Toni Rodon: “El partit que més vots dóna al PSC és Esquerra Republicana”

L‘abstencionisme ha estat un dels temes que ha marcat la campanya electoral de les eleccions espanyoles, però quin paper ha tingut finalment? Si mirem els resultats, veiem que la participació ha baixat a Catalunya, però a la resta dels Països Catalans ha pujat. De fet, Catalunya ha estat una excepció a tot l’estat espanyol. Però, realment, l’abstencionisme és l’única explicació dels mals resultats dels partits independentistes en aquestes eleccions? En parlem amb Toni Rodon, professor de la Universitat Pompeu Fabra (UPF), on fa classes de participació política, comportament polític i opinió pública. Rodon té clar que l’abstencionisme no ha estat l’únic motiu, sinó que bona part dels votants independentistes han fet un vot dual. Un fenomen que feia molts anys que no es veia, però que havia estat un clàssic de la política catalana.

—La participació ha caigut a Catalunya, però a la resta dels Països Catalans ha crescut. Quina explicació té, això?
—La participació a Catalunya en unes eleccions generals acostuma a ser sempre un pèl més baixa que a la resta de l’estat espanyol. Per tant, aquí hi ha un patró. Així i tot, també hi ha elements més contextuals, que és que a Catalunya, per tot el que ha passat aquests últims anys, hi ha una gran quantitat de la població que està insatisfeta amb la manera com van les coses. Sobretot, el món sobiranista o independentista, i aquesta vegada un bon grapat de gent s’ha abstingut. Els motius pels quals s’han abstingut són molts. Un és la campanya que hi ha hagut a les xarxes i que es podria haver acabat traslladant al món real, i que demanava l’abstenció per a penalitzar els partits independentistes. Una altra explicació seria que és possible que molta gent s’hagi sentit insatisfeta de com han anat les coses des del 2017 fins avui. I que, encara que siguin aliens a aquestes campanyes, també hagin decidit d’abstenir-se com una qüestió d’insatisfacció o, fins i tot, d’un cert afartament per com van les coses.

—Aquests darrers anys, Catalunya ha tingut una participació elevada en les eleccions. Aquest factor podria explicar per què en aquest cas ha baixat i a la resta del país, no.
—Aquesta vegada, la participació ha baixat a Catalunya, però ja partíem de molt avall. En les eleccions del novembre del 2019, que són les que ja es van haver de repetir, es va participar menys que no era habitual. Per tant, la participació ja partia d’uns nivells baixos, i ha baixat encara més. Quan parteixes de nivells baixos, que se’n diu un efecte terra, sembla que és més complicat baixar encara més. En conseqüència, seria important mirar la participació d’aquest diumenge amb la mitjana de la resta d’eleccions, sobretot amb les de l’abril del 2019, que és el que normalment marca la tendència general. No la del novembre, que és amb la que ho estem mirant. Cal ser conscient que Espanya, sense Catalunya, ha votat com l’abril del 2019. En canvi, Catalunya no, sinó que ha seguit un patró molt diferent en termes de participació i abstenció.

—Com sabem qui són els qui s’han abstingut? Com sabem que són els independentistes?
—Els partits independentistes han perdut gairebé uns 700.000 vots aquestes eleccions i s’han deixat la meitat dels diputats. Una primera interpretació podria ser que tots aquests vots que han perdut poden haver anat a l’abstenció, la qual cosa no sembla ser del tot cert si es miren les matemàtiques. Sembla que hi ha hagut una doble dinàmica. Una part d’aquests votants s’ha abstingut, i una altra part ha optat per un vot dual. Roger Tugas, de Nació Digital, s’ho va mirar abans de les eleccions i deia que entre un 20% i un 25% de votants de partits independentistes tenien pensat de votar un partit diferent, d’àmbit estatal, en aquestes eleccions. Tenien previst de fer allò que se’n diu un vot dual. I pels càlculs que he fet, sembla que les coses podrien anar per aquí. Al voltant d’un 15%-20% de votants d’ERC, de Junts per Catalunya i la CUP han anat a parar a opcions d’àmbit estatal. Per tant, novament, els partits independentistes han perdut vot en l’abstenció, però també ha passat que una part dels seus votants han optat per partits d’àmbit estatal.

—Aquest vot dual era un clàssic de les eleccions a Catalunya, però els darrers anys havia desaparegut…
—Certament. Quan s’explicava política catalana, fa uns anys, és el que s’esmentava més. En les ciències polítiques teníem detectats un bon grapat d’electors que votaven un partit a les generals, tradicionalment el PSC, i Convergència i Unió a les catalanes. Però hi havia més opcions. Hi havia un petit grapat de gent que votava Esquerra Republicana a les catalanes i posteriorment optava per Esquerra Unida a les generals. Però el de PSC-Convergència era el més important. Això desapareix a partir del 2010-2012. Es redueix a la mínima expressió. Però sembla que en aquestes últimes eleccions ha tornat amb força. Però una cosa que no torna del món d’abans, de la Catalunya pre-procés, és l’abstenció diferencial.

—Què és l’abstenció diferencial?
—Era allò que molta gent votava a les generals i s’abstenia a les catalanes. En aquestes eleccions, això no ha estat així. Per tant, molta gent s’ha abstingut a les generals, i ja veurem si després vota a les autonòmiques. En conseqüència, hi ha hagut un doble efecte negatiu per als partits independentistes, que és que han perdut vots per aquesta dinàmica de vot dual i de nacionalització de les eleccions. Però, normalment, aquesta pèrdua es veia compensada per l’abstenció diferencial, que aquesta vegada n’hi ha hagut però al revés, la qual cosa els ha acabat perjudicant.

—Parlem que hi ha un vot dual. Sabem a qui ha anat a parar el vot independentista?
—Si mirem els vots de Junts per Catalunya, d’Esquerra Republicana i de la CUP el 2019, veiem que una bona part, entre un 15% i un 20%, ha passat a l’abstenció. I després, un bon grapat, i això segons el partit varia, haurien passat al PSC.

—I a qui ha perjudicat més aquest vot dual?
—És evident. Esquerra ha perdut una gran quantitat de vots, més de 400.000, i la meitat dels escons. El partit que més vots dóna al PSC, d’aquests vots del 2019, és Esquerra Republicana. És obvi que és el principal partit que ha tingut fuga de vots, i sembla que ha estat el més afectat.

—En l’anterior entrevista que us vam fer a VilaWeb dèieu que cada vegada hi havia més gent independentista que no votava a les eleccions espanyoles. És a dir, que el que ha passat el 23-J no és una cosa nova, en realitat.
—Sí, efectivament, no és una cosa nova. Fa uns anys que detectem un sector petit però creixent, sobretot de votants independentistes o sobiranistes, que consideren que al congrés dels diputats es poden treure molt pocs rèdits i no estan disposats a cedir el seu vot a partits d’àmbit estatal. Per tant, creuen que no val la pena participar-hi. No tant perquè legitimen el sistema, sinó perquè allò que en pots extreure té un interès menor. Encara és un sector petit, 5%-10%, però ha anat creixent al llarg del temps. Possiblement, en aquestes eleccions s’ha reduït una mica per aquesta dinàmica que alguns han fet un vot dual.

—En aquella entrevista també dèieu que la política “que ve el llop” no era una bona estratègia. Els resultats del 23-J en serien la demostració?
—Pel cas de Catalunya, pel cas dels partits sobiranistes, efectivament, ha estat una mala estratègia. Els vots no s’han concentrat en aquests partits, sinó en uns altres. Una de les coses interessants a veure la pròxima vegada que es convoquin eleccions al Parlament de Catalunya, és si hem entrat en un nou escenari, en què el votant és molt més volàtil i és molt més fàcil que canviï de vot. De moment, els sondatges que tenim per al Parlament de Catalunya, que ha publicat el CEO, no donen un resultat a ERC tan dolent com la projecció que un podria fer de les eleccions municipals o generals. I passa igual amb Junts per Catalunya. Aquí només puc especular. És possible que després de tants anys de votar autonòmiques i generals hi hagi un cert votant, cada vegada més creixent, que s’hagi especialitzat a votar diferent en diferents eleccions. Aquesta seria la interpretació naïf. La més dolenta, diguéssim, per al país és que hi ha molt de votant que, en certa manera, ha comprat el marc mental de l’estat espanyol, de les dinàmiques estatals, i, per tant, de seguida s’ha menjat aquesta idea que les eleccions anaven d’un bloc o de l’altre. I, com a resultat, en aquesta dinàmica dels uns o els altres, que ja l’havien vista en el passat però no havia funcionat tant, en aquest cas sí que ha funcionat i han optat per partits d’àmbit estatal. Això explicaria els resultats del PSC a Catalunya, que són uns grans resultats, però també els de Sumar i, fins i tot, el PP.

—Per tant, la previsió seria que a les eleccions catalanes hi hauria menys abstenció?
—És possible, sí. Venim de deu anys en què s’ha participat més en les eleccions catalanes que no pas en les eleccions generals, amb l’excepció de la pandèmia, que evidentment no es pot tenir en compte. Una opció seria que, en les pròximes catalanes, la participació sigui molt similar a les generals o fins i tot sigui superior. Això dependrà una mica de les perspectives de canvi, de la competitivitat, de la possible polarització que hi hagi… Però no ho podem saber al 100%, perquè la participació és difícil de projectar.

—Parlem d’eleccions catalanes, però una cosa que podria passar és que es repetissin les eleccions espanyoles perquè no s’arriba a cap acord d’investidura. Què passaria llavors?
—La resposta ràpida seria: ni idea. Suposo que dependrà de la capacitat de cada partit de culpar l’altre de la repetició de les eleccions. Una mica com va passar el novembre del 2019, que, probablement, és l’experiència més comparable que tenim.

—Però creieu que pot créixer l’abstencionisme?
—Novament, aquí, ni idea. Però sí que crec que em podria mullar una mica més a dir que sí. L’experiència del 2019, i de molts altres països, és que quan es fan unes eleccions molt seguides, hi ha una sèrie de votants que es cansen perquè veuen que la política s’ha convertit en un politiqueig, amb interessos particulars i de poder. Hi ha molts votants que no entenen que els partits no siguin capaços de posar-se d’acord en relació amb alguns temes. Per això dic que el meu pronòstic seria que si es repetissin eleccions, l’abstencionisme pujaria. Hi aniria menys gent, a votar, sobretot a la resta de l’estat, perquè a Catalunya la xifra ja va ser molt baixa. Malgrat tot, encara podria baixar més.

—I a qui podria afavorir?
—Dependrà una mica del que deia abans, de la capacitat de cada partit d’assenyalar un culpable. Si pensem en Catalunya, imaginem-nos que les eleccions es repeteixen perquè Junts per Catalunya considera que allò li ofereix el PSOE no és suficient. No tinc clar si això penalitzaria el partit, ni de bon tros. Al contrari, potser fins i tot el podria beneficiar una miqueta, tot i que no gaire. En canvi, a la resta de l’estat sí que veig més probable que una repetició d’eleccions perjudicaria el PSOE. Els socialistes i Sumar ja han fet un esforç important per a mobilitzar l’electorat. I si l’haguessin de tornar a fer, seria menys creïble. Molt probablement, passaria com allò que vam veure el novembre del 2019, que perdrien una mica de suport. Però hi ha moltes incerteses, perquè dependrà de la narrativa que s’imposi si hi ha un fracàs a l’hora de formar una coalició.

—Aquests dies, representants polítics posaven el crit al cel i responsabilitzaven els abstencionismes del mal resultat dels partits independentistes. Tenen raó?
—No estic d’acord amb aquesta interpretació que l’abstencionisme sigui l’únic motiu dels mals resultats dels partits independentistes. Només cal fer matemàtiques bàsiques. Aquests 700.000 vots no han anat tots a l’abstenció. Tots nosaltres coneixem gent que en aquestes eleccions ha optat per una formació d’àmbit estatal en lloc de partits independentistes. La campanya per l’abstenció sí que pot haver reforçat aquesta dinàmica negativa en què fa temps que s’ha instal·lat el moviment sobiranista, de desconcert i de pèrdua de rumb. I que això hagi reforçat la crítica i molta gent hagi decidit de fer un vot dual en aquestes eleccions. Però que els partits independentistes hagin marcat un percentatge de vot que, de fet, és un dels mínims històrics, amb un 27% dels vots, doncs, òbviament, no s’explica únicament per l’abstenció.

—Els partits independentistes van saber llegir l’abstenció que van rebre durant les municipals? O la pèrdua de més vots demostra que no?
—Suposo que sí que l’han sabut llegir, perquè si mirem les declaracions que van fer després de les municipals, va haver-hi un intent de canviar d’estratègia, de fer alguna cosa diferent… Una altra cosa és que hagin implementat canvis efectius. Evidentment, si els han implementat, potser aquests canvis no han pogut donar rèdit, perquè les eleccions municipals es van fer fa molt poc. Els partits viuen només en el curt termini, però ara cal tenir una mirada llarga i posar-se en un horitzó electoral. No parlo d’estratègia institucional, que també, sinó cap on han d’anar els partits i com han de recuperar aquella posició hegemònica que havien tingut fins avui.

—Hem parlat d’abstenció, però què ha passat amb els vots en blanc i nuls? També s’ha fet campanya per a penalitzar els partits independentistes.
—No sembla que els vots en blanc i nuls hagin estat particularment alts en relació amb altres comicis. Per tant, la meva interpretació preliminar és que la gent que volia ser crítica, ho ha fet d’aquesta manera que hem comentat. En uns casos, el vot ha anat cap a l’abstenció, gairebé un terç de l’electorat que dubtava, i la resta ha optat per partits d’àmbit estatal, particularment pel PSC, però també molts per Sumar, i formacions més petites.