El TJUE no accepta el ritme que Llarena pretenia per a les pre-judicials contra Puigdemont

El Tribunal de Justícia de la Unió Europea es pren amb calma la resposta a les qüestions pre-judicials que li va enviar el jutge del Tribunal Suprem espanyol Pablo Llarena sobre les euroordres pendents contra el president Carles Puigdemont i els consellers Toni Comín i Clara Ponsatí. La secretaria del TJUE ha notificat ara, dos mesos després de l’enviament de les pre-judicials, que les admetia a tràmit. Però el cas és que Llarena volia anar de pressa a tenir la resposta a les seves preguntes, en què exposa dubtes sobre la manera com Bèlgica ha desestimat amb sentència ferma l’extradició de Lluís Puig. Llarena no vol que es repeteixi el mateix esquema amb els altres exiliats, i tan bon punt el Parlament Europeu va retirar-los la immunitat va enviar aquestes pre-judicials.

Però el Tribunal de Luxemburg no comparteix la pressa de Llarena, que havia demanat que es tramitessin les preguntes pel procediment accelerat. El TJUE les tramita finalment pel procediment ordinari, que pot diferir la resposta molts mesos, més d’un any i tot. Això afegirà pressió als jutges belgues i escocesos perquè resolguin abans les euroordres que tenen pendents i que ja poden continuar la tramitació, com passa avui amb la consellera Clara Ponsatí, que té vista al Tribunal d’Edimburg. El jutge espanyol no ha pogut tenir la tramitació accelerada que sí que van tenir les pre-judicials de Manuel Marchena sobre Oriol Junqueras, que es van resoldre en pocs mesos, perquè el president d’ERC romania empresonat. Per això es va afanyar el TJUE, tot responent que havia de ser alliberat. El Suprem, tanmateix, el manté tancat incomplint aquella sentència de la justícia europea.

En el cas dels exiliats el TJUE no veu pertinent aquesta urgència en la resposta a les preguntes de Llarena, i és ben possible que el tribunal belga i l’escocès prenguin decisions abans. Llarena havia generat una situació de confusió sobre aquestes jurisdiccions, notificant-los la retirada de la immunitat de Puigdemont, Comín i Ponsatí però no demanant-los expressament la reactivació de les euroordres. I mentrestant enviava les preguntes al TJUE sobre com resoldre les euroordres sense haver-ho notificat ni a Bèlgica ni a Escòcia. I, al damunt, els errors de traducció en les pre-judicials enviades al TJUE van afegir confusió i van endarrerir més la tramitació.

Però encara podria passar que abans de la resposta a aquestes pre-judicials de Llarena, el TJUE es pronunciés finalment sobre el fons de la demanda que el president Puigdemont i el conseller Comín van presentar contra el Parlament Europeu per no haver-los emparat com a eurodiputats al començament de la legislatura; o fins i tot sobre la demanda que encara tenen pendent de preguntar els exiliats eurodiputats contra la decisió de l’eurocambra de retirar-los la immunitat. Una demanda que anirà acompanyada de la petició de mesures cautelars i que presentaran aviat.

El batibull jurídic creat pel magistrat, a partir d’aquesta admissió a tràmit del TJUE, es pot començar a resoldre. Però a un ritme que no preveia Llarena.