30.05.2023 - 19:50
Esperàvem que l’IPC del maig fes un tomb a la baixa, però la veritat és que no ens pensàvem que fos tan fort. Gairebé una rebaixa d’un punt, en aquests moments, és molt important. És veritat que confiàvem en l’efecte esglaó –perquè el maig de l’any passat els preus van pujar mensualment d’un 0,8%–, però ha estat sorprenent el -0,1% intermensual d’aquest maig. En resum, quant a inflació, l’estat espanyol se situarà, amb tota probabilitat, entre els estats amb xifres més baixes de la zona euro, que anirem sabent els dies vinents. Si recordem els de l’abril, a la zona euro eren al 7,0%, els dels aliments elaborats al 14,8% i els dels frescs al 10%.
La nota oficial de l’INE, breu com sempre, diu: “La inflació anual estimada de l’IPC el maig del 2023 és del 3,2%, segons l’indicador avançat elaborat per l’INE. Aquest indicador proporciona un avenç de l’IPC que, en cas de confirmar-se, implicaria una disminució de nou dècimes en la taxa anual, perquè a l’abril aquesta variació va ser del 4,1%. Aquesta evolució és deguda, principalment, al descens dels preus dels carburants, que van créixer el maig de l’any passat. També hi influeix, però menys, el fet que la pujada dels preus dels aliments i begudes no alcohòliques hagi estat menor que el maig del 2022. La taxa de variació anual estimada de la inflació subjacent (índex general sense aliments no elaborats ni productes energètics) disminueix de cinc dècimes, fins al 6,1%.”
Bé, aquesta és tota l’explicació que ens aporta l’INE. Al marge de situar l’estat espanyol al voltant del 3% l’IPC, crec que la gran notícia –probablement més important que la dels preus generals– és que la inflació subjacent baixa de mig punt d’una tirada i sembla que comença a cedir. De fet, s’ha escurçat un punt i mig respecte del pic del febrer, quan va arribar al 7,6%. Recordem que aquest indicador és el que, ara com ara, té el BCE com a punt de referència per a les decisions de la seva política monetària antiinflacionista. De la pujada dels tipus d’interès, vaja.
Cal dir, primer de tot, que aquesta dada a la baixa d’avui és de les que causen escepticisme i retrets entre la població. “Jo sé com està el mercat”, “No pot ser, perquè cada dia pago més diners pel menjar”, “El sou em dura molt menys que no diuen”… i la lletania habitual que es reflectirà en les entrevistes de la televisió a peu de mercat. I, probablement, alguns tindran raó, perquè cadascú té el seu IPC; el de l’INE és una convenció elaborada amb la mitjana de l’estructura del consum global de tota la població. Així doncs, tots tindrem raó, diguem què diguem…
Fet aquest apunt, cal dir que les dades dels preus industrials de l’abril, que és l’esglaó anterior al del consum, ja apuntaven cap aquí. A la Píndola de divendres passat ja comentava que la taxa interanual de l’IPRI (sense energia) s’ha situat a Catalunya a l’1,0%; fa tres mesos encara superava el 10% i fa un any havia pujat al 18%. “La millora és molt ràpida, la qual cosa em fa pensar que les empreses ja han traslladat bona part dels augments de costs de fabricació generats els darrers temps. Ara bé, els preus de la indústria alimentària, malgrat la caiguda de 5 punts en un mes, encara creixen al 8,6% anual, i els de les begudes mantenen el ritme alcista, fins al 13,7%.”
Era un primer pas que sembla que ha tingut continuació dins la cadena, fins al punt final. També apunta que els aliments elaborats van minvant el ritme de creixement en l’esglaó industrial, cosa que s’hauria de notar a l’hora de comprar a les botigues. Recordem que a l’abril els aliments totals pujaven a un ritme encara molt alt, el 12,9%, si bé havien baixat de tres punts i mig respecte del març.
Qui ha parlat d’això aquest matí al Col·legi d’Economistes de Catalunya ha estat Cristina Herrero, presidenta de l’AIReF. “Malgrat la moderació de la inflació i dels preus de les matèries primeres energètiques, encara som en nivells massa alts i no podem llançar les campanes al vol”, ha dit. I sobre el futur ha afegit: “La rebaixa de la tensió en les cadenes de subministrament pressionarà a la baixa els preus, mentre que l’augment dels salaris, una mica per sobre de la inflació, pressionarà a l’alça.” També ha dit: “A l’AIReF preveiem que la inflació s’anirà corregint progressivament fins a situar-se en el 2% l’any 2026.”
Consultada per les mesures que s’haurien de prendre per fer front a les tensions inflacionàries, Herrero ha recomanat que siguin “molt focalitzades” i ha assegurat: “Les mesures que vagin per la via dels preus són més distorsionadores que les que es facin segons la renda o per a determinats col·lectius.” Ha recordat que la Comissió Europea havia recomanat a Espanya de retirar els ajuts en matèria energètica i les rebaixes fiscals per complir les recomanacions de reducció del deute públic i ha afegit: “La recomanació de l’AIReF va en la mateixa línia de la Comissió Europea d’anar abandonant les mesures o mantenir només les imprescindibles de manera molt focalitzada. Si no, això pot significar un problema per a la supervisió europea prevista la primavera del 2024.”
Encara en referència a la dada avançada de la inflació del maig, el degà del Col·legi d’Economistes de Catalunya, Carles Puig de Travy, ha qualificat de “positives” les dades, però ha reiterat la necessitat de combinar mesures de tipus conjuntural per encarar els alts preus dels aliments i l’energia amb mesures estructurals amb l’objectiu de transformar el model productiu i impulsar la productivitat.
Evidentment, cal veure quina haurà estat la distribució final dels preus a la presentació de les xifres definitives a mitjan juny. I també observar com acaba afectant la sequera als preus de molts productes frescs. Però la bona notícia addicional és que la xifra final del mes vinent pot tornar a baixar espectacularment, perquè la corresponent al juny de l’any passat va ser un alça molt exagerada –amb un 1,9% mensual–, atès que l’electricitat i la benzina anaven disparades. Aquest mes, doncs, la correcció ja ha estat important, però la que esperem del mes vinent encara ho pot ser més.
