25.09.2024 - 21:40
|
Actualització: 26.09.2024 - 10:09
El Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) és a punt de publicar una sentència que valorarà si la llei electoral espanyola preval per sobre dels drets polítics dels ciutadans europeus. Els magistrats de Luxemburg han de jutjar si la decisió de l’ex-president del Parlament Europeu Antonio Tajani de negar les credencials d’eurodiputats al president Carles Puigdemont i al conseller Toni Comín al començament de la legislatura passada, seguint els designis de les autoritats espanyoles, va vulnerar els seus drets i els dels seus electors i, en conseqüència, va ser una decisió contrària al dret europeu.
De retruc, la sentència del TJUE també influirà en la situació actual de Comín, que malgrat ser eurodiputat electe no ha pogut prendre possessió del seu escó. L’actual presidenta del Parlament Europeu, Roberta Metsola, s’ha aferrat a la mateixa estratègia que Tajani per denegar-li l’accés a la cambra. Sense jurar la constitució espanyola, les portes no s’obren. De res no val haver exercit el càrrec tota la legislatura passada.
L’arrel del conflicte
El 2 de juliol de 2019, els eurodiputats exiliats de Junts no van poder participar en la sessió constitutiva del Parlament Europeu. L’argument que va donar Tajani és que no formaven part de la llista –enviada per la Junta Electoral espanyola (JEC)– d’eurodiputats electes a l’estat espanyol perquè no havien fet el tràmit administratiu d’anar a Madrid a jurar la constitució espanyola. Puigdemont i Comín van portar el cas a la primera instància de la justícia europea, el Tribunal General de la Unió Europea (TGUE), que els va denegar l’accés de manera cautelar a les seves acreditacions.
Ara, el 19 de desembre, la història va fer un tomb de 180 graus. El TJUE, en una sentència contundent, va reconèixer que Oriol Junqueras —aleshores empresonat de manera preventiva– tenia immunitat d’ençà que havia estat elegit eurodiputat, és a dir, que no calia complir cap formalisme imposat per l’estat. Simultàniament, la vice-presidenta del TJUE, l’espanyola Rosario Silva de Lapuerta, va dictaminar que el TGUE havia d’acceptar les cautelars de Puigdemont i Comín, mentre el procediment pel vet de Tajani feia camí.
L’endemà, tots dos van rebre les acreditacions d’eurodiputats. Ara, l’aterratge no va ser gens suau. La presidenta del grup socialista, l’espanyola Iratxe García, va perdre els estreps en una reunió amb el president de l’eurocambra d’aleshores, David Sassoli. “No ho pots fer això, a Espanya! T’adones de què ets a punt de fer?”, va cridar amb ràbia, segons que va relatar el diari Libération. Tanmateix, Sassoli no es va fer enrere i va reconèixer Puigdemont i Comín.
La mina del TGUE
El juliol del 2022, el TGUE va sentenciar, en primera instància, que Antonio Tajani no podia fer res més que fer cas d’allò que li havien comunicat les autoritats espanyoles, és a dir, que només podien ser eurodiputats aquells que havien jurat la constitució espanyola. Encara que la llista enviada per la JEC no concordés amb la llista d’electes que havia publicat el BOE, on sí que apareixien Puigdemont i Comín. Per tant, segons el tribunal, prevalien els designis de la JEC per sobre dels votants.
El TGUE va comprar la interpretació recaragolada de la sentència Junqueras que esbombaven els lletrats del Regne d’Espanya, però també del Parlament Europeu. Això equivalia a dir que una cosa era la immunitat com a eurodiputat, adquirida en el moment de l’elecció, tal com deia la sentència, i una altra, la condició d’eurodiputat amb les credencials en ordre, és a dir, amb tota la documentació necessària, inclosa la que han de lliurar les autoritats estatals.
Arran d’aquesta sentència, l’eurodiputat de Ciutadans Adrián Vázquez, com a president de la Comissió d’Afers Jurídics, va qüestionar els escons de Puigdemont, Comín, Ponsatí i Jordi Solé, que tampoc no havia jurat la constitució espanyola quan va substituir Junqueras. De fet, el dirigent espanyolista va pressionar la presidenta de la cambra, Roberta Metsola, perquè demanés a la JEC la documentació que mancava per a confirmar-los les credencials. Evidentment, la JEC va respondre que cap d’ells no podia ser eurodiputat perquè no havien jurat la constitució.
Metsola va dir que els lletrats de l’eurocambra ho estudiarien, però Puigdemont, Comín, Ponsatí i Solé van acabar la legislatura als seus escons, mentre el cas continuava, ara al TJUE.
L’advocat general del TJUE hi posa seny
L’abril passat, l’advocat general del TJUE, Maciej Szpunar, en unes conclusions duríssimes –que no són vinculants però solen coincidir força amb la sentència final– va esbocinar la sentència del TGUE i va donar la raó a Puigdemont i Comín. Tajani i el Parlament Europeu els havien de reconèixer com a eurodiputats des d’un bon principi. “No es permet a cap estat membre de suspendre temporalment l’exercici del mandat d’eurodiputat, i qualsevol intent en aquest sentit és manifestament contrari al dret de la Unió”, deixava clar Szpunar, que afegia que jurar la constitució espanyola no era “cap qüestió jurídica vinculada a la proclamació dels eurodiputats”.
La sentència del TJUE es farà pública avui a les 10.00 i, certament, arriba tard, perquè la legislatura 2019-2024 es va acabar fa uns mesos. Tanmateix, encara pot servir per a deixar palès el joc brut espanyol, que durant un lustre va posar tots els entrebancs per a impedir que els exiliats fossin eurodiputats, encara que això signifiqués vulnerar el dret europeu. Així mateix, la sentència pot ser la clau perquè Roberta Metsola reculi i accepti que Toni Comín és eurodiputat de ple dret.
La causa Comín
Comín va ser reelegit eurodiputat el 9 de juny, però la presidenta Metsola li va impedir l’accés a la sessió constitutiva, tal com va passar ara fa cinc anys. L’argument era el mateix, que no havia jurat la constitució espanyola. Arran d’això, el dirigent de Junts va demanar mesures cautelars al TJUE, pendent de la sentència definitiva, però el tribunal les hi va denegar amb l’argument que eren afers de legislatures diferents. Tot esperant la decisió dels magistrats de Luxemburg, Comín, encara sense escó, s’ha vist obligat a obrir una nova causa al TGUE en contra de Metsola i el Parlament Europeu.
