14.12.2022 - 21:40
La nit de Nadal del 1914, en plena Primera Guerra Mundial, els canons i les metralladores deixaren de disparar a les trinxeres que ocupaven la major part de Bèlgica. Feia mesos que joves soldats anglesos i alemanys hi lluitaven i morien per un pam de terra. De l’un costat i de l’altre de la terra de ningú se sentien nadales, i amb les poques provisions que hi havia i els regals que els combatents acabaven de rebre de casa, a cada trinxera es va improvisar un sopar de Nadal una mica millor que la sopa aigualida i les conserves que es menjaven habitualment a la primera línia del front. L’endemà, a primera hora, i continuant la improvisada treva nadalenca, alemanys i anglesos sortiren dels refugis i es varen trobar en l’espai que encara no havien conquerit cap dels bàndols, on hi ha qui diu que fins i tot varen acabar jugant un partit de futbol abans de reprendre els combats, hores més tard. Aquesta història va colpir enormement Toni Galmés (Manacor, Mallorca, 1983), que l’ha escrita i dibuixada per a la Galera. La treva es converteix, així, en el primer àlbum que escriu i dibuixa un dels il·lustradors més coneguts de casa nostra, un llibre que arriba un any en què malauradament hi ha hagut guerra i futbol i que és un cant a l’esperança i la pau.
―Com va sorgir la idea d’aquest àlbum?
―Aquest conte el vaig escriure durant la pandèmia. L’Institut d’Estudis Baleàrics va oferir una línia d’ajudes a la creació per a tots aquells que ens trobàvem en una situació incerta causada per la crisi sanitària i la suspensió de molts encàrrecs i moltes feines. I va ser llavors quan vaig escriure el conte. Sempre duc una llibreta de notes al damunt i aquells dies de pandèmia en vaig repassar una d’antiga, del 2018, en què vaig trobar una anotació que havia fet quan era al campus del Raval de la Universitat de Barcelona. Allà hi havia una exposició sobre el centenari de l’armistici i en l’exposició es narrava aquesta petita anècdota de la treva, que llavors em va emocionar i que vaig apuntar al meu quadern. I durant la pandèmia això es va convertir en aquest àlbum que ara s’ha publicat.
―Desconeixia aquest interès vostre per l’època…
―Idò sí, m’encanta dibuixar coses que tenen a veure amb la primera meitat del segle XX europeu. Les dues guerres mundials tenen aspectes molt interessants i fascinants per dibuixar. Sempre he estat un gran lector de còmics històrics i la geopolítica és un punt de partida molt interessant per a les històries. Llavors volia explicar una història d’amistat i d’esperança per a demostrar que fins i tot en els moments més dolorosos hem de ser resilients.
―I així heu fet una història blanca en un context molt negre…
―Sí, perquè sempre has de tenir en compte qui és el teu interlocutor. I si vols parlar de la guerra en un àlbum il·lustrat has de fer que el puguin pair els infantis, i aquesta història tenia tots els ingredients adequats.
―Una història que veu la llum precisament en el moment en què es juga el Mundial de Futbol a Catar i en què malauradament continua la guerra a Ucraïna…
―No ha estat gens premeditat que s’ajuntessin tots aquests factors que per ventura donen més sentit al llibre. A mi no m’agrada gaire el futbol, però m’agraden molt les històries que hi ha entorn dels esports, les històries humanes. El factor humà de l’esport em sembla molt interessant, igual que el de la història.
―Parlem un moment de les tècniques del vostre àlbum. Com l’heu fet? Perquè em sembla que en tot el llibre hi ha una certa estètica britànica…
―Efectivament, a mi m’agrada molt la literatura anglesa, que té una manera molt europeista de dibuixar, amb tinta i aquarel·la. Totes les il·lustracions són fetes així i sempre que puc intent emprar aquestes tècniques més tradicionals. També m’he documentat molt sobre les trinxeres, els uniformes dels soldats, tots els elements d’època. És clar que després he cercat un estil propi a partir d’aquest material. Però sí, formalment, és fet molt a la manera anglesa.
―Si no vaig errat, és la primera vegada que sou també l’autor del text de la història. Com ha estat l’experiència?
―Sí, és un projecte personal, és el primer llibre que escric i il·lustro al mateix temps i ha estat una experiència molt bona. Sempre m’he considerat només il·lustrador i, a més a més, estic acostumat a treballar per al mercat francès, quan faig còmic, sempre amb un guionista. Fins ara no m’havia atrevit a ser un autor complet. Ha estat el primer tempteig i m’ha agradat molt, i fins i tot ha passat una cosa sorprenent.
―Digueu.
―Resulta que m’ha despertat més inseguretat haver de fer el dibuix que no el text, que va sortir quasi tot sol. Sempre he estat molt més còmode quan un altre escriu i en aquest cas es veu que la història escrita la tenia molt clara, perquè va sortir en dos dies. En canvi, el dibuix ha estat molt més lent. Supòs que també és normal havent fet el llibre completament sol.
―N’hi haurà més?
―Sí, tenc més petits projectes que han de sortir a final del 2023 i el 2024, però segur que n’hi haurà més, perquè m’ha agradat molt l’experiència per al meu creixement personal.
―Heu dit que treballeu molt per al mercat francès.
―Sí, especialment pel que fa al còmic. El mercat francès és jugar a la Champions perquè les editorials són molt grans i les condicions econòmiques són molt millors gràcies al fet que les publicacions tenen molts lectors. Quant a la il·lustració, treballo molt a casa nostra. Al febrer sortirà un nou àlbum i no parem. Crec que l’àlbum il·lustrat passa un moment molt dolç. De totes maneres les grans editorials prenen partit pel còmic; ho vaig detectar com a tendència a la darrera fira de Guadalajara. El rànquing l’encapçala el manga, és clar, però, així i tot, es va obrint un mercat molt important per a la novel·la gràfica infantil i juvenil, i fins i tot noves línies de còmic per a infants de menys de vuit anys. Això és un mercat molt golós, però pot haver-hi perills.
―Quins?
―El còmic duu molta feina i això implica moltes hores i més despesa, i pas pena que hi pugui haver una baixada de la qualitat dels productes si tothom s’hi vol apuntar i vol que les feines surtin massa ràpides. El mercat francès paga bé i té temps de lliurament prou dilatats. Ara faig una novel·la gràfica que sortirà en dos volums i que en total són 250 pàgines. La primera sortirà a final del 2023 i la segona el 2024; això et deixa tota la tranquil·litat del món, pots treballar bé l’aquarel·la… Si fas feina en un mercat més petit els terminis sempre són més curts.
―Un dels salts de la vostra popularitat va arribar amb les històries de l’Estel·la, que publica Comanegra. Hi tornareu?
―La idea de l’Estel·la, que és un projecte que du moltíssima feina, és de l’editorial Comanegra. Aquest projecte a mi m’ha duit moltes alegries i algun ensurt i me l’estim molt, però jo ja no podia més, per càrrega de feina. Ara Xavi Dom el fa molt i molt bé. Si hi tornaré, no ho sé, tot és parlar-ne, però ara és en molt bones mans.
―Sembla mentida el fet que en una illa relativament petita, com Mallorca, hi convisqui una quantitat tan gran d’il·lustradors i dibuixants de còmic…
―Sí, som molts, aplegats en el Clúster del Còmic, que a més a més és l’organitzador del festival Còmic Nostrum, que és una bestialitat de petit festival on vénen primeres espases mundials. És una cita importantíssima. El Clúster del Còmic és una història d’èxit i un punt de trobada de tota la gent que ens dedicam al còmic i a la il·lustració a Mallorca. Hi ha gent molt bona, que són primeres espases en la seva feina, tots junts remant un poquet.
―I com veieu la situació del còmic en català?
―És això que us deia del petit boom, de cada vegada hi ha més editorials que hi aposten i hi ha importants ajudes a la producció i a la creació del còmic en català. Això implica que de cada vegada se’n faci més. Pel que fa a les vendes, no ho sé, però puc posar l’exemple de la llibreria la Il·lustrada, de Manacor, que porta la meva dona, on el 90% del que té a la venda és en català, i si surt un àlbum en les dues llengües el que queda sense vendre és el castellà. La il·lustració infantil i el còmic en català tenen futur i ara s’ha obert un camí molt important amb la publicació de la sèrie Tokyo Revengers en català per part de Norma. És un còmic que ha venut milions d’exemplars a tot el món i ara cada dos per tres han de fer reposicions en català. Anam en la bona línia.
―Tornem un moment a La treva, un llibre ideal per a Nadal… i per a tot l’any.
―Sí que és ver que és un llibre molt de Nadal, amb una història amable. Però el llibre parteix d’una anècdota per a parlar sobre la pau i l’esperança, sobre l’amistat i els valors de l’esport, i és un llibre que per Nadal fa molt de goig. Ara, és molt bon llibre per a tot l’any.
