Toni Castellà: ‘Que algú m’expliqui com s’arriba a la independència sense desobediència’

Antoni Castellà, dirigent de Demòcrates, ha sortit en plena recta final de la investidura advertint que el seu partit consultarà amb les bases el candidat que proposi Carles Puigdemont. El calendari s’acaba, però Castellà diu que hi ha temps. Demòcrates forma part del grup d’ERC, perquè es van presentar en coalició a les eleccions, però té dos diputats que són imprescindibles per a la majoria independentista, sobretot sabent que la CUP no votarà el candidat que es proposi. Més enllà del nom, Castellà també esmenta línies de la nova legislatura que no acaben de coincidir amb les dels seus socis de majoria:

—El Tribunal Constitucional ha suspès la reforma de la llei de Presidència i, per tant, s’ha tancat definitivament la porta a la investidura de Puigdemont.
—De la manera que l’ha presentada Junts per Catalunya, sí. Hi havia dues possibilitats. La primera era fer un torcebraç de desobediència per a respectar qui havia guanyat les eleccions i proposar Puigdemont, aguantar la posició i probablement anar a unes noves eleccions. Com que Puigdemont mateix ho ha descartat, la segona situació és aprovar la llei i, una vegada suspesa, proposar un pla D amb un altre candidat. Ha estat bé fer la llei, perquè ha evidenciat que l’estat no ha acceptat mai el resultat del 21 de desembre.

—Demòcrates era partidari de fer un torcebraç i desobeir?
—Nosaltres hauríem proclamat la independència el 3 d’octubre. L’1 d’octubre va ser un procés d’autodeterminació en el qual l’estat espanyol va fer fallida en territori català. Teníem tots els instruments per a proclamar la República el 3 d’octubre i defensar-la pacíficament, però no es va fer.

—Va ser el govern que va decidir de no proclamar-la fins al dia 27 d’octubre.
—Un procés d’insurrecció com el de l’1-O s’ha de mirar de guanyar durant les primeres 24 hores o s’ha d’esclafar per part de l’estat, que és el que va fer quan va treure el rei. Una vegada perduda aquesta batalla, hem de provar de rearmar-nos per tornar a un 3 d’octubre. Hi pot haver discussió dins l’independentisme de com es fa, això, però en un estat com l’espanyol, que algú m’expliqui com s’arriba a la independència sense desobediència. Ha d’acabar així.

—La ponència ‘Fem República‘ que ha presentat ERC no diu això.
—Jo no entraré a discutir què fa un altre partit amb el qual tenim una coalició i compartim grup parlamentari. La coalició ERC-Demòcrates se sustenta per l’objectiu d’assolir un estat independent en forma de república. Podem discutir el que calgui, però l’independentisme ha de tenir clar que no hi ha cap més mandat que no sigui el sorgit de l’1-O, per tant, el de l’estat independent. Podem discutir com arribem a fer aquest torcebraç i que s’aguanti. Perquè els que no s’aguanten només desgasten i no ens acosten pas a l’objectiu final.

—Si ERC canvia d’estratègia, la relació amb Demòcrates és revisable?
—La relació entre ERC i Demòcrates és revisable si s’incompleix l’acord de coalició. De moment, els principis de l’acord de coalició no han variat.

—Una vegada suspesa la llei de Presidència, s’espera que el president Puigdemont anunciï un candidat a la investidura. Però Demòcrates vol demanar a les bases si els sembla bé aquest candidat. Poden fer perillar la investidura?
—Sé que sorprèn, però ens hi obliguen els nostres estatuts. Quan prenem decisions d’aquesta transcendència ho consultem amb tots els nostres voluntaris. Quan tinguem el nom i el full de ruta, ho sotmetrem a consulta. Per nosaltres és molt més important el què que no el qui. El qui correspon a Junts per Catalunya, però la posició dels nostres diputats dependrà molt del què.

—Doncs tot indica que hi haurà el qui, però el què el donarà a conèixer el candidat durant el debat d’investidura.
—Això no seria acceptable. El candidat que proposi Puigdemont ha d’explicar el seu full de ruta abans de la investidura. No calen compareixences de premsa, però sí un acord de les forces partidàries de la República. Amb un estat agressiu davant i la repressió que hi ha, moltes coses no les hem de verbalitzar. Però com a mínim els dirigents de Demòcrates hem de saber si la proposta és satisfactòria o no.

—Si els dos diputats de Demòcrates no donen suport al candidat, faran que hi hagi eleccions avançades.
—La meva opinió és que anar a les eleccions tenia sentit si eren conseqüència d’un torcebraç amb l’estat fruit d’investir Puigdemont. Per tant, anàvem a unes eleccions de tot l’independentisme contra l’estat. Qualsevol altra cosa no té sentit. Si anem a eleccions perquè ens hem barallat els partits fidels a la República, serà un desastre absolut.

—Però Demòcrates forma part del grup parlamentari d’ERC i els republicans ja han dit que donaran suport al nom que proposi Puigdemont. No hi ha disciplina de vot?
—Només tenim disciplina de vot en les qüestions que conté l’acord de coalició i el programa electoral conjunt. Un programa electoral no té un nom, i els objectius són molt genèrics.

—Quines són les condicions que posa Demòcrates per a votar el nou candidat?
—L’objectiu de la legislatura hauria de ser restablir les condicions del 3 d’octubre per proclamar la independència. Per arribar-hi, primer hem de fer un govern que mantingui la lleialtat al govern legítim de la República. La recuperació de les institucions ha de ser instrumental. Hem de recuperar les institucions autonòmiques, però no pas per fer autonomisme sinó per utilitzar-les a favor de l’objectiu de la independència. També hem de mantenir el procés d’internacionalització i la mobilització ciutadana en el procés participatiu. I finalment, recuperar el control del territori, cosa que requereix afrontar les pròximes eleccions municipals en clau republicana.

—Municipals en clau republicana vol dir amb llistes unitàries?
—Proposem de fer primàries republicanes a tots els municipis.

—Com proposa Graupera a Barcelona…
—És un bon exemple. Però volem anar més enllà dels partits i que siguin obertes a tota la ciutadania, incloent-hi les entitats i els CDR. No podem afrontar les municipals com si no passés res. El problema real més gran que ens afecta és no ser un estat.

—Hi ha qui diu que Graupera és de Demòcrates.
—No, no. No amago res: vam col·laborar en la campanya pel sí, però la seva proposta és personal.