28.04.2016 - 11:22
Una manta ben preparada amb cordes i fàcil de recollir, mil ulls atents a l’arribada de la policia i sempre a punt per sortir corrents: així és la feina dels prop de 2500 manters que segons un informe de la Confederació de Comerç hi ha a tota Catalunya, una xifra que augmenta significativament durant les èpoques amb més afluència turística a la ciutat.
Pape Diop té 37 anys, és sengalès i va a arribar a Catalunya el 2009. Tot i que ell va poder entrar d’una manera legal mitjançant un visat aconseguit per un amic. Però no tots tenen la mateixa sort, ja que la majoria dels seus companys han arribat en pastera. ‘La vida al Senegal era molt dura’, sosté Diop, que va decidir venir a Catalunya per viure noves experiències, trobar feina i millorar la seva vida. Malauradament, un cop aquí va topar amb la crisi econòmica de l’estat espanyol i trobar feina es va convertir en una utopia que semblava no arribar mai. Va decidir vendre al carrer. Pape coneixia amics que ho feien i era ‘l’única via possible per subsistir’.
Diop, sensibilitzat amb la situació dels manters, va ser un dels fundadors del Sindicat Popular de Venedors Ambulants format el passat mes d’octubre i del qual ara és també portaveu. És el primer sindicat de manters que es constitueix, es tracta d’una iniciativa que busca donar veu al col·lectiu: Els seus més de 100 membres intenten defendre els drets dels venedors i ‘aturar la persecució que patim per part de la policia’, conclou Diop. El sindicat es va crear en un context marcat per incidents entre la Guàrdia Urbana i els venedors ambulants a Barcelona després de la controvertida mort de Mor Sylla a Salou.
Des de l’Ajuntament de Barcelona busquen solucions al ‘top manta’. S’han creat uns plans d’ocupació dirigits als manters en situació irregular per tal de facilitar el seu procés d’integració i inserció laboral. El regidor d’Esquerra Republicana i president de la Taula de la Ciutat pels venedors ambulants, Jordi Coronas, indica que al voltant d’un 70% dels manters estan en situació irregular. Per regularitzar-la necessiten empadronar-se i tenir un contracte de feina de 12 mesos, però al seu torn, obtenir un contracte de feina sense tenir papers no resulta gens fàcil.
Coronas sosté que els plans d’ocupació que s’han plantejat són amb contractes mínim de 12 mesos per tal d’afavorir la regularització de la situació d’aquestes persones. En aquest sentit, l’Ajuntament va decidir destinar 1,7 milions d’euros a abordar aquests projectes entre els quals destaca també la creació d’una cooperativa on poder vendre productes legals i amb llicència municipal. ‘Podria convertir-se en un atractiu semblant al Camden Town de Londres’, comenta el president de la Taula.
En canvi, el grup municipal de la CUP, liderat per la María José Lecha, considera que els plans no s’ajusten ni a les necessitats de les persones que exerceixen la venda ambulant, ni a les xifres que va donar el Sindicat Manter sobre el nombre real de venedors. Per aquestes raons aquest grup té altres propostes. Per una banda, van demanar la retirada de les multes que més endavant els dificulten adquirir la nacionalitat. Per altra banda, proposen un ‘carnet de ciutat’ per a les persones no tenen cap identificació, una mesura que compta amb el suport d’ERC. Aquest seria comú per tots els veïns i veïnes de Barcelona. ‘Diria que vius a la ciutat, i que per tant se’t considera un ciutadà igual. Aquesta identificació la podria tenir tothom que volgués i donaria accés als serveis municipals’, comenta Lecha.
El col·lectiu manter no confia en la proposta de l’Ajuntament. ‘De moment no rebem cap ajuda, només repressió policial’, afirma el Sindicat. Lecha els dóna la raó perquè, tal com sosté, no es pot parlar de la venda ambulant, de drets, de cooperatives i de plans d’ocupació que queden sobre paper i no donen solució real a la problemàtica ja diagnosticada. Per això, considera ‘una gran decepció’ la lectura que fa l’Ajuntament d’aquest fenomen.
Des de La CUP consideren que la repressió policial és una ‘criminalització d’un col·lectiu perseguit. Per tant, és un racisme institucional per part de l’Ajuntament’. La cupaire diu que els donaran tot el suport que necessiten: ‘Participarem en les manifestacions i en el mercat rebel per defensar aquella part feble de la classe treballadora que en aquests moments està perseguida a la ciutat de Barcelona’. Pel que fa al mercat rebel que s’organitza els diumenges, Coronas considera que els participants ‘barregen la reivindicació dels drets humans, perfectament legítima i la venda al carrer de productes il·legals que està prohibida des de l’Ajuntament’.
Coronas insisteix en què cal anar a la base i lluitar contra les xarxes organitzades d’aquest productes falsificats. Aquestes mercaderies provenen principalment d’Àsia i arriben al port de Barcelona dins contenidors immensos que es distribueixen a grans magatzems on els mateixos manters van a adquirir-los. Segons Coronas els controls d’entrada al port són limitats donat el gran tràfic marítim que hi ha diàriament. Afirma: ‘arriben milers de contenidors cada dia, però només se n’inspeccionen uns quants’.
En aquest sentit, una de les propostes que ha llançat la taula sobre el ‘top manta’ és augmentar la lluita contra la venda de productes falsificats al port de Barcelona i als magatzems de l’àrea metropolitana on els venedors els compren. Els usuaris són conscients que compren productes falsos. Segons l’Estudi realitzat per la Unió de Consumidors de Catalunya, al voltant d’un 60% dels enquestats hi havia comprat algun cop. Així mateix, la xifra més alta de compra es trobaria entre els 18 i els 30 anys i vindria motivada pel baix preu del producte.
Segons Hisenda, només l’any passat es van realitzar 137 operacions en les quals es va detenir almenys a 124 persones i es va confiscar material per valor de més de 150 milions d’euros, majoritàriament a les inspeccions duaneres. Es tracta d’una situació complicada, explica el president de la Taula: ocupar un espai públic per vendre un producte il·legal és un incompliment de les ordenances de l’ajuntament i això implica una sanció. Però a més, vendre un producte que està prohibit i tipificat en el codi penal és una infracció que comporta una sentència judicial. Tot plegat suposa un impediment perquè aquestes persones puguin accedir a les regularitzacions.
La roba, les sabates i les bosses de mà de ‘marques cares’, són els productes estrella del ‘top manta’ segons la Confederació de Comerç de Catalunya, però les falsificacions van més enllà. El següent infogràfic mostra quins són els principals productes que es falsifiquen i el percentatge que representen respecte a la xifra total:
