sortir a El Cangur. Ara la treu al carrer Tigre de Paper, editorial molt compromesa amb els texts de l’esquerra alternativa i membre del col·lectiu Llegir en Català. L’acció es desenvolupa quan un home d’una organització d’extrema esquerra s’ha de refugiar durant uns quants dies en un barri de barraques, on té contacte amb una família poc polititzada. L’estructura de l’obra és força agosarada i entronca –en la concepció– amb el teatre de l’autor.
A aquestes quatre obres, s’hi ha d’afegir una petita joia per a tothom que vulgui entrar en l’univers Pedrolo: l’adaptació del conte breu El principi de tot, il·lustrat per Pep Boatella i que també ha editat Comanegra.
Així doncs, ara tenim una representació del Pedrolo més polític en forma de novel·la a l’abast dels lectors. Però aquestes són només unes quantes de les possibles lectures de què podrem gaudir durant l’Any Pedrolo. Perquè es preparen una vintena de reedicions de tota mena, entre les que són fetes i les que es faran durant l’any que ve, i també la sortida al carrer de l’esperada biografia de Bel Zaballa (Sembra Llibres) i diversos estudis sobre l’escriptor, a més d’una novel·la inèdita. És a dir, que tenim Pedrolo per dies.
Així i tot, sorprèn que durant la campanya electoral no s’hagi fet servir molt més el talent de l’autor de l’Aranyó. Perquè, a banda l’obra novel·lística, Pedrolo va deixar un compendi de texts d’alta volada que haurien pogut emprar la CUP, ERC i els membres de la llista del president en qualsevol dels debats públics, mítings o actes electorals diversos. Ens referim, és clar, a l’obra de no-ficció de Pedrolo.
Per exemple, trobam sis volums d’articles d’opinió publicats a la premsa catalana –especialment al diari Avui–, alguns dels quals amb títols tan actuals com Cròniques d’una ocupació o Cròniques colonials, perfectament adequades a aquesta temporada d’aplicació de l’article 155. També trobam un Pedrolo demolidor i molt desencisat en els tres volums dels seus dietaris i en els dos volums dels seus dietaris.
És clar que per a poder arribar a pensar en l’aprofitament de Pedrolo com a instrument per a la campanya política actual hauria calgut que els líders polítics i els assessors coneguessin tots aquests materials que superen de llarg el Mecanoscrit del segon origen. En aquest cas s’ha de destacar que la CUP és el partit que més ha aprofitat alguns dels missatges de Pedrolo, sobretot el vers “Radicalment, la llibertat”, que hem pogut veure en algunes samarretes exhibides per diputades i diputats en les dues darreres legislatures.
D’una altra banda, i com que no sempre plou a gust de tothom, cal recordar que Pedrolo també va tenir força detractors en vida: començant per l’acadèmia i acabant per un sistema polític que el va considerar massa radical. Perquè el pensament polític de Pedrolo es recolzava en l’independentisme de base marxista. Ell afirmava que la seva obra havia estat al servei del poble.
Però si allò que us agrada més són les trifulgues literàries, no deixeu de llegir la correspondència entre Joan Sales i Mercè Rodoreda. L’èxit de Pedrolo és considerat ‘insultant’ per Rodoreda, que el considera l’enemic a abatre… Quina pena que a les campanyes electorals es parli tan poc de política.
