TJUE: cinc anys de feina

Aquesta setmana s’ha fet al Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE), a Luxemburg, una vista molt important sobre l’extradició a Espanya del conseller Lluís Puig, negada per Bèlgica. Espanya va protestar per la decisió belga presentant una pregunta prejudicial la resposta de la qual pot ser d’una gran importància com a precedent a tot Europa. El tribunal ja ha anunciat que l’advocat general presentarà unes primeres conclusions el 14 de juliol i la decisió definitiva se sabrà unes setmanes després –normalment, l’anunci de l’advocat general ja sol indicar quina serà la decisió definitiva.

El TJUE és la cúpula del poder judicial europeu, però també ho és de l’espanyol, i la vista és particularment rellevant perquè pot fer un tomb complet a la situació a Catalunya. Caldrà esperar a saber-ne la decisió, perquè precisament pel fet que som davant un tribunal realment independent no val de res especular. La vista, com calia esperar, va ser duríssima i d’un nivell jurídic impressionant, i totes les parts van ser qüestionades amb duresa pels quinze jutges que integraven la impressionant sala.

Siga quin siga el veredicte final, arribar fins ací ja és una gran victòria per al moviment independentista català i per a l’exili. Perquè han estat cinc anys d’anar posant peça sobre peça amb la vista fixada a arribar al punt on resideix el poder real per qüestionar-hi l’actuació de l’estat espanyol i la repressió desencadenada després del referèndum d’autodeterminació. Tot el que hem viscut aquests anys, especialment tot allò relacionat amb l’exili, totes les detencions, la presó del president Puigdemont a Alemanya i Itàlia, la batalla de les euroordres, la batalla pels escons del Parlament Europeu, tot, era un camí que conduïa a la vista d’aquesta setmana i a tot allò que aquesta vista significa, també siga quin en siga el resultat.