Els Top Manta s’alcen a Venècia

Sorpreses dóna la vida, la vida dóna sorpreses –diu la cançó. La resistència en els propis projectes, per més dificultats que hagin de salvar, n’és una de les claus. Quan vaig saber que els Top Manta catalans participarien en la Biennal d’Arquitectura veneciana d’enguany, la primera cosa que em va venir al cap desprenia un baf emprenyador. Ja tenim les institucions fent el gegant, ara a costa dels manters que han vist passar i passen de tot als carrers i que, quan aconsegueixen crear una marca de roba i complements com Top Manta, poc ressò i suport mediàtics troben, com si no fossin més que uns aprofitats. Però sempre cal informar-se. Si van a Venècia, conjuntament amb la productora Leve, que treballa sobre l’arquitectura catalana i balear, és que s’ho han guanyat: el projecte que hi van presentar al Llull, la institució que ha d’aixoplugar per força la participació catalana a la ciutat assedegada que no para mai d’anar-se’n en orris, va ser escollit. Aquí no regala res ningú i, si així fos, i potser ho és, són els Top Manta i els de Leve que han fet el regal que Catalunya necessitava per a Venècia.

Alguna cosa així s’havia de presentar al comitè seleccionador de Venècia si es volia aconseguir de ser-hi. L’edició d’enguany té com eix la idea d’Àfrica com a “Laboratori del futur”, temàtica escollida per l’actual directora artística, l’arquitecta i novel·lista ghanesa-escocesa Lesley Lokko. Quan ho van saber, l’estudi d’arquitectura i cinema Leve, radicat a la Floresta barcelonina, va anar a trobar el sindicat de venedors ambulants, una cooperativa de treball de la comunitat senegalesa barcelonina que produeix i ven roba i complements de la marca Top Manta, creada el 2017. Els van proposar de fer junts el projecte, plantejar en una instal·lació i un pavelló d’urbanisme, espais de treball i habitatge des de la perspectiva de la diàspora africana a Catalunya, amb l’objectiu d’identificar arquitectures alternatives. Per les experiències pràctiques d’uns i altres en aquesta direcció es van entendre més que bé. Van preparar la cosa per a la comissió d’experts que decideix què hi presenta Catalunya, a través de l’Institut Ramon Llull. El projecte, titulat Seguint el peix, va ser escollit. El peix i la seva simbologia africana, la mar, les pasteres i el que hi penja en arribar si els migrants han sobreviscut.

Lamine Sarr, portaveu del sindicat dels venedors ambulants, que des del 2015 (i molt abans) dignifica amb companyes i companys les experiències i resistències de la seva comunitat, avui dia reconeguda com a impulsora de tantes iniciatives econòmiques i socials, entre més llocs, a Madrid i a Sevilla i enllà de la península, serà a Venècia amb més manters. Aquest dijous 18 una marxa silenciosa recorrerà els carrers dels canals, dos dies abans de la inauguració de la Biennal, dia en què Sarr participarà en una taula rodona prèvia a l’obertura del pavelló català.

Parlem de persones sense papers i sense drets, que a través de l’art, de la institució art, han trobat una escletxa visible no per a demanar assistència sinó per a exercir drets encara que els siguin negats fora de Venècia. Contradiccions del món de l’art i de les institucions? Mira, ves, tot s’aprofita i és la teva obligació aprofitar-ho, que ser arquitecte o ser artista no és tal vegada tan diferent de ser una persona migrant que ha de construir-se com pot un lloc per a viure, un lloc per a treballar, un lloc per a crear, un lloc per a estimar, un lloc per a conviure amb uns altres. El Sindicat de Manters ho fa als espais de Can Batlló, a Sants, tot això.

Com serà, la cosa? Un pol de dos eixos: el Mercat Manter, una instal·lació de mantes de la diàspora migrant africana a Catalunya que es recullen i s’eleven reflectint el gest dels manters per a fugir de la persecució policial, i el Taller de Reparació, on es plantegen nous models residencials basats en la comunitat: cuines col·lectives, nous espais d’acollida, reutilització de locals buits.

Una salutació, equip senegalès i catalano-balear que heu esbotzat un sostre de vidre, dones i homes en cooperació esprement hipocresies, contradiccions, escletxes.