26.09.2024 - 10:07
|
Actualització: 26.09.2024 - 18:45
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) ha desestimat definitivament la demanda del president Carles Puigdemont i Toni Comín contra el Parlament Europeu per haver-se negat a reconèixer-los com a eurodiputats al començament de la legislatura passada, l’estiu del 2019. L’alt tribunal europeu confirma la sentència del TGUE, el tribunal europeu de primera instància, del juliol del 2022, i declara que l’ex-president Antonio Tajani no podia fer res més que fer cabal de la llista d’eurodiputats de la circumscripció espanyola que li havia enviat la Junta Electoral espanyola (JEC).
De retruc, aquesta sentència podria tancar les portes definitivament a Toni Comín com a eurodiputat aquesta nova legislatura. La presidenta de l’eurocambra, Roberta Metsola, a començament d’aquesta legislatura, va fer igual que Tajani: va prendre nota solament dels eurodiputats que la JEC li havia fet arribar, i que no incloïa Comín perquè no va anar a jurar la constitució espanyola a Madrid. Comín té vigent una ordre de detenció estatal en contra seu emesa pel magistrat del Tribunal Suprem Pablo Llarena pel processament per malversació vinculada a l’1-O, per més que hi hagi en vigor una llei d’amnistia d’ençà de l’11 de juny proppassat.
La decisió del TJUE topa frontalment amb les conclusions de l’advocat general del mes d’abril, quan va alertar que seria contrari al dret de la Unió de permetre que un formalisme imposat per un estat, com ara el jurament de la constitució espanyola, impedís el reconeixement com a parlamentari d’un eurodiputat electe. El criteri fixat ara per la justícia europea també topa amb el de l’ex-president David Sassoli, que el desembre del 2019 va obrir les portes de Puigdemont i de Comín com a eurodiputats arran de la sentència Junqueras per la qual se li reconeixia la immunitat malgrat no haver jurat la constitució.
Vet aquí l’argument principal de la decisió: “El president del parlament [europeu] no disposa de cap competència per a controlar l’exactitud de la llisa [d’eurodiputats], pel risc de trencar el repartiment de competències entre la Unió i els estats membres […]. El president del parlament es va limitar a fer allò que estava obligat a fer: prendre nota de la llista de diputats electes notificada per les autoritats espanyoles, que constituïa per a ell una situació preexistent derivada de decisions que s’havien pres en l’àmbit nacional.”
En la sentència, a la qual ha tingut accés VilaWeb, el TJUE afirma que el Parlament Europeu només ha de “prendre nota” de la llista d’eurodiputats que li fan arribar les autoritats electorals dels estats membres, i que no la pot discutir, que no pot “comprovar l’exactitud de la llista de diputats electes notificada pels estats membres”, perquè això trencaria el repartiment de competències entre la Unió i els estats membres que regula l’Acta Electoral europea. A qui correspon, doncs, de controlar si l’exclusió d’eurodiputats de la llista oficial que la JEC fa arribar al Parlament Europeu incompleix els tractats europeus? Doncs, segons el TJUE, correspon als tribunals de justícia de cada estat, en aquest cas els espanyols, amb la possibilitat de remetre una qüestió prejudicial al TJUE si ho consideren convenient.
