Toni Rodon: “Dir que heu de votar perquè ve el llop no és una bona estratègia”

Toni Rodon és professor lector a la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on fa classes de participació política, comportament polític i opinió pública. Té un postdoctorat de Stanford (EUA) i un altre de la London School of Economics (LSE). I és coautor del pòdcast de divulgació La segona volta, que Catalunya Ràdio va emetre fa temps. Rodon és l’home ideal per a parlar d’un dels temes de moda, l’abstenció. Quina és la magnitud de l’abstenció als Països Catalans comparada amb els països europeus, quins tipus n’hi ha, quins efectes té, on afecta més? I com veu ell la reacció d’aquests dies dels partits pel perill d’una abstenció a les espanyoles. Parlem amb el professor Toni Rodon en un dels patis de la Pompeu Fabra.

—Quina és l’abstenció als Països Catalans?
—A escala europea, el País Valencià seria a la banda mitjana alta de participació, Catalunya a la banda mitjana baixa i les Illes Balears encara més avall. L’Alguer, a la mitjana. El campió en participació als Països Catalans, en general, és el País Valencià. Històricament, el País Valencià sempre ha votat molt. Tot això és un altre gran tema per a estudiar. Jo crec que no l’entenem del tot.

—Per què passa?
—Com sempre, tot és multifactorial, però el País Valencià és un lloc amb relativament poques ciutats. I a les ciutats la gent s’absté més que als pobles.

—L’abstenció que tenim, comparada amb els altres països, és alta o baixa?
—A casa nostra és un pèl més gran. A les últimes eleccions a Manchester va votar el 26%, una cosa així. El nostre sistema se situa a la banda mitjana de participació d’Europa. A dalt hi tenim Luxemburg, Bèlgica, o les Illes Fèroe, que estan gairebé al 90% (els dos primers amb vot obligatori, el segon no), I a sota hi tenim molts països de l’Europa de l’est, que són al 30%, 40%.

—I en xifres, com estem nosaltres?
—A les autonòmiques, el País Valencià va votar el 69.01%, a les Illes, un 56.78%, a Catalunya, l’any 2021, un 51.29%, però amb Covid. A la Catalunya Nord, Departament els Pirineus Orientals, un 45.62%. I a la segona volta, un 44.44%. A Perpinyà, primera volta un 56.99% i segona un 62.75%. A Andorra, el 2023, 66,93%..

—I municipals?
—Al País Valencià, 68,5%, Illes, 56.72%, Catalunya, 55.55%. Catalunya Nord, 2022, a Perpinyà, un 47.23% (amb Covid). I després, a la Franja, tenim Mequinensa, 68.14%, Beseit, 82.43%,Fraga, 55.80%.

—Comenteu la frase: “Com que no heu anat a votar, ha entrat Vox.”
—A les eleccions municipals és cert en molts llocs, sí. Perquè hi ha un 5% de barrera, i si hi hagués participat un pèl més, no haurien arribat a aquest 5%.

—Al Principat hi ha hagut una campanya per l’abstenció. S’ha arribat al màxim històric?
—No. Però la participació ha baixat respecte a les darreres. La mitjana és vora el 65% de participació. Ara ha estat del 55%. Hi ha una reducció respecte als anys anteriors.

—Tota l’abstenció ha estat independentista?
—No, però per les anàlisis que hem fet observem que els independentistes s’han abstingut més que en altres ocasions. Els independentistes que s’han abstingut a Barcelona, per exemple, són uns 56.000 votants. Un 15% de l’electorat d’ERC a les eleccions anteriors s’ha abstingut, i un 21% de l’electorat dels comuns, entre els quals hi havia uns quants independentistes, cal recordar-ho, s’han abstingut.

—Els comuns tenen més abstenció que ERC, a Barcelona?
—Sí.

—El procés va capgirar l’abstenció diferencial, que diuen (molts catalans que no votaven a les catalanes sí que votaven a les espanyoles). Això encara és així?
—Sí. Des del 2010 s’ha participat més a les eleccions catalanes que no pas en qualsevol altra elecció (amb l’excepció de les eleccions del 2021, les de la covid). Des del 2010 hem detectat un 5%-10% d’electors, molts votants independentistes, que per motius X (que encara no estan del tot investigats) decideixen abstenir-se a les eleccions al Congrés dels Diputats i, en canvi, votar a les del Parlament de Catalunya. Són gent que, arran del procés, s’adona que a Espanya no s’hi ha de fer res, i que no cal tenir-hi representació. Això seria una interpretació. Ara, la segona interpretació seria que és una crítica directa als partits independentistes i sobiranistes, dient que han tingut tot aquest poder al Congrés dels Diputats i no han aconseguit portar, com dirien els americans, el porc cap a casa.

—Això comença a passar també a les municipals.
—Exacte. Però la meva intuïció és que no passarà a les catalanes, perquè la gent es mobilitzarà i acabarà votant un partit de manera crítica. Això és una especulació.

—Acabarà votant un partit que pugui néixer i reculli els vots dels abstencionistes emprenyats?
—O que els partits canviïn i acabin adoptant aquesta gent que té una perspectiva més crítica. Aquí, una mica, la clau és veure com reaccionen els partits sobiranistes. Quan perden vots cap a una altra formació política, reaccionen molt de pressa.

—I quan hi ha abstenció?
—L’abstenció és difícil de llegir. L’abstenció no envia cap senyal, en general. Si no és que hi ha una campanya al darrere, com la que veiem. Ara, molt sovint els partits a casa nostra no fan estudis per a saber cap a on han perdut els seus vots.

—Perdoneu? No saben per on perden vot?
—La vida és molt més penosa que el que un pensa. No hi havia un esforç per a interpretar aquestes qüestions. Com a molt, miraven el CEO, i el CIS, però sense un estudi propi. Un dels que sí que ho fan, tinc entès, és el PSC, que té un comitè electoral, tant el previ com el post, molt bo. Són molt professionals. I els que també s’han professionalitzat molt els últims anys són Junts i Esquerra.

—Quins tipus d’abstenció hi ha?
—Hi ha el que se’n diu l’abstenció estructural i l’abstenció conjuntural. L’estructural és la d’aquells que no voten mai o que difícilment votaran. Les eleccions amb més participació a Catalunya van ser les del 2017, les del 155, en què va votar el 79%. Per tant, hi ha un 21% que no es va moure de casa ni aleshores. És l’abstenció estructural, relacionada amb una qüestió socioeconòmica. Gent amb estatus baix, nivell educatiu baix, classe social baixa. Hi ha un univers paral·lel a les nostres societats de gent que està superdesconnectada de la política per raons X. Gent que no sap el nom del seu alcalde o del seu president. Es calcula que a casa nostra oscil·la entre el 20% i el 25%.

—I l’abstenció conjuntural?
—Un 20%, 30%. Són gent a qui interessa la política, però no gaire. Els pots mobilitzar si creix la polarització, o perquè les pensions perillen.

—I la resta?
—La resta són els que se’n diuen els participadors. Els que participen conjunturalment, que són un 20%, i els que participen sempre, que és un 40%. Resumint: un 40% sempre hi participa. Un 20% no hi participa mai. Un 20% normalment hi participa, un altre 20% normalment no hi participa. Com sempre explico als estudiants, per mobilitzar l’abstenció estructural, necessites polítiques a llarg termini. Polítiques educatives, entrar-los en el sistema econòmic, treure’ls de la pobresa, etcètera. El conjuntural és ideològic, de crítica, d’interès.

—A les municipals hem parlat molt de l’abstencionista independentista. I l’unionista? En teniu xifres?
—No, però entre els abstencionistes conjunturals hi ha una part més gran d’unionistes.

—Descriviu-me què veieu, intuïu, o sabeu d’aquesta campanya de vot abstencionista entre els independentistes?
—Jo diria que són gent que hi participa conjunturalment, i que ara decideix d’anar cap a l’abstenció. Fixa’t que la gran majoria és gent interessada en política, però passa que està emprenyada, està insatisfeta, que es diu. I aquesta insatisfacció els porta a fer una campanya política promovent l’abstenció. Si fossin abstencionistes conjunturals, serien desafectes. No són desafectes. Són insatisfets: estic emprenyat, tinc un interès per la política, vull canviar les coses, i m’abstinc per enviar un senyal.

—Comenteu això: “Aquí s’ha quedat a casa la gent que votava ERC. I és ERC que els fa quedar a casa, no la campanya. És el partit que els frustra. No la campanya que els anima.”
—És possible. Aquí pot haver-hi diverses interpretacions. Una és que el partit no ha sabut retenir un votant seu, que en part era prestat d’altres formacions polítiques. Si sempre has votat el partit, el pots perdonar. Però si hi acabes d’entrar, ets molt més crític amb què pot fer.

—Recordeu cap campanya abstencionista tan raonada, tan políticament activa, tan pensada pels seus actors?
—La resposta és sí, però hauríem de fer arqueologia política. És a la Segona República espanyola, amb la campanya de la CNT i dels anarquistes demanant l’abstenció, per exemple, l’any 33. Estructurada així, en temps moderns, no en recordo cap. Allò que més s’hi assembla és la campanya a favor del vot nul, que impulsava Batasuna i l’esquerra abertzale arran de la il·legalització del partit. I alguna cosa durant la transició.

—Els efectes de l’abstenció, políticament, quins són?
—Això és un gran tema. Un és que les polítiques s’acaben fent, i acaben responent més, a les preferències d’aquells que voten que d’aquells que no voten. Per simplificar, si voten els rics, tindran les polítiques per a rics. Per provocar: les úniques persones que han mantingut el seu poder adquisitiu en aquest país en els últims anys són els pensionistes, que se’ls ha apujat la pensió. Per què? Perquè voten, és un bloc sòlid, que sempre vota.

—Comenteu la frase: l’esquerra s’absté més que la dreta.
—És un mite. Si un mira l’abstenció al llarg de l’eix ideològic, els que més s’abstenen són la gent de centre. I la gent que no sap – no contesta. Aquesta és l’abstenció estructural. I una altra cosa: quan es parla d’esquerra, es parla de l’estereotip de l’esquerra. Votant pobres, sense recursos, baix nivell educatiu. Quan la gent diu que l’esquerra s’absté més, volen dir que els pobres s’abstenen més. I el pobre no necessàriament vota esquerra: ara hem vist que molts han votat a Vox, i fins i tot el PSC, que un podria dubtar si realment és un partit d’esquerra. En la gran majoria dels països occidentals, el vot dels partits socialdemòcrates no ve dels pobres, baix nivell educatiu, sinó de la classe mitjana.

—La reacció dels partits polítics d’aquests dies, sobre l’abstenció, com la veieu?
—Això ja és més opinió de Toni Rodon, no de politòleg. Crec que s’han adonat que tenen un potencial votant que es vol abstenir. La reacció ha estat: “Heu de votar perquè ve el llop.” A mi m’agrada que els partits em diguin quin és el seu projecte de país. Votar a la contra no m’agrada gaire. Vull saber quines polítiques públiques faran, què faran amb la taula de diàleg, què faran amb el peix al cove versió segle XXI, etcètera. I, en general, una de les coses que sabem, en ciència política, és que les campanyes negatives tenen poc recorregut. Dir que heu de votar perquè ve el llop no és una bona estratègia. Acostuma a funcionar relativament poc. Per mobilitzar els teus necessites una altra cosa, més que no pas negativitat.

—Res que no hagi preguntat?
—Com a missatge, d’una vegada per totes, podríem recuperar i aprovar la llei electoral catalana. No té sentit la llei electoral espanyola a les eleccions catalanes. No tenen sentit les províncies, ni que posin la gent de Berga amb la de Barcelona, o la del nord de Girona amb la del sud de Girona, ni que tinguis tot el Pirineu junt, ni que les llistes siguin tancades, ni que doni tant poder als partits, etcètera. Si mai es canviés, crec que seríem un país de més qualitat, sincerament.

—I de més participació?
—Això potser no. Però, com a mínim, disminuiries la quantitat d’electors crítics i insatisfets.