‘Tor’, el retorn de Carles Porta a la muntanya maleïda

“Tor és infinit, no cap en dos llibres ni en vuit capítols d’una sèrie de televisió.” Carles Porta estrena el dilluns 29 la sèrie Tor, que tindrà una durada total de vuit capítols i que és el resultat de més de cinc anys de feina de rodatge i vint-i-set d’investigació periodística. A més, ha publicat Tor, foc encès, un nou llibre que aporta tot el coneixement sobre el cas aplegat del 2005 fins avui. De quin cas parlem? Doncs de la mort el mes de juliol de 1995 de Josep Montané, Sansa, a qui pocs mesos abans el jutge havia designat propietari únic d’una de les muntanyes més grans del Pirineu, amb una potencialitat enorme –un dels plans possibles era fer-hi una estació d’esquí, és clar que això era quan al Pirineu hi nevava regularment– i amb molts més interessos, com el contraban, especialment d’Andorra estant.

És possible que la concessió de la propietat de la muntanya a Montané fos la seva sentència de mort. “Tothom tenia motius per matar-lo”, diu Carles Porta en la projecció per a mitjans (amb una enorme expectació) del primer capítol de la sèrie. I per què? Doncs perquè Tor és un poble situat a més de 1.700 metres d’altitud, amb només tretze cases i una maledicció que hi pesa a sobre: una muntanya que serà propietat de qui pugui demostrar que passa més temps al poble. I, és clar, qui hi vol viure a Tor, sense llum, amb un fred que pela i ben sovint aïllats per la neu? Ser escollit la persona que més temps passa al poble i, per tant, propietari de la muntanya va ser el fet que va causar la mort de Sansa o hi havia algun altre motiu per a matar-lo?

Tor, un fenomen cultural

Segurament molts de vosaltres ja ho sabíeu, això que acabem d’explicar. Més que res perquè Carles Porta va fer un dels 30 minuts més vists de la història de TV3, el 1997, i sobretot perquè el 2005 va publicar un llibre que es va enfilar ràpidament a les llistes dels més venuts: Tor, tretze cases i tres morts (la Campana). De llavors ençà ja no hi ha hagut aturador: un esclat internacional del llibre, coincidint amb la fira de Frankfurt del 2007 –que va anar acompanyat d’un enorme augment de visites a Tor–; la presència de l’autor en festivals de novel·la negra; un redescobriment dels Pirineus com a escenari literari; un pòdcast amb dos milions d’audicions; i ara, finalment, aquesta sèrie de televisió. Tor és infinit, sí, però també un fenomen cultural que ha seduït lectors, oients, televidents, excursionistes i turistes de casa nostra i de tot el món.

És evident que aquesta sèrie (i el llibre) van precedits de l’èxit insòlit obtingut per tot el fenomen Crims (pòdcast de ràdio, documentaris de televisió, factoria de llibres, capítols que han obtingut un 30% de quota de pantalla), però quan es visualitza la sèrie es veu clarament que, a banda la voluntat pedagògica de Porta i el seu equip, poques coses hi tenen a veure.

A l’estrena, és clar, hi participà la plana major de TV3, començant pel director, Sigfrid Gras. “Tenim davant –va dir– una gran proposta de 3Cat en el gènere de la crònica negra, que ja vam començar amb Porta ara fa vint-i-set anys i que no ha parat de donar-nos bons resultats, bones crítiques i molta audiència.” Gras també va cercar la complicitat de Porta obrint-li les portes de la casa per fer allò que li plagués: “Això és una història periodística que va començar el 1997. Estem molt orgullosos d’aquesta sèrie, que té nom i cognom, i és Carles Porta. Estem segurs que Tor serà un dels grans èxits de la temporada. I esperem poder continuar treballant junts molts anys més.”

Vuit hores seleccionades entre cent noranta

Què hi trobarà l’espectador? D’entrada, alguna sorpresa com per exemple una cançó inicial interpretada per Roger Mas, que ja fa posar una mica els pèls de punta i crea una ambientació molt bona. L’altra sorpresa és l’ús de les maquetes per a recreacions del crim i del poble. I, en tercer lloc, un molt bon ús del material d’arxiu. Tot això crea un ambient una mica fantasmagòric que fa que l’espectador estigui inquiet en tot moment. Després hi ha les entrevistes i, sorprenentment un punt d’humor i la presència de Porta entrant i sortint en la narració de la història. Un producte nou, diferent, posat al servei de l’explicació. I que té molta literatura. Després hi ha tota la feina que ha fet l’equip a la sala de muntatge, perquè han partit d’un total de cent noranta hores de metratge.

Així doncs, la mescla del material d’arxiu, els nous plans atmosfèrics del poble i més de cinquanta entrevistes conformen el gruix de la sèrie. “Hi havia molts elements visuals que servien per a explicar part del relat, però no tot. Hi havia moments de la història que s’havien de recrear, i per això va sorgir la idea de construir una maqueta del poble de Tor, obra d’Eduard Grau, amb les cases, els camins i els cotxes i amb figures dels personatges protagonistes de la història en les diverses èpoques del relat. La maqueta conduirà els espectadors pels vuit capítols i els donarà totes les dades d’aquesta història. Aquesta és una altra de les grans diferències amb Crims, però és que no fem Crims, això és Tor. Volem que sigui un segell propi, i per això la maqueta es mou entre la realitat i el conte. Els ninos de la maqueta són un personatge més de la història. La banda sonora, amb veu de Roger Mas, hi ajuda molt, crea un clima increïble. És una suma d’elements petits que acaben tenint un paper gran. Amb tots aquests elements, hi ha una voluntat claríssima de fugir de Crims, i crec que ho aconseguim.”

I quin és aquest element literari que embolcalla tota la sèrie i en realitat tot l’univers de Tor? Doncs el foc. Això no és sols una història de cent anys de picabaralles, contraban, vividors, cases cremades, jueus desapareguts i assassinats, sinó essencialment quelcom que ens lliga amb l’essència d’explicar històries, de narrar contes a la vora del foc, un dels sistemes més antics de la història de la humanitat a l’hora d’explicar-nos històries. “I mira si tot és literatura que jo vaig dir a Joan Riambau que només escriuria trenta pàgines, que no podia fer res més, però m’hi vaig posar i em va absorbir tant que me’n van sortir cent cinquanta. I això és la base del llibre nou. M’hauria encantat tenir un any i mig per a fer-lo, però crec que amb tota aquesta intensitat ha sortit un llibre que ho explica tot.” Porta aquest Sant Jordi no signarà enlloc, però tot fa pensar que el llibre serà un dels més venuts. “Per això volia presentar la sèrie i el llibre abans de Sant Jordi, per donar les gràcies a tothom.”

Porta explica: “La sèrie ho té tot, és una metàfora de la humanitat, amb allò que és bo i allò que és dolent. Són vuit capítols i cadascun és únic. I anem descobrint a poc a poc tots els personatges clau de la trama i posant el focus sobre diversos sospitosos del crim. Serà una sèrie absolutament irrepetible, perquè són cent noranta hores de metratge que s’han de convertir en vuit hores de sèrie, gràcies a tot el meu equip. I fer que enganxi, que tingui el nivell de qualitat que s’espera. I sense la gent de Tor, sense els protagonistes, que són increïbles i impossibles d’inventar, tampoc no hi hauria història.” Porta va aprofitar la presentació per recordar que la productora no ha pagat a ningú per sortir a la sèrie i que tothom hi ha volgut participar, més de cinquanta entrevistes. Només hi ha dos o tres casos de persones que apareixen amb distorsions o amb la cara tapada. “Un és perquè és un contrabandista en actiu, i és clar, comprendreu que…”

Ara és a les mans dels espectadors i dels lectors decidir si el fenomen de Tor continua viu i si aquesta reconversió continua alimentant el mite. Segur que a tothom qui fa divuit anys que segueix la història li semblarà fascinant, però un dels objectius és incorporar tothom qui encara no en sap res. Ah, i un detall, el parlar pallarès se subtitula, sí, però en pallarès i no en estàndard. Petits detalls que fan gran i nostrada aquesta història.