18.04.2023 - 18:43
|
Actualització: 18.04.2023 - 19:05
Una part de l’independentisme considera que el pronunciament de cinc relators de l’ONU que insten el govern espanyol a prendre mesures per aturar la persecució política contra ERC, no respon a una acció coordinada de l’exili. Ho ha expressat la doctora en dret Neus Torbisco en un fil de piulets que ha estat contestat directament per la secretària general d’ERC, Marta Rovira.
Sempre he defensat q la tasca de denuncia a l’ONU és fonamental per denunciar les diferents cares d’una repressió persistent i sistemàtica; i per assegurar que Espanya no silencia amb impunitat l’opressió contra el moviment català independentista. Fil🧶. https://t.co/pEVyAfAuKY
— Neus Torbisco-Casals🎗 (@casals_neus) April 18, 2023
Torbisco diu que els pronunciaments de l’ONU són importants perquè s’entengui el moviment repressiu contra els polítics independentistes, però que haurien de superar el partidisme: “És normal que ERC expliqui l’èxit de la seva denúncia com a partit, però no és útil al moviment recórrer a l’ONU sense unitat de causa i amb demandes i comunicacions separades. No dic que siguin els únics que ho facin, però és productiu per projectar el concepte de GOI”, ha escrit.
Tenim les idees molt clares. Quan fem la feina internacional, parlem d'una causa general contra l'independentisme, sempre. Per això, la resolució parla de tots els exiliats, presos i ferits de l'1-O. Per nosaltres, és l'única manera de fer litigació estratègica internacional. https://t.co/AqZqGohyZ1
— Marta Rovira Vergés🎗 (@martarovira) April 18, 2023
Rovira l’ha replicada assenyalant que la resolució es refereix a “tots els exiliats, presos i ferits de l’1-O” i que ERC sempre ha prioritzat la unitat d’acció: “Però perquè hi hagi una coordinació efectiva i honesta, cal que tothom es vulgui coordinar. És evident que quan els relators i altres instàncies internacionals em demanen que presenti papers o documents, només tinc capacitat i poders de fer-ho en nom d’Esquerra Republicana, en qualitat de secretària general i represaliada. Són els casos que puc representar”.
En aquest sentit, Torbisco contesta Rovira i li retreu que les accions coordinades es treballen teixint estratègies més àmplies: “Si es trenquen governs perquè s’incompleixen els pactes, es pacta o dialoga amb l’estat a l’esquena dels companys de lluita; es devalua l’exili o el referèndum de l’1-O; es recolzen governs que reprimeixen sense consensos amplis, com a estratègia de partit (no de país, ni compartida); quan no hi ha inclusió, llavors és difícil que en les estratègies jurídiques internacionals es generin les dinàmiques que no existeixen en altres àmbits.”