Els tipus d’interès pujaran després d’onze anys, una mesura que beneficia estalviadors i penalitza els endeutats

Els tipus d’interès a l’eurozona tornaran a incrementar-se el 21 de juliol, després d’onze anys a la baixa. Amb una inflació disparada a causa de l’evolució dels preus de l’energia i les matèries primeres, el Banc Central Europeu (BCE) ha decidit de tornar a fer ús d’una eina que pretén frenar el consum i així evitar l’encariment de béns i serveis. La mesura afecta de diferents maneres l’economia domèstica, tot beneficiant els estalviadors –que veuran com s’incrementa la rendibilitat dels dipòsits– i penalitzant els endeutats, sobretot aquells que tenen productes lligats a tipus variables. Tanmateix, a curt termini, i amb la previsió que la inflació es mantindrà elevada, els experts asseguren que la pèrdua de poder adquisitiu és inevitable.

A efectes pràctics, una pujada de tipus d’interès fa que el BCE cobri més als bancs per prestar-los diners. Com a conseqüència, les entitats incrementen els interessos dels crèdits dirigits a famílies i empreses que volen endeutar-se, sigui per comprar un habitatge, sigui per béns de consum. Això genera una reducció del consum i de la inversió i, a llarg termini, una acumulació d’estocs. Per poder donar sortida a aquest producte, les empreses es veuen obligades a abaixar preus per continuar venent, tot reduint així la taxa d’inflació.

Tenint en compte l’economia domèstica, els grans perjudicats a curt termini per la pujada de tipus d’interès són clarament les persones endeutades o que es volen endeutar, i els efectes ja s’han començat a notar. L’euríbor a un any –l’índex de referència per a fixar el tipus d’interès dels préstecs hipotecaris– va tancar el mes de juny en el 0,85%, un punt i mig més respecte de l’exercici anterior. Una pujada d’aquest tipus, segons han pronosticat les associacions d’usuaris, es tradueix en un increment de les hipoteques d’entre 1.000 i 2.000 euros l’any.

Si es té en compte que l’import mitjà d’una hipoteca a l’estat espanyol ronda els 150.000 euros i que el termini se situa al voltant dels 25 anys, una pujada d’1,5 punts en els tipus d’interès es traduiria en un increment de 1.300 euros l’any, cosa que per a moltes persones és pràcticament una mensualitat.

Per contra, els grans beneficiats –o menys perjudicats– seran els estalviadors. “Aquelles famílies que tenien dipòsits al 0%, que no són poques, en els mesos vinents tindran rendiments positius”, assenyala el director del màster en finances i banca de la UPF-BSM, Òscar Elvira. No obstant això, Elvira també recorda que la millora en la rendibilitat dels dipòsits no serà prou per a compensar la caiguda d’ingressos derivada de la inflació actual.

Afectació diversa entre sectors

Malgrat que la pujada de tipus d’interès s’aplicarà al conjunt de l’eurozona, la reducció de preus esperada pel BCE serà molt diversa entre els sectors de l’economia. “On més trigarà a notar-se serà en els béns de primera necessitat”, assenyala el professor de finances d’EAE Business School, Josep Bertran. Segons Bertran, els efectes de la política monetària sobre activitats com ara l’alimentació es traduiran més aviat en un canvi d’hàbits de consum. “La gent cercarà productes més barats; potser algú que abans comprava filet de vedella ara comprarà més pollastre”, comenta.

Bertran també assenyala l’energia com un dels sectors que es veurà menys afectat per la pujada dels tipus d’interès, que és precisament el principal catalitzador de l’escalada de preus. Per contra, activitats vinculades al lleure i el turisme, la compra d’automòbils i l’adquisició i reforma d’habitatges seran les més perjudicades per la nova estratègia de política monetària.

La reducció de la inflació, difícil de preveure

Tot i que la teoria diu que una pujada dels tipus d’interès ha de servir per a contenir la inflació, els experts veuen complicat de fer prediccions sobre quan es començarà a notar una desacceleració de l’índex de preus de consum (IPC). “Si la política monetària no és agressiva, podem trigar mesos a veure com cau la inflació”, indica Elvira.

No obstant això, Elvira també subratlla que el BCE es troba en una situació complicada, on optar per una pujada de tipus massa brusca també pot comprometre la recuperació econòmica.

En aquest sentit, cal tenir en compte l’enorme incertesa que envolta la guerra d’Ucraïna, un factor determinant en relació amb les expectatives dels mercats. “Una pujada de tipus d’interès que serveixi per a frenar la inflació sense que hi hagi risc de frenar la reactivació econòmica serà més eficaç si les incerteses en l’entorn internacional s’esvaeixen o, com a mínim, es van clarificant”, puntualitza el professor d’economia de la UOC, Josep Lladós. “Si no és el cas, el risc que l’enduriment de la política monetària es traslladi sobre les expectatives de creixement econòmic serà més gran”, hi afegeix.

Afectació per països

L’heterogeneïtat de l’eurozona també farà que la política del BCE tingui un impacte diferent entre països. De fet, segons les últimes dades de l’Eurostat referents al juny, les taxes d’inflació a la zona euro es van moure entre el 6,5% i el 22%, registrades a França i Estònia, respectivament.

Per als experts consultats per l’ACN, els països on més es notarà la pujada de tipus d’interès seran aquells amb un deute públic més elevat, com és el cas d’Espanya, Itàlia, Grècia i Portugal. “Seran aquests països els que tindran més pressió per a reconduir la política fiscal”, assegura Lladós, qui no descarta tornar a sentir la paraula “austeritat” amb vista a l’any vinent si les incerteses no s’esvaeixen.

Pèrdua de poder adquisitiu i pacte de rendes

Tots els experts apunten que, indubtablement, l’encariment dels productes continuarà essent superior a l’increment dels salaris, cosa que desencadenarà la pèrdua de poder adquisitiu dels treballadors. Si bé les previsions amb vista a l’estiu són bones, especialment a causa de l’evolució del sector turístic, Lladós veu riscs a partir del tercer trimestre.

Una caiguda del consum i de la inversió obligaria les empreses a sacrificar part del seu marge per sobreviure, cosa que podria comportar una pèrdua d’ocupació durant la segona meitat de l’any. Davant aquesta possibilitat, Lladós suggereix d’avançar cap a un pacte de rendes per a reconduir la inflació, perquè la política monetària té uns efectes limitats. “Hauríem de signar un pacte de rendes plurianual de, com a mínim, tres anys i que apuntés cap a la inflació subjacent i que proposés increments salarials d’acord amb els objectius del BCE; així baixarien clarament les expectatives d’inflació, tindríem la garantia que en dos o tres anys recuperaríem la capacitat adquisitiva i deixaríem clares les regles del joc als empresaris”, defensa.

A propòsit d’això, els experts insisteixen que fer previsions sobre els efectes de la pujada de tipus d’interès continua essent molt complicat. “Fins que la situació geopolítica no es defineixi clarament, qualsevol previsió és fer volar coloms”, conclou Bertran.