La llei d’amnistia ja és a Luxemburg

La llei d’amnistia ha arribat al Tribunal de Justícia de la Unió Europea, a Luxemburg. El TJUE ha informat de l’entrada al registre de les qüestions pre-judicials que li va fer arribar a final de juliol el Tribunal de Comptes i de les enviades pel Tribunal de Justícia de Catalunya aquest mes de setembre sobre l’adequació de la llei al dret de la Unió. En les primeres, s’exposen els dubtes sobre aspectes genèrics de la llei per a no amnistiar la trentena d’ex-alts càrrecs de la Generalitat, inclòs el president Carles Puigdemont i l’ex-vice-president Oriol Junqueras, amenaçats de sancions comptables per les despeses de l’1-O; en les segones, es presenten els dubtes del TSJC sobre la compatibilitat entre l’amnistia del delicte de malversació als dirigents d’ERC Josep Maria Jové i Lluís Salvadó i l’obligació de perseguir els delictes que afecten els interessos financers de la UE.

N’ha informat el tribunal, que ha donat un número d’identificació a sengles pre-judicials: aquest per a les del Tribunal de Comptes, i aquest altre per a les del TSJC. I no seran pas les úniques, perquè l’Audiència espanyola va publicar fa poc la llista de preguntes que enviaria al TJUE amb els dubtes sobre la compatibilitat amb el dret comunitari d’amnistiar la dotzena de CDR acusats de terrorisme en l’operació Judes.

Amb aquesta entrada a registre de les pre-judicials, comença un camí llarg fins que el TJUE no es pronunciï sobre les preguntes que li formulen aquests òrgans en relació amb l’amnistia. El procediment es pot allargar entre un any i dos. I el TJUE no solament haurà de respondre a les preguntes que li fan el Tribunal de Comptes i el TSJC, juntament amb les que li farà arribar l’Audiència espanyola, sinó que també s’haurà de pronunciar sobre l’admissibilitat d’aquestes preguntes.

És a dir, els advocats dels beneficiaris de l’amnistia que hauran d’esperar les respostes de la justícia europea al·legaran, en el cas del Tribunal de Comptes, que no és un òrgan competent per a fer preguntes pre-judicials al TJUE, perquè no és pròpiament un tribunal ni un òrgan jurisdiccional, entre més raons. El Tribunal pot prendre una decisió sobre l’admissibilitat d’aquestes preguntes en qualsevol moment del procediment, després d’haver escoltat les al·legacions de les parts i el parer de l’advocat general. I, segons fonts del tribunal, això pot ser amb una resolució abans de dictar sentència o bé en la sentència mateixa.

Els representants dels amnistiables també al·legaran que aquestes pre-judicials no són admissibles perquè l’amnistia és un afer resolt per la justícia europea ja fa anys, que la considera una qüestió interna dels estats, que són els que han de resoldre els dubtes que hi hagi d’un punt de vista constitucional.

El Tribunal de Comptes qüestiona la llei d’amnistia, no tan sols per allò que té a veure amb l’extinció de les responsabilitats comptables dels perseguits per aquest organisme, sinó també per l’essència i la raó de ser de l’amnistia.

En el cas de Jové i Salvadó, el TSJC demana al TJUE que examini l’adequació de la llei d’amnistia al tractat de funcionament de la UE i a la directiva sobre la lluita contra el frau que afecta els interessos financers de la Unió mitjançant el dret penal.

Tot i remarcar que “cap de les acusacions no ha exposat com a tesi acusatòria que els acusats s’haguessin beneficiat personalment” de les conductes de malversació que haurien de ser jutjades (que és l’argument amb què el Suprem nega l’amnistia als exiliats i als condemnats per malversació per l’1-O), demana si els interessos financers de la UE poden veure’s exposats en cas d’amnistia.