12.02.2024 - 21:40
El president de Galícia, Alfonso Rueda, a final d’any, va convocar eleccions avançades per al febrer; les de fa quatre anys s’havien fet el mes de juliol. Aleshores, semblava que la votació seria un tràmit i que el PP conservaria còmodament la majoria absoluta, de trenta-vuit escons, amb uns sondatges que preveien que n’obtindria uns quaranta.
Les eleccions es feien coincidir amb les del País Basc d’ençà del 2009, perquè això reforçava la dinàmica diferenciada de la política espanyola, amb un PP gallec més transversal que no pas l’espanyol –més centralista. Així i tot, ara la tendència a escala de l’estat espanyol semblava la idònia per als interessos de Rueda, perquè el congrés es troba en plena discussió de la llei d’amnistia, que previsiblement podia desmobilitzar part del votant socialista, i Sumar i Podem acabaven de partir peres.
Tanmateix, el relat no ha estat aquest i al PP se li ha complicat la campanya, perquè podria perdre el 18 de febrer la majoria absoluta. Un primer succés va ser l’esclat de la crisi derivada de l’abocament de microplàstics a la costa de Galícia, en la qual hi ha hagut una gestió opaca i ha recordat a la crisi del Prestige. El govern gallec, després de setmanes d’inacció, va haver de reconèixer que havia tingut constància de l’abocament el 13 de desembre –21 dies abans que no havia admès originalment Rueda– i va activar finalment el nivell 2 d’alerta el 9 de gener. També assegurava que els bocins de plàstic no eren perjudicials, tot i que la Unió Europea va advertir a l’octubre que eren tòxics i podien afectar fins i tot la salut humana.
Més tard, i sense poder destacar-ne la gestió, al PP se li ha complicat la campanya, perquè no ha estat capaç de fer un discurs diferenciat de Galícia estant, amb un candidat, Alfonso Rueda, que té molta menys influència que no tenia l’actual president del PP espanyol, Alberto Núñez Feijóo. I han sorgit polèmiques com ara que Feijóo mateix havia ofert un indult al president Carles Puigdemont i que havia estudiat la proposta d’una amnistia. Tot amb tot, el partit voreja la majoria absoluta, amb una infrastructura mediàtica i de partit potent, sobretot a les àrees més rurals, on encara obté més de la meitat dels vots.
Uns pronòstics com més va més ajustats
L’altra cara de la moneda en aquesta tendència del PP és la candidatura del Bloc Nacionalista Gallec (BNG), amb Ana Pontón al capdavant. És el polític gallec més ben valorat i amb una estimació de vot que no ha parat d’augmentar d’ençà de la convocatòria d’eleccions. Després d’una dècada de travessa pel desert del BNG, en què fou última força en tres eleccions consecutives (el 2009, el 2012 i el 2016), el 2020 va esdevenir el principal partit de l’oposició i ara aspira a presidir la Junta. Pontón ha mantingut un discurs sobiranista, sense confluir amb l’esquerra espanyola, però que ha posat l’accent en el vessant social, fet que li ha permès d’esdevenir el referent de l’esquerra. Podem no va entrar al parlament fa quatre anys i Sumar aspira a un escó, a tot estirar. De fet, el sobiranisme gallec es torna a presentar novament unit, amb la incorporació d’Anova, de l’històric José Manuel Beiras.
D’entrada, els sondatges no semblaven beneficiar el BNG, però la tendència és clara. El sobiranisme gallec ha augmentat el suport de manera contínua i s’acosta el 30%, mentre el PP va perdent vots. De fet, si el PP pot preservar la majoria absoluta serà per la sobrepresentació de les dues províncies menys poblades de Galícia, Lugo i Ourense, que són també les més conservadores.
En relació amb això, el sondatge de Nós Diario estima que el PP passarà de 42 escons a 38, els necessaris per a la majoria absoluta. El PSdeG-PSOE es mantindria o perdria un escó, de 14 a 13, i el BNG en guanyaria almenys 4, fins a 23. Un altre actor que pot ser clau és Democràcia Ourensana, del batlle d’Ourense, Gonzalo Pérez Jácome, de caràcter regionalista de dreta, que amb un sol escó podria decantar les majories al parlament, i probablement en favor del PP. En canvi, en aquest sondatge no es preveu que obtingui representació ni Sumar, ni Vox ni Podem.
El fet que hi hagi una barrera electoral del 5% per província dificulta l’entrada de qualsevol d’aquests tres partits i, ara com ara, el que tindria més possibilitats d’entrar-hi seria Sumar, al qual s’estima un 4% del vot a Pontevedra i un 3,9% a la Corunya.
De fet, aquests vots són els que poden decidir realment les eleccions. En el sondatge de Nós Diario es revela que la manera més senzilla que el PP perdi la majoria absoluta és que baixi un escó a Pontevedra o la Corunya cap al BNG, o Sumar. Així, si qualsevol de les dues candidatures puja uns milers de vots, molt probablement en detriment de l’altre, pot haver-hi aquest tomb electoral. Així i tot, sense una estratègia coordinada, també hi ha la possibilitat que Sumar –amb prop d’un 4% dels vots– no pugui entrar al parlament i aleshores l’augment del BNG sigui insuficient.
El CIS veu més probable el canvi
El Centre d’Investigacions Científiques (CIS) va publicar ahir un sondatge que indica que el PP pot perdre la majoria absoluta –i el govern– a Galícia. Segons l’estudi, el PP obtindrà entre 34 diputats i 38 (que és la majoria absoluta). Una previsió més favorable per a l’esquerra que no pas la de Nós Diario. El BNG va a l’alça i el CIS li dibuixa entre 24 diputats i 31, amb una intenció de vot del 33,4%. En canvi, el PSOE continua estancat i a la baixa, amb 9-14 diputats i el 18,1% dels vots.
Sumar podria ser que no entrés al parlament gallec, amb 0-2 diputats i el 2,8% dels vots. De la mateixa manera que Vox, que podria tenir-ne un, a tot estirar, igual que Democràcia Ourensana. Podem no es preveu que hi pugui entrar. La suma del BNG i el PSOE permetria un canvi de govern si el resultat fos el que mostra el màxim dels intervals, amb un total de 45 diputats, però no pas si fos el mínim, 33 diputats, lluny dels 38 de la majoria absoluta.
Un dels factors clau en aquestes eleccions és la capacitat del BNG d’atreure nous votants. Entre els que no tenien edat per a votar ara fa quatre anys, un 42% han dit que es decantaran pel BNG i un 28% pel PP. Un 16% votarien els socialistes i Sumar obtindria solament el vot del 3%.
A més, el sobiranisme gallec és capaç d’aconseguir el vot d’electors que fa quatre anys van optar per uns altres partits. Un 82,3% dels votants del BNG del 2020, ara asseguren que el tornarien a votar i hi ha solament una fuita important de vots, d’un 5,9% que ara diu que votarà el PP, és a dir, uns 18.000 vots. En contrapartida, més enllà dels nous votants, tindria la capacitat d’atreure un 6,3% dels que van optar pel PP a les darreres eleccions gallegues, és a dir, uns 40.000 vots, a més del 34,5% dels del PSOE, uns 88.000, i un 58% de Galícia en Comú, uns 30.000.
Tot plegat ha originat un ambient en què es palpa que el canvi és possible, amb un votant d’esquerres molt mobilitzat. El CIS indica que, independentment del partit pel qual optin, un 90% dels votants del BNG el 2020 aniran a votar el 18 de febrer, com també un 87% dels del PSOE i un 90% de Galícia en Comú. En canvi, entre els del PP i Vox, solament un 82,5% i un 83,%, respectivament, veuen totalment clar que diumenge aniran al col·legi electoral.
