26.09.2024 - 11:48
|
Actualització: 27.09.2024 - 13:05
Toni Comín va ser reelegit eurodiputat de Junts Lliures per Europa en les eleccions del 9 de juny, però tres mesos després encara no ha pogut prendre possessió del seu escó, i difícilment ho podrà fer a curt o a mitjà termini. Comín tenia l’esperança que la sentència del TJUE d’avui li pogués obrir la porta de l’eurocambra –així ho veia l’advocat general, Maciej Aleksander Szpunar–, però la resolució de la sala quarta de l’alt tribunal europeu li complica encara més el camí.
El juliol passat, la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, va impedir a Comín de participar en la sessió constitutiva a Estrasburg perquè el seu nom no apareixia a la llista d’eurodiputats electes que li havia fet arribar la JEC. El motiu? No havia complert el tràmit administratiu de jurar la constitució espanyola a Madrid que imposa la llei electoral espanyola. Aquest era el mateix argument que el 2019 va fer servir Antonio Tajani per vetar-li l’accés a ell i Carles Puigdemont, fins que va esclatar l’anomenada sentència Junqueras, el desembre d’aquell any.
Tots dos eurodiputats, a més de Clara Ponsatí i de l’ex-eurodiputat d’ERC Jordi Solé, que tampoc no va jurar la constitució, van poder exercir d’eurodiputats mentre s’anava dirimint a Luxemburg el litigi per la negativa de les credencials del juliol del 2019.
Com que la sentència definitiva del TJUE no havia arribat quan va començar la legislatura, Metsola va aplicar el criteri de Tajani i va tancar la porta a Comín, pendent de la resolució d’avui. L’eurodiputat electe de Junts va reclamar mesures cautelaríssimes al TJUE per a poder prendre possessió de l’escó abans de la sentència d’avui, però la resposta va ser negativa. Arran d’aquest revés, el seu equip legal va presentar una nova demanda al TGUE per a fer valer el seu escó, un procés que tot just acaba de començar.
La demanda inclou una petició de mesures cautelars —encara sense resposta– perquè Comín pugui ocupar el seu escó mentre el procediment no es resol (l’anterior es va allargar tota la legislatura).
Comín podrà exercir d’eurodiputat?
L’accés de Comín al Parlament Europeu depèn ara de Metsola, però amb el contingut de la sentència d’avui és improbable que li aixequi el vet. Perquè la sentència diu que la presidència del parlament no pot fer altra cosa que “prendre nota” de la llista d’eurodiputats de la circumscripció espanyola que li envia la JEC, i que no la pot discutir, ni tan sols si les autoritats espanyoles s’han extralimitat imposant un requisit formal com el jurament de la constitució espanyola de manera presencial. Un requisit que és impossible de complir per Comín, ara per ara, perquè el jutge Pablo Llarena manté activa una ordre de detenció estatal contra ell per la causa contra l’1-O, malgrat la vigència de la llei d’amnistia d’ençà del mes de juny.
De moment, fonts de l’eurocambra s’han limitat a dir a l’agència ACN que prenen nota de la sentència d’avui.
A Comín només li queda l’opció de continuar batallant judicialment, a la UE i a l’estat espanyol. La sentència diu que, si la llista d’eurodiputats és contrària al dret de la UE i als drets de l’eurodiputat Comín, han de ser els òrgans jurisdiccionals espanyols els que ho determinin, si cal prèvia consulta al TJUE mateix mitjançant una qüestió pre-judicial. És a dir, conviden Comín a presentar una demanda a la justícia espanyola, i aquesta seria una opció que tindria l’eurodiputat de Junts, amb un resultat i una durada molt incerts.
De fet, Comín ja té presentat un recurs al Suprem contra la decisió de la JEC d’excloure’l de la llista d’eurodiputats remesa a l’eurocambra, i és en aquest procediment on la seva defensa, representada per l’advocat Gonzalo Boye, podrà demanar que s’elevin unes qüestions pre-judicials al TJUE sobre la validesa i l’adequació al dret comunitari de la imposició d’haver de jurar la constitució espanyola.
També podria esperar que donés fruit el nou procediment que acaba d’obrir al TGUE per la negativa de Metsola de concedir-li la credencial, però amb el precedent de la sentència d’avui pot tenir poc recorregut, i es pot allargar novament tota la legislatura.
Encara hi hauria una altra alternativa, si més no, per a accedir a l’escó, que passaria perquè el Tribunal Constitucional espanyol corregís el Tribunal Suprem i permetés a Comín, i a la resta d’exiliats i condemnats per malversació per l’1-O, de ser amnistiats. Tanmateix, és improbable que això passi abans d’un any. Amb l’amnistia a la mà, i sense ordre de detenció, podria anar a complimentar el formalisme de jurar la constitució espanyola.
De manera que les opcions de Comín són complexes, incertes i políticament incòmodes.
