Toni Carné ens instruïa, ens unia i ens estimava

Aquest diumenge ens ha deixat l’amic Toni Carné, després d’una malaltia ràpida. En aquest moment tinc uns quants amics amb càncer de còlon. La majoria se’n surten, però a en Toni l’hi van detectar al maig i en tan sols quatre mesos ens ha deixat. Per mi, que treballo des de fa anys a l’Ajuntament de Barcelona en l’àmbit de la cultura popular, en Toni era un company de feina. D’aquelles persones que sempre hi és i amb qui sempre pots comptar.

Vam treballar junts en el 150è aniversari dels Cors de Clavé. Fou un aniversari lluït que va marcar la referència de com fer una bona celebració de recordatori d’un fet, però que a la vegada generés dinàmiques noves per a un col·lectiu. Aquella celebració dels Cors de Clavé va esdevenir una referència per als aniversaris culturals posteriors.

Després del gran èxit de l’aniversari Clavé, vam començar a pensar què podíem fer, a banda de fer funcions. Al sector de la cultura popular ens agrada molt dinamitzar coses i fer activitats. I vam organitzar uns debats per tot el país dels quals va sortir la idea de creació de l’Ens. En un primer terme es va anomenar ‘de la comunicació de l’associacionisme cultural’, i ara es coneix com l’Ens de l’Associacionisme Cultural Català, que engloba totes les grans federacions i confederacions de la cultura popular.

En els deu anys de presidència de l’Ens, s’han fet moltes coses importants. Per exemple, tota la feina de presentació de candidatures al Patrimoni Immaterial de la UNESCO. Gràcies a aquesta feina, el país ha vist reconeguts al món els castellers i la Patum de Berga.

A Barcelona, en Toni va participar en la comissió de seguiment del protocol festiu des que es va crear, l’any 2009. Van ser cinc anys que va vetllar pel compliment dels protocols de la festa que s’havien establert.

Toni Carné no en va tenir prou, amb això, sinó que un cop deixada la presidència de l’Ens es va vincular a la UNESCO en l’àmbit del patrimoni intangible. I aquest estiu a Calella hem tingut el congrés mundial d’entitats de patrimoni immaterial de la humanitat declarat per la UNESCO. El congrés va ser un gran èxit. En Toni va poder fer el parlament a l’inici, però la malaltia ja no li va deixar atendre les sessions programades.

La presència d’en Toni continuarà entre nosaltres perquè ha aixecat eines i projectes que continuaran vius. Recordarem sempre el seu entusiasme i el suport silenciós però efectiu pel desenvolupament de la cultura del país.

M’ha agradat molt que a la nota que ha publicat l’Ens hi hagués el recordatori de la frase d’Anselm Clavé. Sovint parlem tan sols dels valors dels castells –força, valor i seny–, però Anselm Clavé ens va dir: ‘Instruïm-nos i serem més lliures; unim-nos i serem més forts; i estimem-nos i serem més feliços.’ En Toni feia aquestes tres coses: ens instruïa, ens unia i ens estimava. Sempre el tindrem present així.

Francesc Fabregat, director de Cultura Popular de l’Ajuntament de Barcelona