Toc d’atenció

  • El lleuger descens de participació en la Diada demostra la fatiga per l'incompliment del mandat de l'1-O i els enfrontaments partidistes *** Dalmau vol que el País Valencià sigui un territori lliure de desnonaments *** Aena sanciona la treballadora que va ser discriminada per la Guàrdia Civil

VilaWeb
Pere Martí
11.09.2019 - 20:45
Actualització: 11.09.2019 - 22:04

TEMA DEL DIA

Fatiga. L’independentisme no ha arribat a aquesta Diada en el seu millor moment. La manca d’unitat estratègica i la divisió partidista ha anat creixent durant aquests darrers dos anys paral·lelament a la repressió. La proximitat de la sentència del Tribunal Suprem espanyol no ha trencat aquesta tendència, amb l’excepció de la campanya clandestina Tsunami Democràtic. Hi havia tots els ingredients perquè baixés la mobilització, però finalment no ha estat així, si bé no s’han assolit les xifres de diades anteriors. El lleuger descens de participació és un toc d’atenció, un símptoma de fatiga atesa la desorientació estratègica i l’enfrontament partidista. Tot i això, la manifestació ha estat multitudinària, ha desmentit les previsions més pessimistes i demostra la resiliència de les bases independentistes en moments difícils com l’actual.

Era la primera Diada sense zona reservada per als polítics a primera fila. Amb aquest gest les entitats han volgut donar-los un toc d’atenció per no haver complert el mandat de l’1-O i haver estat incapaços de refer la unitat després de l’octubre del 2017. Els polítics de Junts per Catalunya, ERC i CUP hi han anat igualment, però separadament i dissolts entre els manifestants. D’aquesta manera han escoltat els crits d’unitat de la gent, intercalats amb els d’independència. Els discursos d’Elisenda Paluzie i Marcel Mauri han exigit que es refaci la unitat estratègica. La presidenta de l’ANC ha advertit que només amb unitat es podrà culminar el procés, mentre que el vice-president d’Òmnium ha demanat als partits que aparquin ‘batalles estèrils’.

El clam del carrer que s’ha sentit avui obliga els partits independentistes a refer la unitat estratègica i a pactar una resposta conjunta a la sentència del Suprem, que se sabrà d’aquí a poques setmanes i que tot apunta que serà condemnatòria. Òmnium ha volgut escenificar la unitat contra la sentència amb un acte al matí amb el lema Absolució, al qual hi han assistit representants de tots els partits independentistes i els comuns. Els presents representen el 58% del parlament, però fins ara aquest consens no ha tingut cap traducció pràctica ni a l’hora de plantar cara a la repressió ni de fer política. No serveix ni per aprovar el pressupost autonòmic. Després de la foto amb Òmnium, els comuns han declinat d’assistir a la manifestació de la tarda, en favor de la independència. Més enllà de la resposta contra la sentència, tots els intents de refer la unitat estratègica han fracassat fins ara perquè tot allò que es teixeix a Ginebra es desteixeix a Barcelona. L’independentisme ha demostrat que és fort a les urnes i al carrer, però necessita un full de ruta compartit per a avançar i créixer. La commemoració dels dos anys del referèndum i la sentència tornaran a posar a prova la capacitat de mobilització de l’independentisme.

Mentrestant, l’unionisme ha continuat amb la retòrica de reclamar una Diada per a tothom mentre Albert Rivera demanava al Congrés espanyol l’aplicació de l’article 155 pel discurs institucional del president Quim Torra la nit d’ahir, en què va exigir el reconeixement del dret d’autodeterminació. I a les xarxes reivindicava l’intent de boicotar l’ofrena floral del govern a Rafael Casanova fent sonar l’himne espanyol a tot drap des d’una habitació d’un hotel pròxim. La millor metàfora de l’estat de l’unionisme l’ha fet l’únic regidor del PP a l’Ajuntament de Barcelona, Josep Bou, que ha fet l’ofrena floral a Rafael de Casanova en solitari.

MÉS QÜESTIONS

Dalmau vol que el País Valencià sigui un territori lliure de desnonaments. Les polítiques verdes impregnen el començament de l’activitat parlamentària a les Corts. Després de la compareixença de la vice-presidenta Mónica Oltra, ha arribat el torn del vice-president segon i conseller d’Habitatge, Rubén Martínez Dalmau, que s’ha afegit a l’exigència d’un finançament just, però també a la d’atendre l’emergència climàtica, a més de marcar com a objectiu que en quatre anys les comarques valencianes siguin un territori lliure de desnonaments. Les línies generals dibuixades per Dalmau casen el dret d’habitatge amb la sostenibilitat, amb una atenció especial en col·lectius vulnerables, com els joves que no poden permetre’s de pagar un lloguer i les dones que han sofert violència de gènere. Ha assenyalat tres objectius: eradicar els desnonaments sense alternativa habitacional, augmentar el parc públic d’habitatge i optar fermament per la regeneració urbana. Al País Valencià hi va haver 2.500 desnonaments durant el 2018. Dalmau ha recordat que això són sis al dia, sis famílies que acaben al carrer malgrat les polítiques progressistes del govern. Per això ha avançat que es crearà un pla que faciliti la mobilitat d’habitatges privats cap al sector públic i que augmenti la construcció de parcs públics. Amb un augment del preu del lloguer del 5,2% de mitjana anual, el vice-president segon ha criticat que tantes persones siguin incapaces d’emancipar-se o de permetre’s de pagar un lloguer sense compartir pis. Per això, segons ell, malgrat que l’administració autonòmica no té les competències completes, la intenció és impulsar un pacte estatal per regular el preu del lloguer.

El PSOE no ha respost al document de Compromís per passar de l’abstenció al sí. El diputat de Compromís, Joan Baldoví, ha qüestionat que el PSOE tingui la voluntat d’arribar a un acord per a la investidura de Pedro Sánchez. Per a la formació valencianista, els socialistes ja pensen en unes altres eleccions amb les quals no es resoldrà res i que portaran a l’absència de govern fins a Nadal. Baldoví ha revelat que el seu grup no ha rebut encara una resposta ferma del PSOE a les demandes que li va fer en la reunió del 5 d’agost per a cercar el seu suport en una segona investidura. Així doncs, les bones sensacions d’aquell dilluns després de la reunió a València del president del govern espanyol en funcions i secretari general del PSOE, Pedro Sánchez, amb representants de Compromís semblen esvair-se. Amb aquella reunió, que s’emmarcava dins la nova ronda de contactes de Sánchez amb partits polítics per a provar d’aconseguir la seva investidura, el candidat socialista pretenia de rescabalar la manca de contacte de què el va acusar Compromís en la votació d’investidura. Tant en la primera votació com en la segona Baldoví s’hi va abstenir. La primera vegada Compromís va acordar l’abstenció per la manca de concreció de Sánchez respecte del nou finançament. En la segona, va mantenir aquesta posició per la manca de contacte amb Sánchez. Així, Baldoví va lamentar que el candidat socialista no havia tingut present la formació valencianista ni les seves reivindicacions.

Aena sanciona la treballadora que va ser discriminada per la Guàrdia Civil. Aena ha sancionat trenta dies Paula Rotger i li ha retirat la targeta de l’empresa. Va denunciar que un Guàrdia Civil l’havia maltractada per haver-s’hi dirigit en català el mes de juny passat perquè li havien pintat el cotxe. El vehicle era estacionat a un aparcament juntament amb molts més, cap dels quals havia sofert cap atac, cosa que confirma que es tracta d’un atemptat premeditat i discriminat. En denunciar-ho, Paula Rotger va ser víctima d’una discriminació per raó de llengua i, a conseqüència d’haver-la denunciada, va rebre dues denúncies de la Guàrdia Civil. Una davant l’Agència Estatal de Seguretat Aèria espanyola (AESA) i una altra davant la delegació del Govern espanyol a les Illes. Però ella no va acotar el cap i va advertir que estava disposada a anar fins al final. L’Obra Cultural Balear, per la seva banda, va demanar a Aena la publicació del vídeo del control de seguretat en què varen succeir els fets. Però ara la seva empresa, l’ha sancionat. El president n’és l’ex-diputat del PSC Maurici Lucena.

Espot destitueix el secretari d’estat d’Economia per deslleialtat. El govern andorrà ha decidit de destituir Salustià Chato com a secretari d’estat d’Economia perquè va continuar fent tasques d’observador arbitral en partits de futbol internacional per a la UEFA després de l’afer descobert per les remuneracions que havia cobrat de la Federació de Futbol. El cap de govern, Xavier Espot, ha afirmat en la conferència de premsa convocada de manera urgent a propòsit del cessament que Chato ha confirmat al ministre Jordi Gallardo que va desenvolupar aquestes funcions el 6 de setembre en un partit a Irlanda i que això ha ‘trencat la lleialtat’. Espot ha manifestat que Gallardo, que ha decidit la destitució, està disgustat perquè s’ha sentit enganyat, car hi tenia una relació d’amistat i ha assegurat que, malgrat que no és cap infracció, és ‘prou greu per a fer decantar la balança’. Salustià Chato va exercir com a observador arbitral de la UEFA el 6 de setembre en el partit disputat entre El Nord d’Irlanda i Malta a Ballymena, segons que es pot comprovar a les designacions dels partits de classificació de l’Eurocopa del 2021. La mateixa funció per a la qual va estar nomenat per al 13 d’agost en el partit que van jugar el Dundalk FC i l’SK Slovan Bratislava a Dublín, corresponent a la tercera ronda de classificació de la Lliga d’Europa. Xavier Espot ha destacat que Chato havia comunicat a Gallardo només dos dies després del nomenament que feia d’observador al partit entre Andorra i França del juny, quan va percebre dietes i que a partir de llavors li havien deixat clar que no podia participar en cap més partit. El cap de govern ha assenyalat que ja cerquen un substitut com a secretari d’estat d’Economia.

LA XIFRA
255.000 alumnes de 84 municipis del País Valencià no tindran classe demà. El temporal de vent i pluja ha obligat a suspendre l’activitat docent.

TAL DIA COM AVUI

L’11 de setembre de 2001 dos avions conduïts per segrestadors d’Al-Qaida s’estavellaren contra cadascuna de les Torres Bessones de Nova York, un tercer s’estavellà contra el Pentàgon i un altre fou abatut a Pennsilvània. En total hi hagué 2.996 morts.

Us proposem un tracte just

Esperàveu topar, com fan tants diaris, amb un mur de pagament que no us deixés llegir aquest article? No és l’estil de VilaWeb.

La nostra missió és ajudar a crear una societat més informada i per això tota la nostra informació ha de ser accessible a tothom.

Això té una contrapartida, que és que necessitem que els lectors ens ajudeu fent-vos-en subscriptors.

Si us en feu, els vostres diners els transformarem en articles, dossiers, opinions, reportatges o entrevistes i aconseguirem que siguin a l’abast de tothom.

I tots hi sortirem guanyant.

per 6€ al mes

Si no pots, o no vols, fer-te'n subscriptor, ara també ens pots ajudar fent una donació única.

Si ets subscriptor de VilaWeb no hauries de veure ni aquest anunci ni cap. T’expliquem com fer-ho

Recomanem

Fer-me'n subscriptor