09.11.2021 - 21:50
|
Actualització: 09.11.2021 - 22:05
Probablement es pot disculpar que no sapigueu quan va ser la Setmana de la Llengua de Tokelau, que es va fer entre el 24 i el 30 d’octubre proppassats. Parlat per menys de 5.000 persones a tot el món, el tokelauà ha estat designat “llengua greument amenaçada” per la UNESCO, la segona categoria més alta en la tipologia de perill lingüístic. No hi ha gaire gent que parli tokelauà ni tampoc gaire que en parli.
Les estatístiques ens indiquen per què. D’ençà de mitjan dècada dels seixanta, l’emigració de Tokelau ha dut més de 3.000 parlants de tokelauà a Nova Zelanda, mentre que tan sols 1.500 romanen a l’arxipèlag. Aquesta davallada en la transmissió intergeneracional amenaça greument la llengua.
Comparat amb els 1.800 milions de parlants d’anglès que es calcula que hi ha al món, el tokelauà és una gota en l’oceà, amb parlants repartits arreu del Pacífic, en indrets com Samoa, Hawaii, Austràlia i Nova Zelanda.
Però encara que molts tokelauans no hagin nascut a Tokelau, la cultura i llengua de l’arxipèlag continuen tenint un paper important en les seves vides. Mantenir la llengua en la consciència pública és crucial perquè prosperi.
Estratègies de supervivència
Tokelau es compon de tres petits atols: Atafu, Nukunonu i Fakaofo. Amb una superfície combinada de tan sols dotze quilòmetres quadrats, les illes són aproximadament a un dia de viatge en vaixell de Samoa, situada al sud-est de l’arxipèlag.
Per fer-nos-en una idea de la mida, l’espai habitable de Fakaofo és una mica més petit que el Camp Nou de Barcelona. Amb un territori tan petit i tan arran de mar, el tokelauà no és l’únic aspecte en risc a Tokelau: també hi és l’arxipèlag mateix, que conviu amb l’amenaça persistent del canvi climàtic.
A Tokelau, hi ha una forta cultura comunitària, si bé molts joves n’emigren per estudiar o treballar. La pesca és una activitat fonamental per a la subsistència d’un l’arxipèlag que rep gran part de la resta de subministraments de Samoa.
Els atols, que ara formen part del Regne de Nova Zelanda, van ser poblats per primera vegada fa més de cinc-cents anys per habitants originaris de Samoa, com bé demostren les similituds entre les dues llengües locals.
El tokelauà pertany a la branca samoana de les llengües polinèsies, juntament amb el samoà –del qual n’ha manllevat moltes paraules– i el tuvalià. Unes altres llengües germanes són el pukapuka, de les Illes Cook septentrionals, i el wallisià, de l’illa de Wallis.
Una llengua única
Als atols de Tokelau, la llengua es fa servir en la vida quotidiana, l’església i la política. Per als nens, el tokelauà és la llengua que escolten dins i fora de casa, cosa que significa que la transmissió intergeneracional continua a bon ritme.
Tan sols el 0,06% de la població neozelandesa parla tokelauà, i els pocs parlants que hi ha pertanyen gairebé exclusivament a la comunitat tokelauana del país. Així doncs, com sobreviu i es manté sana, la llengua, en una cultura dominada principalment per l’anglès? La resposta sembla evident: parlant-la. Però amb qui pot ser parlada, i on? I com s’aprèn, fora de casa?
Una opció és parlar-la als centres pre-escolars d’immersió en llengua tokelauana de Wellington i Auckland, on viuen la major part de tokelauans. Captar nens en aquesta edat crucial en què els idiomes s’aprenen més fàcilment garanteix que es puguin expressar plenament en tokelauà quan arribin als quatre anys o cinc.
Tanmateix, per als adults que s’hi estrenen, el procés d’aprenentatge no sol ser tan planer. De la mateixa manera que totes les llengües, el tokelauà té moltes característiques úniques. La meva recerca com a lingüista és centrada en la gramàtica del tokelauà i les diferències amb unes altres llengües.
Que tokelauaparles?
Els parlants nadius del tokelauà en tenen les regles gramaticals gravades al cervell de manera natural. Però, per als estudiants, hi ha diversos elements inusuals del tokelauà amb què cal familiaritzar-se.
Un bon exemple és això que els lingüistes anomenen incorporació de substantius, per la qual el substantiu s’uneix a un verb. En anglès, n’hi ha pocs casos. Per exemple: “I went planting trees” (“vaig anar a plantar arbres”) pot convertir-se en “I went tree-planting” –en català, es podria traduir de manera literal per: “vaig anar a arbreplantar“.
En aquest exemple, el verb plantar s’uneix al substantiu arbre per a crear un híbrid singular, arbreplantar. No és una característica gaire habitual de la llengua anglesa ni de la catalana (tot i tenir verbs com ara corprendre). Que estranyes que sonarien, construccions com ara “jo cotxecondueixo” i “ella rugbijuga“!
Però, en tokelauà, aquests composts són perfectament possibles. Frases com “Na tunu e Susie nā ika”, que vol dir “la Susie va cuinar peix”, es converteix en “Na tunu ika ia Susie”: “La Susie va peixcuinar.”
Un altre tret lingüístic interessant és la distribució de l’article determinat i el demostratiu. En anglès i en català, aquestes dues paraules sempre precedeixen un substantiu –”el vaixell”, “aquest vaixell”. No poden aparèixer juntes: mai no diríem “l’aquest vaixell”.
En lingüística, això es diu posició gramatical, que en aquest cas pot ser ocupada per l’article determinat o pel demostratiu –però no per tots dos. Però aquesta teoria de la posició gramatical única no s’aplica al tokelauà, que pot ajuntar tant et (el/la) com tēnei (això), possibilitant frases com “te vaka tēnei” (“l’aquest vaixell”). En unes altres paraules, el tokelauà permet no una sinó dues posicions gramaticals abans d’un nom.
Aquestes construccions gramaticals, tan diferents de les angleses o catalanes, fan del tokelauà una llengua fascinant d’estudiar. Lamentablement, jo no tokelauaparlo. Però desitjo d’aprendre’l, si pot ser visitant aquestes belles taques enmig de l’oceà, ara que encara es pot fer.
Mentrestant, la Setmana de la Llengua de Tokelau és una bona oportunitat perquè tothom pugui apreciar aquesta llengua, notable i única, que enriqueix la nostra cultura compartida.
*Aquest article ha estat originalment escrit en anglès, i totes les traduccions que s’hi fan del tokelauà són en aquesta llengua. Les al·lusions al català han estat afegides en el procés de traducció per tal de fer l’article més entenedor als lectors de VilaWeb.
John Middleton és doctorand a la Universitat d’Auckland, a Nova Zelanda. Aquest article es va publicar originalment a The Conversation.
