La gestió que el conseller d’Educació, José Antonio Rovira, ha fet de les conseqüències de la gota freda ha dut al límit el col·lectiu dels equips directius dels centres. Rovira no ha visitat cap escola ni cap institut afectat per les inundacions, ni tan sols quan es va morir un operari de TRAGSA en un centre de Massanassa (Horta Sud). Per una banda, tant la conselleria com Presidència es van afanyar a dir que deu dies després de la barrancada o la riuada, les escoles tornarien a la normalitat, però d’una altra, durant setmanes, es va comprovar que únicament els voluntaris, les famílies i els professors hi anaven a netejar.

Aquest retard en l’adequació i la reconstrucció dels 115 centres que van tenir danys més o menys importants ha fet que, prop de cinquanta dies després, encara hi haja alumnes que no han pogut normalitzar la seua situació lectiva.

El darrer episodi que ha protagonitzat el conseller Rovira ha estat la pressió i l’assenyalament públic dels equips de direcció de l’institut d’Albal, el 25 d’Abril d’Alfafar i el Maria Carbonell i Sánchez de Benetússer perquè obrissen ahir. Es tractava de complir allò que Rovira havia dit a les Corts, que el 16 de desembre tots els alumnes haurien reprès les classes. Les direccions d’aquests centres s’hi van negar, tot al·legant que les instal·lacions no estaven en condicions per a rebre els alumnes. La reacció de la conselleria va ser inaudita i els va responsabilitzar del fet que els alumnes no tornssen a classe.

De tot això, en parlem amb Toni González, que és director de l’institut Pare Vitòria d’Alcoi i president de l’Associació de Directors d’Instituts d’Educació Secundària del País Valencià.

—El conseller José Antonio Rovira fa dies que parla de normalitat. Hi és, aquesta normalitat?
—És una normalitat que, en el cas de l’alumnat d’ESO, podríem dir que és com l’època del confinament per la covid. Classes a distància, s’avança i s’atén l’alumnat, però és complicat. Allò no era normalitat.

—Quina és la situació dels tres centres assenyalats per la conselleria?
—En tots tres la situació és molt semblant. Avui [per ahir dilluns] encara s’hi treballa, rehabilitant-los i fent-hi reparacions. Divendres ens van dir que les tasques s’acabarien dissabte o diumenge. Les direccions dels centres van rebre una acta divendres i una altra dissabte que deien que, si no s’obria dilluns, era responsabilitat de les direccions dels centres. I ni nosaltres ni les direccions havíem rebut cap certificació que digués que es podia accedir a les instal·lacions sense accidents laborals o escolars. És el que els hem plantejat i ells han posat damunt les direccions una responsabilitat que no els pertoca.

—Quina mena de deficiències hi ha encara?
—Les direccions volien un document signat dient que es podia accedir al centre. Per exemple, es van col·locar unes parets de Pladur per a separar els espais on es podia accedir i on no. Doncs dimecres passat, acabada de col·locar, un porta que era en una d’aquestes parets, va caure a terra. No és qüestió que els directors no vulguen obrir. Ells haurien volgut obrir el primer dia, i si els donen el certificat demà, obriran. Els de l’ESO, que ara fan classes en línia, tornaran, i els de batxillerat continuaran fora del centre.

—Alguns altres instituts que han tingut desperfectes per la barrancada han rebut algun certificat com el que demanen aquests directius?
—Segons ens diu l’administració, no. Però aquests tres centres demanen aquesta opció, demanen un mínim de garanties. Ja hem vist com en una reparació que feia l’empresa TRAGSA es va morir un treballador perquè no hi havia les condicions mínimes d’accés.

—Les famílies dels alumnes entenen la situació?
—Sí. Les famílies són ben conscients de tot el que passa. I les direccions dels equips directius i del professorat són complicades, perquè ells volen tornar a la normalitat i no volen fer classes a distància. Que ningú no en dubte.

—El fet que la conselleria emetés una nota de premsa, i després fes un piulet, criticant els equips directius té precedents?
—D’ençà que jo sóc president, i abans que era en l’associació de les direccions, no ho havia vist mai. Havíem vist pressions, però d’aquesta manera pública, penjada en el web oficial de la conselleria, ens crida molt l’atenció. El fet de col·locar els noms dels centres no és la manera més idònia de tractar aquests temes. A més, els equips directius i tot el professorat eren a l’abast per a poder parlar en qualsevol moment i mostrar-los l’edifici, i que decidiren ells si les condicions eren bones o no. Perquè prendre una decisió des d’un lloc llunyà no et permet de veure la realitat i els problemes que hi ha. No té ni cap ni peus.

—…
—Que un tècnic amb càrrec a la conselleria s’haja atrevit a proposar que els bombers siguen a la porta dels centres mentre s’imparteixen les classes perquè el sistema antiincendis no funciona, i si el centre s’incendia puguen intervenir, no crec que siga la mesura més idònia.

—Això qui ho va proposar?
—De manera informal, el secretari d’Infrastructures Educatives. Sembla que s’havia de forçar la màquina per obrir fos com fos, i crec que no s’ha fet de la millor manera. Parlant amb la gent i veient quins són els problemes, es pot arribar molt fàcilment a una solució.

—Per quin motiu penseu que el conseller Rovira ha optat per aquest enfrontament públic?
—Interprete que desitja que tot torne a la normalitat com més aviat millor. Això, ho desitgem tots, però hi ha hagut precipitació en tornar a eixa normalitat a causa del desconeixement.

—Com viuen els equips directius el fet d’haver estat assenyalats?
—Malament. Se senten, com dius, assenyalats. He parlat amb ells i em diuen que no poden ni parlar amb vosaltres, els mitjans de comunicació, perquè la pressió els supera. Aquests equips es mereixen un reconeixement, i no aquestes pressions. No calia, tot això que acabem de viure ni fer públiques aquestes qüestions. Les direccions hi som vint-i-quatre hores els tres-cents seixanta-cinc dies de l’any. Dissabtes, diumenges, hem parlat amb les direccions. Jo estic disposat a parlar amb l’administració i a ajudar. I que tinguen informació de primera mà. Nosaltres som els primers que volem que es torne a la normalitat. Ells no es mereixen aquesta angoixa. Que quede clar que es mereixen un reconeixement i un homenatge.

—Vàreu fer una nota per a rebutjar el comportament de la conselleria d’acusar els professors de no voler obrir els centres. Fareu alguna cosa més enllà d’aquesta nota?
—De moment, hem de veure com va tot. Sabem que alguns responsables de l’administració van fer pressió i van parlar amb les direccions, i les maneres en què ho van fer no van ser les millors. Van voler forçar sense cap garantia. Ni tan sols la inspecció no va certificar cap document que diguera que es podia accedir a la infrastructura, no es va atrevir a signar-ho.

—Pot haver-hi una animadversió política perquè els docents han estat bel·ligerants amb les polítiques de la conselleria?
—Ho desconec. Però, de poder ser, pot ser. Hem vist algunes declaracions del conseller sobre una directora indicant que era d’un partit concret. Ningú ha entès per què ha qualificat una persona en aquesta situació perquè és d’un partit concret.

—Quina és la màxima autoritat de la conselleria que ha visitat els centres?
—El director general d’Infrastructures i la Inspecció. Ni el secretari d’Educació ni el conseller els han visitat.

—Quan la van fer, la visita?
—Divendres.

—Durant aquests dies de crisi, la conselleria ha trigat força a començar a netejar, però hi ha hagut qüestions en què sí que s’ha afanyat, com ara, la tramitació per a fer la consulta sobre preferències lingüístiques a la tornada de les vacances de Nadal.
—Havíem demanat un endarreriment tant per a la consulta com per a la regulació, i sembla que hi ha una prioritat clara i contundent per a fer-la tan prompte com siga possible. Tenim una gestió de caràcter urgent, que és fer que tota la zona catastròfica en l’àmbit educatiu funcione de la manera més estandarditzada possible, però han donat prioritat a la legislació pendent que estava planificada, i pensem que ara no era el moment.

—Una altra cosa que tampoc no van aturar és l’eliminació del català per a formar part del cos d’inspectors.
—La normativa que desitgen aplicar directament, a partir de les seues línies polítiques, la tenen molt clara. No hi ha una pausa per a poder atendre de manera intensiva i urgent la catàstrofe.